Diferència entre revisions de la pàgina «Canal d'Urgell»

(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
[[Fitxer:Inici del canal d'Urgell 02 Presa del Canal d'Urgell.JPG|thumb|Presa a l'inici del Canal d'Urgell, a [[Ponts (Lleida)|Ponts]]]]
[[Fitxer:Sortida del túnel de la Llenguadera 02 panoramica.JPG|thumb|Sortida del túnel de la Llenguadera]]
El projecte de regar tota la plana de l'[[Urgell]] data de temps immemorials, i durant la [[dominació musulmana de Catalunya]], els àrabs construïren [[Sèquia|séquies]] derivades tant del [[Segre]] com del [[riu Corb]]. Els primers estudis seriosos per a la construcció del canal varen ser ordenats pels reis [[Carles I de Castella|Carles I]] el 1506 i el seu fill [[Felip II de Castella|Felip I d'Aragó]] el [[1554]], [[1574]] i el [[1577]]. Projectes que per diferents motius no van prosperar.<ref name="Sapiens124">{{ref-publicació| cognom=Sàez | nom =Anna |cognom2=Solé i Sabaté |nom2=Josep Maria | article =La conquesta de l'aigua | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 124 |data = desembre de 2012 | pàgines = p.44-48 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
Posteriorment al [[segle XVII]] ([[1614]]-[[1726]]), en Pere Ripoll, veí d'[[Anglesola]], encapçalà una iniciativa i redactà dues memòries que recolzaren la petició, acudint al [[Consell de Cent]]. En aquesta època, [[Marià Serra de Figueres]] presentà l'any 1726 el memorial en reial Audiència davant del rei [[Felip V de Castella]]. La zona era llavors coneguda com a ''Clot del Dimoni''.<ref name="Sapiens124"/> Al [[segle XVIII]] (1779-1786) foren nombroses les iniciatives promogudes, principalment pel comerciant barceloní [[Jaume de Duran]] i el ministre [[Marqués de la Ensenada]], que encarregaren un projecte a l'enginyer [[Bernardo Lana]]. En aquests estudis ja es veu per primera primera vegada la necessitat de construir un segon Canal. En aquesta època van treballar en diferents estudis i projectes els enginyers Tomàs Desprat, Pere Llopart, Joan Cherta, [[Joan Soler i Faneca]], i el fill d'aquest, Tomàs Soler.
Usuari anònim