Destino (revista): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q8355121
Cap resum de modificació
Línia 28:
 
== Història ==
''Destino'' fou fundada a [[Burgos]] el maig de [[1937]] per [[Xavier de Salas Bosch]] i [[Josep Maria Fontana i Tarrats]], un grup de catalans vinculats a la [[Falange Española]]. Va servir com òrgan d'expressió per a la intel·lectualitat catalana refugiada a la zona nacional durant la [[Guerra Civil Espanyola]]. El nomtítol del setmanari fa referència a la frase de [[José Antonio Primo de Rivera]]: ''"España es una unidad de destino en lo universal"''.
 
[[Josep Vergés i Matas]] i [[Ignasi Agustí]], amb el suport de [[Juan Ramon Masoliver Martínez de Oria|Juan Ramon Masoliver]] reprengueren la publicació de la revista, ja des de [[Barcelona]], i a principis de [[1940]], va incorporar-ses'hi [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]],. sentEn assaltadaaquesta pelssegona falangistesetapa durantfou laun [[segonadels guerraportaveus mundial]]més perdestacats anardel afranquisme, favordes delsd'un aliats.falangisme Enfilonazi aquestarabiosament segonaenemic etapadel catalanisme, la revistademocràcia, esel convertíliberalisme, enel uncomunisme, referentetc., [[liberal]]etc. Emperò, fou assaltada pels falangistes durant la [[catalanista]]segona iguerra [[democràticmundial]], escapantper deuna lespresumpta dificultatsalidofília que suposavaavui ladia [[censura]]és franquistadenunciada totcom conservanta unmite.<ref>Vilanova, toFrancesc. cultural"La igent unade qualitat''Destino'' formali elevada,altres quefranquistes exercirende granBarcelona influència sobredavant la burgesiaSegona catalana.Guerra FouMundial: perseguidala iGran clausuradaBretanya percom ordrea delexemple". ''Revista ministred'història de governacióla [[Manuelfilosofia Fragacatalana", Iribarne|Fraganúm. Iribarne]]5 el(2013), [[1967]]p. 37-63.</ref>
 
El 1975 [[Jordi Pujol]] la comprà i acabà desapareixent el 1980. Josep Vergés també era l'editor d'[[Edicions Destino]]. ElRevista [[1985]]i intentareneditorial foren eines estratègiques en revifar-la, peròsubstitució alsde pocsl'entramat númeroscultural deixàcatalà dei catalanista per part d'una cultura militantment espanyolista expressada publicar-seen definitivamentcastellà.
 
Amb posterioritat a la [[Segona Guerra Mundial]], la revista es convertí progressivament en un referent filo[[liberal]], pseudo[[catalanista]] i tímidament [[democràtic]]; sortejà les dificultats que suposava la [[censura]] franquista tot conservant un to cultural i una qualitat formal elevada, que exerciren gran influència sobre la burgesia catalana. Fou perseguida i clausurada per ordre del ministre de governació [[Manuel Fraga Iribarne|Fraga Iribarne]] el [[1967]].
 
El 1975 [[Jordi Pujol]] comprà la revista a Vergés. Entrada en decadència, tancà el 1980. El [[1985]] intentaren revifar-la, però al cap de pocs números deixà de publicar-se definitivament.
 
== Col·laboradors ==
Entre els seus directors nominals a Barcelona hi hagué [[Ignasi Agustí]], [[Nèstor Luján]], i [[Xavier Montsalvatge]] i [[Baltasar Porcel]], però el seu director real sempre fou Josep Vergés, fins al 1975, en què el nou propietari, Jordi Pujol, en nomenà director [[Baltasar Porcel i Pujol]].
 
Encara que fou Pla un dels seus principals col·laboradors, ja que va publicar durant trenta-sis anys seguits, en foren col·laboradors assidus, entre altres, [[Celestí Martí Farreras]], [[Valentí Castanys]], [[Manuel Brunet]], [[Joan Estelrich]], [[Juan Ramon Masoliver Martínez de Oria|Juan Ramon Masoliver]], [[Josep Palau i Fabre]], [[Sebastià Gasch]], [[Miquel Porter i Moix]], [[Jaume Vicens Vives]], [[Azorín]], [[Néstor Luján]], [[Santiago Nadal]], [[Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs|Sempronio]], [[Josep Maria de Sagarra]], [[Gaspar Sabater]], [[Enrique Badosa]], [[Camilo José Cela]], [[Carles Soldevila]], [[Miguel Delibes]], [[Joan Fuster i Ortells|Joan Fuster]], [[Francesc Candel]],<ref name=gencat>{{ref-web|url=http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/commemoracions_2014/_els_altres_catalans_de_francesc_candel/|consulta=23 juliol 2014|títol='Els altres catalans' de Francesc Candel|editor=Commemoracions 2014, Generalitat de Catalunya}}</ref> [[Ana María Matute]], [[Joan Perucho]], [[Álvaro Cunqueiro]], [[Baltasar Porcel]], [[Manuel Jiménez de Parga]], [[Juan Goytisolo]], [[Josep Melià Pericàs |Josep Melià]], [[Pere Gimferrer]], [[Carmen Alcalde]], [[Pedro J. Ramírez]], [[Francisco Umbral]], [[Manuel Benet Novella]] o [[Delfí Abella Gibert|Delfí Abella]].
Linha 49 ⟶ 53:
 
== Bibliografia ==
* Geli, Carles, Huertas, J. Ma. ''Les tres vides de Destino''. [Barcelona]: Diputació de Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, DL 1990. (Vaixell de paper; 7) ISBN 84-4046310-3
* ''Un país tan desgraciat, memòria compartida amb l'editor de Destino'', per Josep C. Vergés, sd edicions, Barcelona 2008