EnCom viureque viuen dos anys ena la capa de creixement del suro, els [[corc]]s poden crearprovocar danys importants entre els dotze ai catorze anys que passen entre dues extraccióextraccions de pannes. S'encontrenEs troben arbres plens de galeries, el suro deldels qualquals no es pot profitar per a la producció deproduir taps.<ref>{{ref-publicació |article=Una nova empresa vol tornar la força al sector del suro català |url=http://www.naciodigital.cat/noticia/70148/nova/empresa/vol/tornar/forca/al/sector/suro/catala |consulta= 4 de febrer del 2015|publicació= [[Nació Digital]] |data= {{data inici|2014|6|15}} |citació=En aquests darrers anys, però, l’aparició de plagues com el corc del suro que ha produït pèrdues molt importants en el rendiment pel que fa a qualitat del producte }}</ref> LesEls arbres infestats es poden fàcilment identificar fàcilment per les taques negres típiques.<ref name = suro/>
El 1926, Ascenci Codina, de la [[Institució Catalana d'Història Natural]], va proposar com a remei de cobrir les alzines, en acabar de pelar-les, amb una pasta espessa de fang o argila, per tal d'evitar que es puguin podre els ous puguin posar-se i ofegar l'imagoels imagos que devulguin dintresortir volguésdes sortirde dintre. «El remei no pot ésser més econòmic», conclou.<ref name =Codina/>
Modernament, s'han desenvolupat trampes. Per poder estudiar el comportament i desenvolupar les feromones que atreuen els coleòpters adults, cal capturar adults verges vius, elcosa que no és gaire fàcil ena la natura. De 2007 aal 2010, el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] va desenvolupar mètodes nous per a capturar-leslos. Es va desenvolupar una [[trampa]] triangular de color púrpura triangular,amb ambun difusor d'atraients molt eficaç per a capturar les femelles. Com que el color púrpura és tanttan important quecom els atraients, s'ha de vetllar aper mantenir la mantenirtrampa neta i ben visible i evitar que s'embrosti.<ref name = suro/> Des delEl 2012 van començar les proves a gran escala. LesEls resultats són encoratjadors, però l'operació és onerosa. La trampa només ha costat uns tres [[euro]]s, però, amb la instal·lació i el manteniment, el cost total s'estima aen uns cinquanta euros per trampa el 2013, i en zones infestades calcalen entre cuatrequatre ai sis trampes per hectàrea.<ref>{{ref-web |url=https://raulmuxach.wordpress.com/2014/01/13/guerra-al-corc-del-suro/ |títol= Guerra al corc del suro |consulta= 4 de febrer del 2015 |cognom= Muxach |nom=Raül | data= {{data inici|2014|1|13}} }}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom= Tusell i Armengol |nom= Josep M. | cognom2= Mundet i Juliol |nom2= Roser |nom3= Quin |cognom3=Goday i Iglesia | títol= Informe de resultats: seguiment de la prova pilot de captura massiva per al control del corc del suro (Coraebus undatus) |url=http://www.montnegrecorredor.org/biblioteca_documents/documents/informe_web.pdf |format= pdf |editorial= Consorci Forestal de Catalunya |data= 2014 |pàgines= 18 }}</ref>
