Betevé: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 60:
'''betevé,''' anteriorment anomenada '''BTV''' (Barcelona Televisió), és un [[Mitjà de comunicació|mitja de comunicació]] públic gestionat per ''Informació i Comunicació de Barcelona,'' societat anònima municipal de l'[[Ajuntament de Barcelona]].
El mitjà va iniciar les seves emissions el [[3 de novembre]] de [[1994]] als estudis de Via Laietana de Barcelona, i després de gairebé 11 anys es va traslladar al districte tecnològic del [[22@]] al Poblenou l'any [[2005]].
'''betevé''' és el mitjà de proximitat cultural de Barcelona. Els eixos estratègics dels continguts de '''betevé''' són la cultura, la informació i la divulgació. Cultura en horari de prime time, informació amb anàlisi i profunditat, i divulgació de continguts a través de diferents suports: televisió, ràdio, web i perfils socials.
Des de l'any [[2008]], el director de '''betevé''' és escollit a través d'un corcurs públic. L'actual director de '''betevé''' és el periodista '''[[Sergi Vicente]],''' ex-corresponsal de [[TV3]] a [[Pequín]]<ref>{{Ref-publicació|article=Sergi Vicente releva a Àngel Casas como director de BTV|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150115/54423397422/sergi-vicente-releva-casas-director-btv.html}}</ref> (Xina) durant 11 anys, des del [[2003]] fins al [[2014]].
== Història ==
Línia 70:
=== Orígens ===
'''betevé''' va iniciar les seves emissions l’any [[1984]] com a televisió de districte. A partir de [[1989]], s’inicien les emissions conjuntes de les 10 televisions de districte que componen la Coordinadora Barcelona Comunicació (CBC), i el [[1993]] es signa el primer conveni de col·laboració entre
A partir d’aleshores, l’Ajuntament assumeix la gestió del servei públic de televisió local a través de l’empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona (ICB SA Spm), mantenint la col·laboració amb la Coordinadora.{{CN
=== 1994 - Inici de les emissions ===
Línia 82:
=== 1997 - L’ull de BTV ===
El setembre de 1997, amb [[Manuel Huerga]], BTV va adoptar com a imatge corporativa de la cadena un ull. Es feien peces curtes d’uns cinc minuts de durada que es repetien al llarg del dia en un magazín de nou format, el qual va atorgar a la televisió l’entitat que la feia ser reconeguda per l’audiència. Tot això sense deixar de banda la informació ciutadana i cultural, que s’oferia mitjançant butlletins horaris, una agenda d’actualitat cultural i un informatiu que donava pas a un programa que aprofundia en un tema diferent cada dia, La Nit<ref>{{Ref-web|url=http://www.manuelhuerga.com/btv/article15.html|títol=BTV reinventa la televisión - BTV, Barcelona Televisió (1997-2003) - Manuel Huerga|consulta=2017-03-13}}</ref>.
Els canvis en la programació de la cadena van coincidir amb l’aparició al mercat del format [[MiniDV]], que oferia una qualitat millor a un cost relativament baix. L’aposta per la qualitat, la cultura alternativa, la proximitat i la participació van fer de l’emissora un referent de les televisions locals, reconegut per la crítica per la innovació en els formats. BTV va ser, per exemple, una de les primeres televisions que va emetre un xat en directe, moderat per un periodista de la cadena, en el qual podien participar els telespectadors.
L’emissora també va donar un nou sentit a la participació ciutadana amb el Videomaton, un programa que mostrava una selecció del minut de fama que aconseguien totes les persones que introduïen una moneda de 100 pessetes a les màquines instal·lades a diversos llocs de la ciutat. La carta d’ajust, en la qual participava [[Tricicle|El Tricicle]], sovint reproduïa un aquari amb peixos, es va convertir en un tret distintiu de la cadena.
=== 2001 - Més continguts ===
A partir de l’any 2001, BTV va tornar a fer un pas endavant en l’aposta per la qualitat amb la producció de més programes propis centrats en el debat, sota la direcció de [[Joan Tàpia i Nieto|Joan Tapia]]. Els temes ciutadans, la política, la literatura, la ciència i l’esport van convertir-se en els eixos centrals d’una graella en la qual es van introduir algunes cares populars.
Ciutat Oberta ([[Glòria Serra i Ramos|Glòria Serra]]), TeleMonegal ([[Ferran Monegal]]), Saló de Lectura ([[Emili Manzano i Mulet|Emilio Manzano]]), El temps del Picó ([[Alfred Rodríguez Picó]]) o el programa de ciència Einstein a la platja ([[Lluís Reales]]) fan palesa l’aposta de la cadena per la modernitat i la reflexió en horari de màxima audiència (prime time). També cal destacar l’estrena, el 3 de febrer de 2003, de l’informatiu Infonit, que llavors es feia conjuntament entre BTV i la [[Xarxa de Televisions Locals]] (XTVL).▼
▲Ciutat Oberta ([[Glòria Serra i Ramos|Glòria Serra]]), TeleMonegal ([[Ferran Monegal]]), Saló de Lectura ([[Emili Manzano i Mulet|Emilio Manzano]]), El temps del Picó ([[Alfred Rodríguez Picó]]) o el programa de ciència Einstein a la platja ([[Lluís Reales]]) fan palesa l’aposta de la cadena per la modernitat i la reflexió en horari de màxima audiència (prime time). També cal destacar l’estrena, el 3 de febrer de [[2003]], de l’informatiu Infonit, que llavors es feia conjuntament entre BTV i la [[Xarxa de Televisions Locals]] (XTVL).
Aquesta etapa va representar la combinació de dos models de televisió diferents: el creat en l’etapa anterior, d’una televisió que s’adreçava a un públic alternatiu (“per als que no miren la televisió”), i la d’un model més convencional, amb un reforç dels continguts.{{CN|data=març de 2017}}▼
▲Aquesta etapa va representar la combinació de dos models de televisió diferents: el creat en l’etapa anterior, d’una televisió que s’adreçava a un públic alternatiu (“per als que no miren la televisió”), i la d’un model més convencional, amb un reforç dels continguts
=== 2004 - Un pas endavant ===
L’any [[2004]] BTV va començar una nova etapa amb l’inici de les emissions durant les 24 hores al dia i el trasllat, el setembre de [[2005]], a la nova seu del [[Districte 22@|22@]], al [[Poblenou]]. Aquest trasllat va significar la culminació del procés de digitalització de BTV, iniciat l’any [[2003]]. La nova infraestructura va permetre fer un important pas endavant en la producció i la realització de projectes més ambiciosos, en dotar-se de noves possibilitats tecnològiques.
En aquesta etapa, [[Ricard Domingo]] era el director de BTV, i es van estrenar programes com el magazín informatiu matinal diari Hola Barcelona (Olga Valencia i Ferran Vergés), el magazín d’entreteniment La Tarda (amb [[Elisenda Roca]] i Adam Martín), reportatges i documentals sobre diferents aspectes de la ciutat com Construint Barcelona, i les sèries destinades a la recuperació de la memòria històrica, com Barcelona: Ciutadans en temps de guerra, Barcelona sota el franquisme i El somni de Barcelona.
En l’àmbit cultural destacava Qwerty, que va prendre el relleu del Saló de Lectura, i programes que permetien la difusió cultural de la ciutat com B360º, És.a.BCN, La Cartellera i Èxit. Pel que fa al debat polític i ciutadà, l’aposta va ser Contrapunt (amb [[Josep Maria Balcells i Gené|Josep Maria Balcells]]), que després va donar pas a Espai Públic (amb [[Antonio Franco Estadella|Antonio Franco]]).
També es van mantenir i consolidar els programes capaços de fidelitzar els seus segments d’audiència. Cal destacar Telemonegal (amb [[Ferran Monegal]]), per l’èxit inqüestionable que va assolir en una cadena local, El temps del Picó (amb [[Alfred Rodríguez Picó]]) o La porteria (amb [[Pitu Abril]]).
L’any [[2005]] també van començar les emissions de BTV amb la nova [[TDT]], i es va convertir en la primera cadena local en tot l’estat espanyol en emetre en aquesta tecnologia.
La diversificació dels suports on podem veure els continguts de BTV també va ser una de les fites aconseguides en aquesta etapa. Així, a banda de l’emissió de BTV, l’edició digital del [[Diari de Barcelona]] i el Canal Metro (actualment Mou tv) van incorporar continguts produïts per BTV. També es va posar en marxa el servei de vídeo a la carta i d’emissió en streaming a través del web.{{CN|data=març de 2017}}
Linha 111 ⟶ 112:
=== 2008 - Els reptes de la TDT ===
Aquesta etapa ve marcada per l’aprovació del Reglament d’organització i funcionament de la cadena i el nomenament d’un nou Consell d’Administració. Aquest Consell nomenà el periodista [[Àngel Casas i Mas]] nou director de BTV<ref>{{Ref-publicació|cognom=20Minutos|article=Àngel Casas es el nuevo director de BTV - 20minutos.es|publicació=20minutos.es - Últimas Noticias|url=http://www.20minutos.es/noticia/410700/0/tele/angel/casas/}}</ref>, després de presentar-se a concurs públic. D’altra banda, aquesta etapa també es caracteritza per la transició de la televisió analògica a digital, les noves maneres de consumir televisió a través dels dispositius mòbils i la irrupció de les [[xarxes socials]] com a noves formes de comunicar-se i interactuar amb l’espectador.
En els inicis de la seva etapa com a director, [[Àngel Casas i Mas|Àngel Casas]] nomenà Xavier Muixí director d’informatius, i Miquel Terren director d’antena i continguts. Aquest equip es va afegir a la resta de l’equip directiu, format pel director tècnic, Jordi Colom; la directora econòmica, Carme Ponte; i el director comercial i de comunicació, Carlos Alonso-de-Porres.
Linha 119 ⟶ 120:
La promoció dels informatius es complementa amb l’augment de programes de producció pròpia com per exemple el magazín Connexió Barcelona així com d’altres que reflecteixen l’actualitat social i cultural de la ciutat a través de l’oci i la cultura, amb El Pla B i Àrtic; el debat, amb La Rambla; les entrevistes, amb Terrícoles; la música, amb Música Moderna; i fins i tot la cuina, amb Taula reservada i La vida en dolç. I sempre mantenint la importància que BTV històricament ha donat al cinema, amb l’emissió de pel·lícules sense interrupcions publicitàries.
El gener de [[2014]] BTV assoleix un nou repte assumint la gestió de la ràdio municipal de Barcelona, Barcelona FM<ref>{{Ref-publicació|article=La nova ràdio pública de la ciutat de Barcelona es dirà Barcelona FM|publicació=Ara.cat|llengua=ca|url=http://www.ara.cat/media/radio-publica-ciutat-Barcelona-FM_0_1074492795.html}}</ref>. El periodista [[Rafael de Ribot]] és nomenat cap d’Antena i Continguts de la ràdio municipal.
=== 2015 - El nou model transmèdia ===
[[Sergi Vicente]] pren el relleu d’[[Àngel Casas i Mas|Àngel Casas]] al capdavant de BTV. El projecte de la nova direcció és la migració del model lineal clàssic de televisió i ràdio a un model [[transmèdia]] en què els continguts s’adapten als diferents canals/pantalles/suports i als múltiples tipus de consum que es consideren estratègics en cada moment. En aquesta línia, s’incorpora a BTV una direcció d’estratègia i participació liderada per Rosa Alba Roig
=== 2017 - betevé ===
Linha 129 ⟶ 130:
El 31 de gener de 2017 es va presentar la nova identitat corporativa del mitjà, realitzada per Folch Studio, Norte i Goroka. BTV passa a ser '''betevé''', una nova identitat que unifica sota una marca única un univers de continguts i una certa manera de tractar-los, sigui quin sigui el suport: televisió, ràdio, web o xarxes socials.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=BTV canvia la seva marca i es converteix en betevé|publicació=El Periódico|llengua=|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/-btv-canvia-marca-converteix-beteve-5776468|consulta=12-3-2017|data=2017-01-31|pàgines=}}</ref>
betevé es va presentar en la campanya de llançament de la nova marca com un creador de continguts, oberta a la participació amb entitats, barris, associacions, ciutadans, institucions, universitats, etc. i oberta també a la innovació. La nova imatge vol donar també més protagonisme als ciutadans i afirma voler mostrar la Barcelona real, amb totes les seves virtuts i defectes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Hola betevé!|publicació=betevé|llengua=ca-ES|url=http://beteve.cat/hola-beteve/|data=|pàgines=}}</ref>
== Serveis ==
| |||