Viquipèdia

El Sant Sopar (Leonardo da Vinci): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 88.20.47.186. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m TOT
Línia 1:
{{vegeu (des)|l'obra de Leonardo da Vinci|L'Últim Sopar}}
[[Fitxer:Abendmahl (Matthaeus Judas-Thaddaeus Simon-Zelotes).png|thumb|right|Mateu, Judes Tadeu i JESUS NO EXISTE NI NINGUNA COSA DE ESTAS!Simó]] ▼
{{Infotaula de pintura
| imatge=Leonardo da Vinci (1452-1519) - The Last Supper (1495-1498).jpg
| mida imatge = 300px
| títol= El Sant Sopar
| artista= Leonardo da Vinci
| any= 1495–1498
| tècnica= [[Tremp d'ou]] i [[Pintura a l'oli|oli]] sobre guix
| alçada= 460
| amplada= 880
| estil= [[Renaixement]]
| ciutat= Milà
| museu= Santa Maria delle Grazie
}}
'''''L'Última Cena''''' (en [[italià]]: ''Il Cenacolo'' o ''L'Ultima Cena'') és una pintura [[mural]] realitzada entre el [[1494]] o [[1495]]<ref> Segons Kenneth Clark (Leonardo da Vinci, pàg.144, Penguin Books 1939,1993), l'inici de l'obra no és segura, car "els arxius del convent foren destruïts i els documents existents són del 1497, quan la pintura estava a punt de ser finalitzada."</ref> i el [[1498]] al [[refectori]] del convent de [[Santa Maria delle Grazie]] de [[Milà]], per [[Leonardo da Vinci]], per encàrrec del duc de Milà [[Ludovico Sforza]] i la seva esposa [[Beatriu d'Este (duquessa de Milà)|Beatrice d'Este]], tal com demostren els [[escut d'armes|escuts]] ducals pintats a les tres [[Lluneta (arquitectura)|llunetes]] del sostre.
 
La pintura representa l'escena de [[Sant Sopar|L'Última Cena]], en els darrers dies de la vida de [[Jesús]] i tal com ve narrada en l'[[Evangeli segons Sant Joan|Evangeli segons sant Joan]], al versicle 13:21, just en el moment en què Jesús anuncia que un dels [[Apòstol|dotze apòstols]] l'ha de trair.
 
== Característiques ==
El mural mesura 460&nbsp;cm de llargada per 880&nbsp;cm d'amplada. La [[tècnica pictòrica]] no és pas la d'un [[fresc]], sinó pròpiament un mural sobre dues capes de guix en què Leonardo va assajar tècniques al [[Tremp d'ou|tremp]] i a l'[[Pintura a l'oli|oli]]. Aquest fet, relacionat amb el ritme reposat amb què Leonardo duia a terme les seves obres pictòriques i que no li permetia la tècnica de [[pintura al fresc]], fou determinant a l'hora d'explicar la deterioració immediata que de seguida començà a patir l'obra.
 
A la paret oposada del refectori, s'hi troba el [[Pintura al fresc|fresc]] de la ''Crucifixió'' de [[Giovanni Donato da Montorfano]], al qual Leonardo hi va afegir als laterals algunes figures de personatges corresponents a la família Sforza, avui molt deteriorades a causa també de l'elecció de la [[tèmpera]] com a tècnica pictòrica.
 
La pintura reflecteix l'instant en el qual [[Jesús]] manifesta als seus deixebles que un d'ells l'ha de trair. Les reaccions d'ira i d'astorament poden observar-se, plenes de matisos, en cada una de les cares dels apòstols (d'esquerra a dreta):
[[Fitxer:Abendmahl (Bartholomaeus Jacobus-Minor Andreas).png|thumb|left|Bartomeu, Jaume i Andreu]]
* [[Sant Bartomeu apòstol|Bartomeu]], [[Sant Jaume el Menor|Jaume]] i [[Sant Andreu apòstol|Andreu]], formen el primer grup i manifesten sorpresa.
[[Fitxer:Abendmahl (Judas-Iskariot Simon-Petrus Johannes).png|thumb|left|Judes Iscariot, Pere i Joan]]
* [[Judes Iscariot]], [[Sant Pere|Pere]] i [[Sant Joan apòstol|Joan]] formen el segon grup de tres. Judes, vestit de verd i blau, sembla retreure's en una segon pla, alarmat per la revelació del seu pla. Amb la seva mà dreta agafa una petita bossa, potser on guarda les monedes de plata que li han donat per trair Jesús, o potser per a il·lustrar la seva funció de tresorer entre els [[Apòstol|dotze apòstols]]. És l'únic que té el colze damunt la taula, fet considerat llavors de mala educació. Pere sembla molt enfadat i sosté un ganivet amb la mà dreta, potser presagiant la seva reacció violenta a [[Getsemaní]] durant la detenció de Jesús. L'apòstol més jove, Joan, sembla a punt de desmaiar-se.
[[Fitxer:Abendmahl (Thomas Jacobus-Maior Philippus).png|thumb|right|Tomàs, Jaume el Major i Felip]]
▲[[Fitxer:Abendmahl (Matthaeus Judas-Thaddaeus Simon-Zelotes).png|thumb|right|Mateu, Judes Tadeu i Simó]]
* [[Sant Tomàs apòstol|Tomàs]], [[Sant Jaume el Major|Jaume el Major]] i [[Sant Felip apòstol|Felip]] són el primer grup de tres a l'esquerra de Jesús. Tomàs sembla demanar qui és el deixeble que l'ha de trair i Jaume el Major el mira atordit amb el braços oberts. Mentrestant, Felip sembla estar demanant alguna explicació.
* [[Mateu (evangelista)|Mateu]], [[Sant Judes Tadeu|Judes Tadeu]] i [[Sant Simó apòstol|Simó]] són el darrer grup de tres. Tant Judes Tadeu com Mateu són girats cap a Simó, potser cercant alguna explicació a la revelació.
 
Els noms de cada un dels apòstols són actualment acceptats per tots els historiadors de l'art, ja que el [[segle XIX]] va ser trobat un [[manuscrit]] de Leonardo da Vinci que els assignava.<ref>{{ref-web|url=http://www.gutenberg.org/etext/5000|títol=The Notebooks of Leonardo Da Vinci — Complete by Leonardo da Vinci - Free Ebook<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Abans d'aquesta troballa, només Judes, Pere, Joan i Jesús havien estat positivament identificats.
 
== Deteriorament de la pintura i successives restauracions ==
Les característiques tècniques i ambientals del mural van fer que molt aviat -se'n té constància des del [[1517]]- comencés a escrostonar-se. L'any [[1556]], abans dels 60 anys de la seva realització, el biògraf de Leonardo, [[Giorgio Vasari]], explica que la pintura era tan deteriorada que les figures ja no es podien reconèixer. El [[1652]], es va obrir una porta sobre el pany de paret on es trobava la pintura -que llavors no era encara tan apreciada. Més tard, es va tapiar i encara ara es pot veure un arc irregular prop del centre de la base de l'obra. Aquella estructura va malmetre per sempre la part de la pintura on Leonardo havia pintat els peus de Jesús; algunes còpies anteriors suggereixen que la posició dels peus rememorava la posterior [[crucifixió]]. El [[1768]], es va disposar una cortina sobre la pintura per a protegir-la, però això feia acumular la humitat i rascava les escames que es feien a la pintura cada vegada que es feia córrer.
 
La primera restauració fa ser realitzada el 1726 per [[Michelangelo Bellotti]], que omplí seccions desaparegudes amb [[pintura a l'oli]] i envernissà el mural sencer per a fer reviure els colors. Però els colors de Bellotti també s'apagaren i, el [[1770]], se n'encarregava una altra a [[Giuseppe Mazza]]. Mazza arrencà la part repintada per Bellotti, però es dedicà ell també a repintar l'obra de Leonardo, utilitzant un ferro de xemeneia per rascar-la;<ref>[[Stendhal]] (1967). ''Historia de la pintura en Italia'' (Tercera edició, vol. 1, pàg.128). Madrid: Editorial Espasa-Calpe S.A.</ref> havia refet ja tres cares quan el prior del convent fou traslladat i el seu successor aturà immediatament la malifeta.
 
El [[1796]], [[Napoleó]] visità l'obra i ordenà que se la preservés, però no se l'obeí i el refectori fou utilitzat primer com a cavallerissa i després com a magatzem de farratge. Els soldats francesos feien punteria amb pedres contra els apòstols i mitjançant escales pujaven a rascar-los-hi els ulls.
 
El [[1800]], durant una inundació, l'aigua arribà a tenir un pam dins el refectori i acabà desapareixent per simple evaporació. Més tard, el refectori fou utilitzat com a presó, tot i que no es coneix si algun pres pogué malmetre la pintura.
 
El [[1821]], [[Stefano Barezzi]], un expert a treure frescos intactes de les seves parets originals, era contractat per traslladar el mural a un lloc més segur. Va malmetre la part central de l'obra abans d'entendre que l'obra de Leonardo no era un fresc. Barezzi va provar llavors de protegir les àrees malmeses aplicant-hi un adhesiu líquid. Entre el [[1901]] i el [[1908]], [[Luigi Cavenaghi]] va completar primerament un estudi de l'estructura de la pintura i després la netejà. El [[1924]], [[Oreste Silvestri]] continuà netejant i estabilitzant-ne algunes parts amb [[estuc]].
 
El [[5 d'agost]] del [[1943]], durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], el refectori fou ensorrat per les bombes. Sortosament, les proteccions amb sacs de sorra van preservar la pintura dels efectes de les explosions, però no així dels efectes de les vibracions. Entre el 1951 i el 1954, una nova restauració consistent a netejar i estabilitzar-ne la pintura va ser duta a terme per Mauro Pelliccioli.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Aira| nom = Toni | article = El Sant Sopar de Da Vinci va superar de miracle la Segona Guerra Mundial | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 86 data = desembre 2009 | pàgines = p. 66 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
== Dibuixos preparatoris ==
<center>
<gallery>
Fitxer:Study for the Last Supper.jpg|Esborrany d'un dels apòstols
Fitxer:Stiudium do Ostatniej Wieczerzy.jpg|Estudi sobre la disposició dels apòstols al voltant de la taula
Fitxer:Leonardo study Christ lastsupper.JPG|Estudi sobre el rostre de Crist
</gallery>
</center>
 
== Referències ==
{{Referències}}
{{commonscat}}
== pAEC ==
*[http://www.haltadefinizione.com/en/ L'Última Cena de Leonardo. Fotografia en alta definició].
 
{{Patrimoni de la Humanitat a Itàlia}}
{{Leonardo}}
{{Autoritat}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Sant_Sopar_(Leonardo_da_Vinci)»