Partit Andalusista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - entre unes altres. + entre altres.
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 20:
 
== Ideologia ==
El Partit Andalusista es declara ideològicament com a una organització política [[nacionalisme|nacionalista]], [[federalisme|federalista]], [[progressisme|progressista]] i d'[[esquerra política|esquerres]]. Segons el partit, el seu principal sentiment és la rebel·lia contra la desactivació de l'[[Junta d'Andalusia|autonomia andalusa]], en contra d'una actitud conformista i desfent la cohesió interna de la identitat i del lideratge històric. Per al Partido Andalucista, declarar-se com una organització política [[nacionalisme|nacionalista]] és el mateix que admetre com únic objectiu la defensa dels interessos del poble andalús i obtenir la igualtat davant altres pobles d'[[Espanya]]. Això vol dir que els andalusistes consideren [[Andalusia]] com una [[nació]], condició que ha tingut cabuda fins avui en l'article 2 de la [[Constitució Espanyola]], i que es va conquistarconquerir com a cap altre territori de l'[[Espanya|Estat]], a partir de la ratificació de l'autonomia i l'Estatut en [[referèndum]], i defensa aquest fet polític i jurídic en aquellesles institucions i organitzacions en les qualson estansón presents.
 
Per al PA declarar-se com una organització progressista, referint-se només des d'una opció compromesa amb un desenvolupament socioeconòmic autònom i sostenible d'[[Andalusia]], innovador i amb poder per a generar iniciatives, i d'aquesta forma, superar els desequilibris territorials i socials de dintre i la dependència i desigualtat respecte a d'altres pobles, rebutjant l'actual paper que s'assigna a la regió de subministradora de recursos i mà d'obra poc qualificada. El PA es denomina [[federalisme|federalista]] mitjançant un model d'organització política que superi l'estat de les autonomies i que avanci cap a un [[Estat Federal]]. Es declara d'esquerres alen manifestar ali pensar que existeix una prioritat indiscutible per la construcció d'una societat més justa i [[Igualtat social|igualitària]], oberta i [[Tolerància social|tolerant]], [[pacifisme|pacífica]] i [[solidaritat|solidària]], que garanteixi la conservació del patrimoni cultural i natural que identifica a la regió perquè sigui gaudit per la pròximes generacions i un nivell i qualitat de vida que possibiliti la màxima felicitat i benestar al poble andalús.
 
== Història ==
=== Inicis en la clandestinitat ===
Fins a [[1965]] els orígens es remunten al [[nacionalisme andalús]] desenvolupat durant el [[segle XIX]] i [[segle XX]]. El [[1962]] [[Alejandro Rojas-Marcos]] veva anar mantenint contactes en diversos sectors socials, amb l'objectiu d'impulsar una organització política d'àmbit andalús, forçada a la clandestinitat pel [[franquisme]]. En la primavera de [[1965]], s'estableixenestabliren els orígens del primer partit andalús de la Història, amb un grup creat entorn de la facultat de Dret de la [[Universitat de Sevilla]], que sense conèixer [[Blas Infante]], va arribar a les mateixes conclusions que ell: identitat andalusa, exigència d'autonomia, no separatisme, posicions d'esquerra moderada, reivindicació d'[[Igualtat social|igualtat]] amb [[Catalunya]] i el [[País Basc]], etc. El grup adoptaadoptà el nom de ''Compromiso Político de Andalucía,'' es triava triar una secretaria col·legiada, integrada per Alejandro Rojas-Marcos, [[Luis Uruñuela]] i [[Guillermo Jiménez]]. Els documents clandestins sees signensignaven amb les sigles Cp. Es dónadonà suport ideològicament ena la democràcia política, el socialisme econòmic i el liberalisme cultural, tot això en l'àmbit d'una [[Andalusia]] autònoma, en igualtat amb els altres pobles d'Espanya i mitjançant l'instrument d'una organització política andalusa sobirana, és a dir, no integrada en cap estructura centralista.
[[Fitxer:Andnac2.svg|thumb|Bandera de les Joventuts Andalusistes, organització del jovent del PA]]
EnEl [[1966]], es decideixdecidí aprofitar l'estructura legal del règim per a exercir la seva acció política. Alejandro Rojas-Marcos es presentapresentà a les eleccions municipals pel [[terç familiar]], i ésva ser escollit el [[13 de novembre]] i, sorprenent a la mateixa estructura del Règim, que no havia previst aquesta estratègia de l'oposició, però després d'un reiterat enfrontament obert amb el Règim, acabarien decidint la renúncia a l'escó de [[regidor]], denunciant així una la falta de llibertat de la Dictadura, no sense abans haver aprofitat el caràcter públic dels Plens de l'Ajuntament per a denunciar tot tipus de problemes locals i nacionals. El mateix va ocórrer un any després al presentar-se a les Corts, enel [[1968]] s'uneixen a la formació de la [[Taula Democràtica]] i reclamant enel [[1970]] un estatut propi per a [[Andalusia]]. EnEl [[1971]], la revista [[El Ruedo Ibérico]] publica a [[París]] el primer manifest d'Aliança Socialista d'Andalusia, en el qualque es demanademanava autonomia per a Andalusia, a través de [[Ràdio París]], enel [[1974]] s'integraintegrà en la [[Junta Democràtica d'Espanya]].
=== Transició a la democràcia ===
El [[1976]] es pronunciapronuncià a [[Sevilla]] el primer míting polític que sees celebracelebrava a Andalusia des de la [[Guerra Civil espanyola]], i convidaconvidà a tota l'oposició democràtica a estar ena la tribuna i a dir unes paraules, onejant per primera vegada la [[bandera d'Andalusia]] en 40 anys. EnEl 4 de desembre de [[1977]], 4 de Desembre prop de dos milions d'andalusos es manifestenmanifestaren en defensa de l'Autonomia ena [[Andalusia]]. EnEl [[1978]], la Junta Liberalista que fundà [[Blas Infante]] s'integraintegrà ena l'organització andalusista, en un acte celebrat en [[Ronda]] el [[21 de maig]]. EnEl [[1979]], s'aconsegueixenvan aconseguir cinc Diputats ena les Eleccions Generals celebrades al març aconseguint 326.000 vots, sota el nom de Partit Socialista Andalús, i aconseguint 250.000 vots ena les municipals, guanyant ajuntaments com [[Jerez de la Frontera]], [[Sevilla]] i [[Ronda]], entre d'altres. El [[28 de desembre]] es produïxproduí el bloqueig de l'autonomia andalusa després de pactar [[UCD]] i [[PSOE]] l'aprovació de la Llei Orgànica de Modalitats de Referèndum, que exigiria a [[Andalusia]] majoria absoluta d'electors en cada província, tanmateix es va realitzar el referèndum de l'[[Estatut Autonòmic d'Andalusia]], sent aprovat després de ser triataprovat pel poble el [[18 de desembre]] de [[1982]]. Com a curiositat, cal dir que l'any 1980 va traure 2 escons en les [[Eleccions al Parlament de Catalunya (1980)|eleccions al Parlament de Catalunya]].
 
=== Democràcia ===
Durant les següents eleccions s'obtenenobteniren resultats moderats en eleccions locals i municipals, fins i tot a [[Barcelona]], conegutconeguda com la [[Novena Província]]., Sotasota el nom de Partit Andalusista. En [[1996]] els andalusistes participenparticiparen en el Govern Andalús en coalició amb el PSOE. ÉsEra la primera vegada que un partit andalús formaformava part del Govern d'Andalusia triatescollit democràticament, ocupant les Conselleries de Relacions amb el Parlament i la de Turisme i Esport, a càrrec d'[[Antonio Ortega]] i José Nuñez respectivament. EnEl [[1999]] es presentenpresentaren a les [[Eleccions Europees]], amb la Coalició Europea, coalició nacionalista en la qualque concorreranvan concórrer a les Eleccions Europees Coalició Canària, [[Unió Valenciana]], [[Partit Aragonès]], Partit Andalusista. El President de la Coalició és el Secretari General del Partit Andalusista, Antonio Ortega, també, en.A les eleccions municipals de Juny, el Partit Andalusista obtéobtingué 356.000 vots, 30 ajuntaments i 545 regidors. ÉsVa ser el millor resultat de la seva història, que liel converteixconvertí en la cinquena força política d'[[Espanya]]. Durant aquesta època, [[Pedro Pacheco]] deixadeixà el partit fundanti elfundà seu propi:el [[Partit Socialista d'Andalusia]].
 
A l'octubre de [[2000]] se celebracelebrà el XII Congrés Nacional a [[Torremolinos]]. En el mateix esS'hi produeixproduí un dels moments crucials del partit dels últims anys. Es presentenpresentaren 3tres corrents: l'oficialista, lael de Nou Andalusisme liderat per Julián Álvarez i Antonio Moreno, i lael de Majoria pel canvi liderada per la regidora de Sevilla María del Mar Calderón (corrent en lael qualque participava [[Pedro Pacheco]] hi participava). En aquest Congrés es produeixenprodueiren situacions estranyes com per exemple no acceptar el vot secret, atot pesar dei les nombroses peticions, per a confirmar l'informe de gestió d'Antonio Ortega, i que a l'hora de votar-se a mà alçada es comprovacomprovà que ess'havia fafet malmalament i es denegadenegà la possibilitat de repetir la votació.
 
=== Escissions recents ===
Durant el Congrés els dos corrents renovadors pretenenpretenien arribar a un acord de consens per a presentar un candidat comú i així poder canviar la direcció del partit. No obstant això, l'existència de tensions entre membres de Nou Andalusisme i Majoria pel canvi, impedeixen l'acord. Posteriorment es va sospitar que Julián Álvarez tenia un acord secret amb Alejandro Rojas Marcos en el qual es planificava ja tot el que va succeir: ruptura de Nou Andalusisme amb María del Mar Calderón, donant la victòria així de nou a Antonio Ortega que iniciainicià l'expulsió dels membres de Majoria pel canvi. Els resultats van ser els següents: el candidat oficialista Antonio Ortega amb el 59% dels vots, mentre els ''pachequistes'' de María del Mar Calderón i lael sevaseu corrent Majoria pel canvi van obtenir el 21% dels vots, i els renovadors de Nou Andalucismo liderats per Antonio Moreno i Julián Álvarez el 20%. S'escindeixescindí així Pachecho tot creant el [[Partit Socialista d'Andalusia]] PSA.<ref name=ABC>{{ref-web|url=http://actualidad.abc.es/elecciones-2008/perfiles-andalucia/locucion-pa.html |títol=Partido Andalucista - Julián Álvarez |consulta=15/12/2014 |obra= |editor=ABC |data=9/3/2008 |llengua=castellà }}</ref>
 
Julián Álvarez perdperdé les eleccions ena EcijaÉcija i es retiraretirà temporalment de la política, per a tornar posteriorment com a candidat protegit per Rojas Marcos sortint com Secretari General. El [[2004]], el [[4 de desembre]] se celebracelebrà el XIII Congrés Nacional, a més de la Candidatura del Secretari General Antonio Ortega ess'hi presentapresentava una segona candidatura liderada per l'exalcalde d'[[Écija]] [[Julián Álvarez Ortega]], resultantque aquestahi va resultar guanyadora, donant així pas a l'inici de la renovació del Partit Andalusista.<ref name=ABC/> El nou equip triat per a dirigir el PA arribaarribà des del municipalisme i cap de les persones que l'integrenintegraven, excepte Álvarez, ha ocupat mai un càrrec nacional a l'organització. La renovació iniciada provoca la marxa de molts membres històrics del partit: des d'Antonio Ortega fins a Patricio González (que va ser per diversos mandats alcalde d'[[Algesires]]).
 
== Referències ==