Artois: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
mCap resum de modificació |
||
Línia 6:
Durant l'època romana formaria el territori de la [[Civitas Atrebatensis]], que fou incorporat al [[Regne Franc]] al s. V. Durant l'[[Alta Edat Mitjana]] formarà part del [[comtat de Flandes]].
[[Felip II August de França]] l'adquirí l'any 1191, i [[Lluís VIII de França|Lluís VIII]] el constituí en [[apanatge]] a favor del seu fill menor Robert (1216-50). Per successió femenina passà el 1302 als [[comtat de Borgonya|comtes palatins de Borgonya]], el 1382 als comtes de Flandes i el 1405 als [[ducs de Borgonya]], que en seguiren els destins dels dominis per més de dos segles.
L'accessió de la casa d'Àustria a la titularitat dels territoris borgonyons —amb un parèntesi de domini francès sota [[Lluís XI]] (1482-93)— dugué a través dels tractats de [[Seulis]] (1493) —que en separà el Boulonnais— i Madrid (1526) a fer gravitar l'Artois sota l'esfera del [[Sacre Imperi]], fins a la seva incorporació total, on formà part del conglomerat dinàstic i territorial dels [[Disset Províncies|Països Baixos]] en les vicissituds històriques dels quals participà activament.
La política [[Expansionisme|expansionista]] de la monarquia francesa assolí, com a resultat de les lluites de la [[Guerra dels Trenta Anys]] i de les successives guerres francoespanyoles, la cessió de l'Artois —sense Saint-Omer i [[Aire]]— per la [[pau dels Pirineus]] (1659) i la d'aquestes darreres àrees per la [[tractat de Nimega (1678)|pau de Nimega de 1678]]. Des d'aleshores, ha format políticament part de França. Alguns membres de la família reial francesa han dut el títol de comtes d'Artois.
| |||