Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
{{Infotaula de llibre}}
[[fitxer:Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus ms723.png|thumb|300px|El topònim ''Catalunya'' i l'ètnic ''català'' apareixen per vegada en la Història documentats en un context militar i de guerra. És en el ''Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus'', una [[epopeia]] [[medieval]] [[llatina]] escrita a [[Pisa]] entre el [[1117]] i el [[1125]], que narra la croada militar de pisans, catalans i occitans contra la taifa musulmana de Balears. En el text s'anomena a [[Ramon Berenguer III]] com a ''dux catalanensis'' (duc català) com a cabdill que lidera els ''catalanicus hostes'' (exèrcits catalans) i els ''catalanicus heros'' (herois catalans), i s'anomena a la seva pàtria com ''Catalania'' (Catalunya). Biblioteca Universitaria di Pisa, ms. 723, f. 40]]
 
 
'''''Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus''''' o '''''Liber Maiorichinus''''' «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la [[Croada pisano-catalana]] de l'any [[1113]]-[[1114]] contra Madina [[Mayurqa|Mayūrqa]] acabdillada per l'arquebisbe de Niça [[Pietro Moriconi|Pere II]] i el comte [[Ramon Berenguer III de Barcelona]].
 
El ''Liber'' conté les primeres referències conegudes als [[catalans]] (''Catalanenses'', ''Catalanicus'') i a [[Catalunya]] (''Catalania''), que és tractada com la seva pàtria (la terra dels catalans). [[Ramon Berenguer III de Barcelona]] és anomenat ''dux Catalanensis'' («duc català») i ''rector Catalanicus'' («dirigent català»). Ramon B. i el ''comes Ampurie'', [[Hug II d'Empúries]], són lloats com a ''Catalanicus heros'' («heroi català»).
 
==Redacció==
És un poema llatí redactat entre el [[1115]] i el [[1120]], de tall virgilià, compost en hexàmetres. Està format per vuit cants que totalitzen més de 3.500 versos. Els seus primers editors foren Ughelli, Muratori, que n'atribuïren l'autoria a Laurentius Veronensis o Vernensis; més recentment, estudiosos com Marchetti, Calisse o Scalia, n'atribueixen l'autoria a Henricus Pisanus.
 
==Versos sobre Catalunya i els catalans==
==Contingut==
{{editant}}
A principis del [[segle XII]] l'[[Emirat de Mayūrqa]] havia convertit [[Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus]] (les illes Balears) en un niu de pirates sarraïns. Els pisans decidiren emprendre una croada contra l'illa, aconseguint el suport del comte de Barcelona [[Ramon Berenguer III]]. L'obra narra la [[Croada pisano-catalana]] i recull multitud de dades històriques contrastables documentalment:<ref name="UBIETO-V-272">[[#UBIETO 1987|Ubieto 1987]], Historia de Aragón, vol. 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 272; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=319&path=1457&forma=&presentacion=pagina Las conquistas de 1114 y 1229]</ref>
[[Fitxer:Banderapisanaamallorca.png|thumb|Reconstrucció hipotètica de la bandera de la croada]]
 
[[fitxer:Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus ms723.png|thumb|300px|El topònim ''Catalunya'' i l'ètnic ''català'' apareixen per vegada en la Història documentats en un context militar i de guerra. És en el ''Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus'', una [[epopeia]] [[medieval]] [[llatina]] escrita a [[Pisa]] entre el [[1117]] i el [[1125]], que narra la croada militar de pisans, catalans i occitans contra la taifa musulmana de Balears. En el text s'anomena a [[Ramon Berenguer III]] com a ''dux catalanensis'' (duc català) com a cabdill que lidera els ''catalanicus hostes'' (exèrcits catalans) i els ''catalanicus heros'' (herois catalans), i s'anomena a la seva pàtria com ''Catalania'' (Catalunya). Biblioteca Universitaria di Pisa, ms. 723, f. 40]]
# (versos 30-38). Les notícies del maltractament que els pirates sarraïns donaven als cristians capturats provoca la ira dels pisans i justifica l'expedició contra les illes.
# (versos 49-54). Els pisans elegeixen dotze cònsols
# (versos 54-80). Els pisans envien legats al Sant Pare [[Pasqual II]], que els dóna un estendard amb una creu, «Pontifici tribuendo crucem, romanaque signa» en senyal de croada. A altres fonts es concreta que era una creu blanca sobre camp roig i es diu que així es convertí en la bandera de Pisa.
# (versos 87-95). Els pisans intenten una aliança amb els genovesos però aquests s'hi neguen.
# (versos 134). Aconsegueixen l'auxili de la ciutat de Lucca
# (versos 160). L'expedició s'inicia el [[6 d'agost]] del [[1113]]
# (versos 184-216). Es produeixen algunes dissensions entre els expedicionaris
# (versos 239-246). Els pisans desembarquen a Blanes
# (versos 246-255). Causen pànic a la zona, ja que el pisans creien que havien arribat a Mayurqa
# (versos 256-263). Un legat pisà s'entrevista amb [[Ramon Berenguer III]] per tal que s'uneixi a l'expedició
# (versos 275-304). Atesos els atacs pirates, deideix unir-se a la croada
# (versos 305-345). La flota pisana arriba a Sant Feliu de Guíxols després de vèncer el mal temps
# (versos 377-381). Els croats es desanimen en circular la falsedat que l'expedició retornarà a Itàlia
# (versos 417-423). El [[7 de setembre]] del [[1113]] es presenten [[Ramon Berenguer III]] i el bisbe de Girona
# (versos 423-426). Un pestilència delma els croats
# (versos 427-444). Amb Ramon Berenguer III arriben els seus aliats: [[Guillem V de Montpeller]] amb vint naus, [[Eimeric II de Narbona]] amb vint naus més, Ramon d'Arlés, i diversos magnats del [[Rosselló]], [[Besiers]] i [[Nimes]].
# (versos 531-542). Anada a [[Barcelona]]
# (versos 543-551). Descripció de la zona, amb al·lusions a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] i el [[Llobregat]]
# (versos 552-558). Festes del [[21 de setembre]] en honor a [[Sant Mateu Evangelista]]
# (versos 559-571). Una borrasca atura la flota durant tres dies, però finalment surten a mar el [[24 de setembre]] del [[1113]].
# (versos 572-588). Vents contraris porten la flota dels croats fins a les costes de l'Ebre
# (versos 589-625). Desembarcament a Mayūrqa. Combats amb els sarraïns
# (versos 626-640). Diversos croats cauen presoners
# (versos 687-694). Alguns expedicionaris pisans se'n tornen a Itàlia
# (versos 695-759). L'arribada de l'hivern fa que la flota croada torni a [[Barcelona]] i d'altres a [[Pisa]]. Els homes es reparteixen entre [[Arles]] i [[Nimes]].
# (versos 778-794). Una plaga de fam s'estén per les costes catalanes.
# (versos 854-860). Entre els sarraïns apareixen discrepàncies: o fer un tractat amb els croats o lliurar-se als almoràvits.
# (versos 861-916). El governador musulmà ofereix un pacte que inclou l'alliberament dels presoners cristians, però els pisans ho rebutgen.
# (versos 975-997). El [[març]] del [[1114]] es reprenen els combats amb un desembarcament a [[Yabisah]]
# (versos 1056-1102). L'[[abril]] del [[1114]] van a les costes de [[Cabrera]]
# (versos 1114-1140). Saqueig de les costes de [[Manurqa|Manūrqa]]
# (versos 1141-1159). Tornen a [[Barcelona]] i es troben amb el legat papal, el cardenal Boso.
# (versos 1160-1223). La primavera del [[1114]] arriba una segona flota pisana a [[Barcelona]] passant per la costa de Provença, i dues naus noliejades pel mateix Sant Pare [[Pasqual II]]. Arriben a [[Salou]] el [[24 de juny]] del [[1114]] i renoven les aliances.
# (versos 1224-1409). Desembarquen a [[Yabisah]] i el [[21 de juliol]], diada de [[Sant Víctor]], aconsegueixen aterrar una torre i entrar a la ciutat.
# (versos 1410-1545). La ciutadella resisteix fins que el [[10 d'agost]] del [[1114]] es rendeix.
# (versos 1545-1623). Recollit el botí, se'n van cap a [[Mayurqa|Mayūrqa]].
# (versos 1624-1646). Un cometa genera diversitat de parers entre el croats.
# (versos 1646-2064). Gran batalla entre croats i sarraïns.
# (versos 1645-2123). En el campament de setge (els "reals") les tropes catalanes ocupen el centre i els pisans als flancs, mentre el senyor de Cardona i la resta són a la part de darrere.
# (versos 2124-2385). Nous combats amb moltes baixes entre els pisans.
# (versos 2386-2424). Arriben cartes al campament informant que els sarraïns han devastat les terres catalanes. Quan el comte de Barcelona i el d'Empúries se'n volen tornar cap a Catalunya, arriben noves que els sarraïns han estat derrotats [[Batalla de Martorell (1114)]].
# (versos 2425-2498). Reparacions del campament i estris de guerra.
# (versos 2499-2572). Els sarraïns demanen auxili a [[Daniyya]], i els responen que des de Dénia es demanarà auxili al rei almoràvit del Marroc.
# (versos 2573-2688). Els sarraïns envien naus a [[Daniyya]] per rebre el rei del Marroc
# (versos 2689-2783). Prop de Nadal, hi ha fam entre els croats
# (versos 2784-2817). Negociacions amb els sarraïns; el comte de Barcelona vol acceptar el tractat, però els pisans s'hi neguen.
# (versos 2818-2872). Recompensa per cada sarraï mort o capturat.
# (versos 2873-2911). El [[desembre]] del [[1114]] el destacament naval de [[Yabisah]] passa a [[Mayūrqa]]
# (versos 2912-3044). Noves negociacions; l'emir sarraí [[Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla]] ofereix alliberar tots els captius cristians si els croats abandonen l'illa. Dissensions entre els sarraïns i assassinat de l'emir, que és substituït per [[Abu Rabí Suleiman]] el qual trenca les negociacions.
# (versos 3045-3101). Nous combats. [[Ramon Berenguer III]] és ferit i s'escampa el rumor que ha mort, que després és desmentit.
# (versos 3102-3263). Setge amb màquines de guerra i foc grec per part dels croats. El [[15 de febrer]] del [[1115]] els pisans aconsegueixen entrar a la ciutat però en són rebutjats.
# (versos 3264-3292). Dissensions entre els croats, alguns s'inclinen per l'extermini total dels habitants de la ciutat, mentre el comte de Barcelona és partidari d'una solució més moderada.
# (versos 3293-3521). Els sarraïns es rendeixen al comte de Barcelona, però la ciutadella continua resistint. Allí es produeix un gran combat el [[4 de març]] del [[1115]]. El rei de [[Mayurqa|Mayūrqa]], veient la situació perduda, intenta escapar-se, però és capturat i tornat a l'illa. El [[18 d'abril]] del [[1115]] es produeix el darrer assalt amb la destrucció total del baluard.
 
El ''Liber'' conté les primeres referències conegudes als [[catalans]] (''Catalanenses'', ''Catalanicus'') i a [[Catalunya]] (''Catalania''), que és tractada com la seva pàtria (la terra dels catalans). [[Ramon Berenguer III de Barcelona]] és anomenat ''dux Catalanensis'' («duc català») i ''rector Catalanicus'' («dirigent català»). Ramon B. i el ''comes Ampurie'', [[Hug II d'Empúries]], són lloats com a ''Catalanicus heros'' («heroi català»).
El domini croat a l'illa es perllongà durant un any. L'ocupació de l'illa s'encarregà als genovesos mentre que els pisans i catalans van tornar a les seves respectives bases de sortida. Els genovesos acabaren abandonant l'illa que fou ocupada i annexada als dominis dels [[almoràvit]]s.
 
==Versos sobre Catalunya i els catalans==
{{editant}}
{{citació|<poem>(236) Mox, pulsis tenebris, subiere micantes
Stelle; nox abiit; preclari forma diei
Cui nomen Raimundus erat, qui laudis equestris
(262) Fructus innumeros clarosque paraverat actus,</poem>
|
|lalala
|col2=<poem>(236) Disipada en seguida la oscuridad, aparecieron
las brillantes estrellas, retiróse la noche,
|llengua2={{es}} '''Llibre Primer'''
}}
 
==Contingut==
A principis del [[segle XII]] l'[[Emirat de Mayūrqa]] havia convertit [[Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus]] (les illes Balears) en un niu de pirates sarraïns. Els pisans decidiren emprendre una croada contra l'illa, aconseguint el suport del comte de Barcelona [[Ramon Berenguer III]]. L'obra narra la [[Croada pisano-catalana]] i recull multitud de dades històriques contrastables documentalment:<ref name="UBIETO-V-272">[[#UBIETO 1987|Ubieto 1987]], Historia de Aragón, vol. 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 272; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=319&path=1457&forma=&presentacion=pagina Las conquistas de 1114 y 1229]</ref>
[[Fitxer:Banderapisanaamallorca.png|thumb|Reconstrucció hipotètica de la bandera de la croada]]
 
# (versos 30-38). Les notícies del maltractament que els pirates sarraïns donaven als cristians capturats provoca la ira dels pisans i justifica l'expedició contra les illes.
# (versos 49-54). Els pisans elegeixen dotze cònsols
# (versos 54-80). Els pisans envien legats al Sant Pare [[Pasqual II]], que els dóna un estendard amb una creu, «Pontifici tribuendo crucem, romanaque signa» en senyal de croada. A altres fonts es concreta que era una creu blanca sobre camp roig i es diu que així es convertí en la bandera de Pisa.
# (versos 87-95). Els pisans intenten una aliança amb els genovesos però aquests s'hi neguen.
# (versos 134). Aconsegueixen l'auxili de la ciutat de Lucca
# (versos 160). L'expedició s'inicia el [[6 d'agost]] del [[1113]]
# (versos 184-216). Es produeixen algunes dissensions entre els expedicionaris
# (versos 239-246). Els pisans desembarquen a Blanes
# (versos 246-255). Causen pànic a la zona, ja que el pisans creien que havien arribat a Mayurqa
# (versos 256-263). Un legat pisà s'entrevista amb [[Ramon Berenguer III]] per tal que s'uneixi a l'expedició
# (versos 275-304). Atesos els atacs pirates, deideix unir-se a la croada
# (versos 305-345). La flota pisana arriba a Sant Feliu de Guíxols després de vèncer el mal temps
# (versos 377-381). Els croats es desanimen en circular la falsedat que l'expedició retornarà a Itàlia
# (versos 417-423). El [[7 de setembre]] del [[1113]] es presenten [[Ramon Berenguer III]] i el bisbe de Girona
# (versos 423-426). Un pestilència delma els croats
# (versos 427-444). Amb Ramon Berenguer III arriben els seus aliats: [[Guillem V de Montpeller]] amb vint naus, [[Eimeric II de Narbona]] amb vint naus més, Ramon d'Arlés, i diversos magnats del [[Rosselló]], [[Besiers]] i [[Nimes]].
# (versos 531-542). Anada a [[Barcelona]]
# (versos 543-551). Descripció de la zona, amb al·lusions a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] i el [[Llobregat]]
# (versos 552-558). Festes del [[21 de setembre]] en honor a [[Sant Mateu Evangelista]]
# (versos 559-571). Una borrasca atura la flota durant tres dies, però finalment surten a mar el [[24 de setembre]] del [[1113]].
# (versos 572-588). Vents contraris porten la flota dels croats fins a les costes de l'Ebre
# (versos 589-625). Desembarcament a Mayūrqa. Combats amb els sarraïns
# (versos 626-640). Diversos croats cauen presoners
# (versos 687-694). Alguns expedicionaris pisans se'n tornen a Itàlia
# (versos 695-759). L'arribada de l'hivern fa que la flota croada torni a [[Barcelona]] i d'altres a [[Pisa]]. Els homes es reparteixen entre [[Arles]] i [[Nimes]].
# (versos 778-794). Una plaga de fam s'estén per les costes catalanes.
# (versos 854-860). Entre els sarraïns apareixen discrepàncies: o fer un tractat amb els croats o lliurar-se als almoràvits.
# (versos 861-916). El governador musulmà ofereix un pacte que inclou l'alliberament dels presoners cristians, però els pisans ho rebutgen.
# (versos 975-997). El [[març]] del [[1114]] es reprenen els combats amb un desembarcament a [[Yabisah]]
# (versos 1056-1102). L'[[abril]] del [[1114]] van a les costes de [[Cabrera]]
# (versos 1114-1140). Saqueig de les costes de [[Manurqa|Manūrqa]]
# (versos 1141-1159). Tornen a [[Barcelona]] i es troben amb el legat papal, el cardenal Boso.
# (versos 1160-1223). La primavera del [[1114]] arriba una segona flota pisana a [[Barcelona]] passant per la costa de Provença, i dues naus noliejades pel mateix Sant Pare [[Pasqual II]]. Arriben a [[Salou]] el [[24 de juny]] del [[1114]] i renoven les aliances.
# (versos 1224-1409). Desembarquen a [[Yabisah]] i el [[21 de juliol]], diada de [[Sant Víctor]], aconsegueixen aterrar una torre i entrar a la ciutat.
# (versos 1410-1545). La ciutadella resisteix fins que el [[10 d'agost]] del [[1114]] es rendeix.
# (versos 1545-1623). Recollit el botí, se'n van cap a [[Mayurqa|Mayūrqa]].
# (versos 1624-1646). Un cometa genera diversitat de parers entre el croats.
# (versos 1646-2064). Gran batalla entre croats i sarraïns.
# (versos 1645-2123). En el campament de setge (els "reals") les tropes catalanes ocupen el centre i els pisans als flancs, mentre el senyor de Cardona i la resta són a la part de darrere.
# (versos 2124-2385). Nous combats amb moltes baixes entre els pisans.
# (versos 2386-2424). Arriben cartes al campament informant que els sarraïns han devastat les terres catalanes. Quan el comte de Barcelona i el d'Empúries se'n volen tornar cap a Catalunya, arriben noves que els sarraïns han estat derrotats [[Batalla de Martorell (1114)]].
# (versos 2425-2498). Reparacions del campament i estris de guerra.
# (versos 2499-2572). Els sarraïns demanen auxili a [[Daniyya]], i els responen que des de Dénia es demanarà auxili al rei almoràvit del Marroc.
# (versos 2573-2688). Els sarraïns envien naus a [[Daniyya]] per rebre el rei del Marroc
# (versos 2689-2783). Prop de Nadal, hi ha fam entre els croats
# (versos 2784-2817). Negociacions amb els sarraïns; el comte de Barcelona vol acceptar el tractat, però els pisans s'hi neguen.
# (versos 2818-2872). Recompensa per cada sarraï mort o capturat.
# (versos 2873-2911). El [[desembre]] del [[1114]] el destacament naval de [[Yabisah]] passa a [[Mayūrqa]]
# (versos 2912-3044). Noves negociacions; l'emir sarraí [[Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla]] ofereix alliberar tots els captius cristians si els croats abandonen l'illa. Dissensions entre els sarraïns i assassinat de l'emir, que és substituït per [[Abu Rabí Suleiman]] el qual trenca les negociacions.
# (versos 3045-3101). Nous combats. [[Ramon Berenguer III]] és ferit i s'escampa el rumor que ha mort, que després és desmentit.
# (versos 3102-3263). Setge amb màquines de guerra i foc grec per part dels croats. El [[15 de febrer]] del [[1115]] els pisans aconsegueixen entrar a la ciutat però en són rebutjats.
# (versos 3264-3292). Dissensions entre els croats, alguns s'inclinen per l'extermini total dels habitants de la ciutat, mentre el comte de Barcelona és partidari d'una solució més moderada.
# (versos 3293-3521). Els sarraïns es rendeixen al comte de Barcelona, però la ciutadella continua resistint. Allí es produeix un gran combat el [[4 de març]] del [[1115]]. El rei de [[Mayurqa|Mayūrqa]], veient la situació perduda, intenta escapar-se, però és capturat i tornat a l'illa. El [[18 d'abril]] del [[1115]] es produeix el darrer assalt amb la destrucció total del baluard.
 
El domini croat a l'illa es perllongà durant un any. L'ocupació de l'illa s'encarregà als genovesos mentre que els pisans i catalans van tornar a les seves respectives bases de sortida. Els genovesos acabaren abandonant l'illa que fou ocupada i annexada als dominis dels [[almoràvit]]s.
 
== Referències ==
* [http://dante.di.unipi.it/ricerca/html/lbm.html Liber Maiolichinus: Edició on-line]
* [http://usuarios.lycos.es/guerradesucesion/Textos/1114%20Dux%20Catalanesis-Catalanicus%20Heros-Catalania.pdf Liber Maiolichinus] PDF, amb breu introducció en castellà
* [https://books.google.es/books?id=MG0yTeZCQLsC&dq=sedis%20apostolice%20vexillum&hl=ca&pg=PA1143#v=onepage&q&f=false] Edició bilingüe llatí-castellà
{{Autoritat}}
 
24.764

modificacions