Corc del suro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 27:
Com que viuen dos anys a la capa de creixement del suro, els [[corc]]s poden provocar danys importants durant els dotze a catorze anys que passen entre dues extraccions de pannes. Es troben arbres plens de galeries, el suro dels quals no es pot aprofitar per produir taps.<ref>{{ref-publicació |article=Una nova empresa vol tornar la força al sector del suro català |url=http://www.naciodigital.cat/noticia/70148/nova/empresa/vol/tornar/forca/al/sector/suro/catala |consulta= 4 de febrer del 2015|publicació= [[Nació Digital]] |data= {{data inici|2014|6|15}} |citació=En aquests darrers anys, però, l’aparició de plagues com el corc del suro que ha produït pèrdues molt importants en el rendiment pel que fa a qualitat del producte }}</ref> Els arbres infestats es poden identificar fàcilment per les taques negres típiques.<ref name = suro/>
 
El 1926, Ascenci Codina, de la [[Institució Catalana d'Història Natural]], va proposar com a remei cobrir les alzines, en acabar de pelar-les, amb una pasta espessa de fang o argila, en acabar de pelar-les, per evitar que es puguin podrepondre els ous puguin i ofegar els imagos que vulguin sortir des de dintre. «El remei no pot ésser més econòmic», conclou.<ref name =Codina/>
 
Modernament s'han desenvolupat trampes. Per poder estudiar el comportament i desenvolupar les feromones que atreuen els coleòpters adults cal capturar adults verges vius, cosa que no és gaire fàcil a la natura. De 2007 al 2010, el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] va desenvolupar mètodes nous per capturar-los. Es va desenvolupar una [[trampa]] triangular de color púrpura amb un difusor d'atraients molt eficaç per capturar les femelles. Com que el color púrpura és tan important com els atraients, s'ha de vetllar per mantenir la trampa neta i ben visible i evitar que s'embrosti.<ref name = suro/> El 2012 van començar les proves a gran escala. Els resultats són encoratjadors, però l'operació és onerosa. La trampa només ha costat uns tres [[euro]]s, però, amb la instal·lació i el manteniment, el cost total s'estima en uns cinquanta euros per trampa el 2013, i en zones infestades calen entre quatre i sis trampes per hectàrea.<ref>{{ref-web |url=https://raulmuxach.wordpress.com/2014/01/13/guerra-al-corc-del-suro/ |títol= Guerra al corc del suro |consulta= 4 de febrer del 2015 |cognom= Muxach |nom=Raül | data= {{data inici|2014|1|13}} }}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom= Tusell i Armengol |nom= Josep M. | cognom2= Mundet i Juliol |nom2= Roser |nom3= Quin |cognom3=Goday i Iglesia | títol= Informe de resultats: seguiment de la prova pilot de captura massiva per al control del corc del suro (Coraebus undatus) |url=http://www.montnegrecorredor.org/biblioteca_documents/documents/informe_web.pdf |format= pdf |editorial= Consorci Forestal de Catalunya |data= 2014 |pàgines= 18 }}</ref>