Diferència entre revisions de la pàgina «Albinyana»

45 octets eliminats ,  fa 3 anys
m
Revertides les edicions de 88.8.195.9. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 88.8.195.9. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
==Història==
El topònim ''Albinyana'' (en [[català oriental]] [əlβi'ɲanə]), que en la documentació antiga (s. XI) apareix com a ''Albignana'' (i també ''Albiniana'', ''Albinana''), sembla tenir el seu origen etimològic en l'[[antropònim]] llatí ''Albinius''.<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%20i%20documentacio/Planificacio%20territorial/Publicacions/Cartografia%20i%20toponimia/Nomenclator%20oficial%20de%20toponimia%20de%20Catalunya/Baix%20Penedes/albinyana.pdf Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya]</ref>
Altres explicacions apunten al seu origen àrab, partint del mot ''bina'', que construeix el seu plural en ''bina ina'' "construccions i edificacions";<ref>CASELLAS I PORCAR, Miquel. [http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/63779/92210 ''Albinyana en els primers documents de la història'']</ref> o bé un derivat d'''alp'' "muntanya enlairada".<ref>BOFARULL I TERRADES, Manuel. [http://books.google.cat/books?id=n8rX-6BGv4QC&pg=PA14&lpg=PA14&dq=etimologia+albinyana&source=bl&ots=EELqjJD3HT&sig=K2WoaG5geAsQpA7zgvVjkNIJ928&hl=ca&ei=Kd1VTMelIdKV4Ab90ZinBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CCwQ6AEwBjgK#v=onepage&q&f=false ''Origen del noms geogràfics de Catalunya''.]</ref>Albinyana te molts monuments i molta historia
 
El segle XI, el vescomte Guitard va construir el seu castell<ref>S'ha de tenir en compte que, en els documents d'aquesta època, el mot ''castrum'' tant podia ser un sinònim de ''castellum'' (''castell'') com una extensió de terra que es pogués travessar en un dia, és a dir, el que avui en dia se'n diu ''terme'' o ''municipi''.</ref> en aquestes terres. El seu fill Adalbert, mort durant la [[Reconquesta]], va deixar en testament l'edifici al [[Monestir de Sant Cugat]] l'any [[1010]], el primer document on es té constància escrita del nom de la població. El [[1040]], l'abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s'encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d'aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.