Llautó: diferència entre les revisions

El '''llautó''' és un [[aliatge]] de [[coure]] i [[zinc]]. És considerat un [[mineral]] de la classe dels [[elements natius]], també conegut com a '''α-llautó'''.

La seva [[fórmula química]] és Cu₃Zn, i cristal·litza en el [[sistema isomètric]]. És més [[duresa|dur]] que el coure, és [[dúctil]] i es pot forjar en planxes fines de meny de 3 mil·limetres.

Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], el llautó pertany a «01.AB - Metalls i aliatges de metalls, família zinc-coure» juntament amb els següents minerals: [[cadmi natiu|cadmi]], [[reni natiu|reni]], [[zinc natiu|zinc]], [[titani natiu|titani]], [[danbaïta]], [[zhanghengita]], [[α-llautó]], [[tongxinita]] i [[zinccopperita]], així com de tres espècies més encara sense nom definitiu. H

L'aliatge actual es va començar a utilitzar cap al [[segle XVI]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.25|llengua=castellà|consulta=3 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> Antigament s'anomenava ''llautó'' a qualsevol aliatge de coure, en especial el realitzat amb [[estany (element)|estany]]. És possible que el llautó dels temps antics estigués fet amb coure i estany, el que coneixem avui per [[bronze]]. O

La seva [[mal·leabilitat]] varia segons la seva composició i la [[temperatura]], i es pot barrejar amb altres substàncies, fins i tot en quantitats mínimes. Alguns tipus de llautó són mal·leables només en fred, altres només en calent, i alguns no ho són a cap temperatura. Tots els tipus d'aquest aliatge es tornen trencadissos quan s'escalfen a una temperatura pròxima al punt de fusió. L

Per obtenir llautó, es barreja el zinc amb el coure en gresols o en un forn de reverber o de [[cubilot]]. Els lingots es laminen en fred. Les barres o planxes es poden laminar en barretes o tallar-se en tires susceptibles d'estirar-se per fabricar filferro. A