|
| MeshName = Cancer | MeshNumber = C04
}}
Es una cosa mu chunga k te sale en el pexo i t mueres
El '''càncer''' (en termes [[medicina|mèdics]], "[[neoplàsia]] [[malignitat|maligna]]") és un tipus de [[malaltia]] en què un grup de [[cèl·lules]] desenvolupen un creixement descontrolat (es [[divisió cel·lular|divideixen]] més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels [[teixit (biologia)|teixits]] adjacents) i a vegades [[metàstasi]] (s'estenen a altres punts del cos a través de la [[limfa]] o la [[sang]]). Aquestes tres propietats malignes dels càncers els distingeixen dels [[tumor benigne|tumors benignes]], que s'autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de càncers formen un [[tumor]], però alguns, com per exemple la [[leucèmia]], no ho fan. La branca de la [[medicina]] que s'ocupa de l'estudi, el [[diagnòstic]], el tractament i la prevenció del càncer és l'[[oncologia]]. Alguns tipus de càncer són el [[càncer colorectal]], el [[càncer de còlon]], el [[càncer de fetge]], el [[càncer de mama]], el [[càncer de pell]] ([[melanoma]]), el [[càncer de pròstata]], el [[càncer de pulmó]], la [[leucèmia]].
Els càncers poden afectar gent de totes les edats, fins i tot els [[fetus]], però en la majoria de tipus de càncer, el risc augmenta amb l'edat.<ref name="Cancer Research UK">{{ref-web|cognom=Cancer Research UK|títol=UK cancer incidence statistics by age|mes=Gener|any=2007|url =http://info.cancerresearchuk.org/cancerstats/incidence/age/|consulta=25-06-2007}}</ref> El càncer provoca aproximadament un 13% de [[causa de mort|totes les morts humanes]].<ref name="WHO">{{ref-web|cognom=OMS|enllaçautor=Organització Mundial de la Salut|títol=Cancer|editor=Organització Mundial de la Salut |mes=Febrer|any=2006|url =http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs297/en/|consulta=25-06-2007}}</ref> Segons la [[Societat Americana del Càncer]], 7,6 milions de persones moriren de càncer arreu del món durant l'any 2007.<ref name="American Cancer Society">{{ref-web|cognom=American Cancer Society|enllaçautor=Reuters|títol=Report sees 7.6 million global 2007 cancer deaths|editor=Reuters |mes=Desembre|any=2007|url =http://www.reuters.com/article/healthNews/idUSN1633064920071217|consulta=07-08-2008}}</ref> El càncer pot afectar tots els animals.
Gairebé tots els càncers són provocats per anormalitats en el [[material genètic]] de les cèl·lules [[transformació maligna|transformades]].<ref name="Kinz">{{ref-llibre|autor = Kinzler, Kenneth W.; Vogelstein, Bert|títol = The genetic basis of human cancer|edició =2a ed.| llengua = anglès|editorial = McGraw-Hill, Medical Pub. Division|lloc = Nova York|any = 2002|pàgines = 5| isbn = 978-0-07-137050-9|url = http://books.google.co.uk/books?id=pYG09OPbXp0C| capítol=Introduction |urlcapítol=http://books.google.co.uk/books?id=pYG09OPbXp0C&pg=PA5&dq=%22from+defects+in+oncogenes%22&lr=&ei=EJ8pSujtDYWKygSqj8ikBw#PPA6,M1}}</ref> Aquestes anormalitats poden ser degudes als efectes de [[carcinogen|carcinògens]], com per exemple el [[fum de tabac]], [[radiació electromagnètica|radiacions]], [[substància química|substàncies químiques]] o [[patogen|agents infecciosos]]. Altres anormalitats genètiques que promouen càncer es poden adquirir aleatòriament per culpa d'errors en la [[replicació de l'ADN]], o són [[malaltia genètica|heretades]], i per tant estan presents a totes les cèl·lules des del naixement. L'[[heretabilitat]] dels càncers sol estar afectada per interaccions complexes entre carcinògens i el [[genoma]] de l'hoste. Molts aspectes nous de la [[genètica]] de la [[patogènesi]] del càncer, com ara la [[metilació de l'ADN]] i els [[microARN]], cada vegada són considerats més importants.
Les anormalitats genètiques que es donen en el càncer afecten típicament dues classes generals de gens. Els [[oncogèn|oncogens]] promotors del càncer solen estar activats en les cèl·lules canceroses, donant-los noves propietats com per exemple un creixement i una divisió hiperactius, una protecció contra la [[mort cel·lular programada]], una pèrdua del respecte pels límits normals entre teixits i la capacitat d'establir-se en medis tissulars diversos. Els [[gen supressor tumoral|gens supressors tumorals]] estan activats a les cèl·lules canceroses, provocant la pèrdua de funcions normals en aquestes cèl·lules, com ara una replicació d'ADN adequada, el control del [[cicle cel·lular]], l'orientació i l'adhesió dins dels teixits, i la interacció amb les cèl·lules protectores del [[sistema immunitari]].
El diagnòstic sol requerir una examinació [[histològic]]a d'un espècimen de [[biòpsia]] de teixit per part d'un [[anatomia patològica|patòleg]], tot i que els primers indicis d'una malignitat poden ser [[símptomes]] o anormalitats a les [[radiografia|radiografies]]. La majoria de càncers es poden tractar, i alguns es poden curar, segons el tipus, ubicació i l'[[estadificació del càncer|estadi]]. Una vegada diagnosticat, el càncer se sol tractar amb una combinació de [[cirurgia]], [[quimioteràpia]] i [[radioteràpia]]. A mesura que es desenvolupa la recerca, els tractaments es van tornant més específics per les diferents varietats de càncer. Hi ha hagut avenços significatius en el desenvolupament de [[medicaments]] de [[teràpia dirigida]] que actuen específicament sobre anormalitats moleculars detectables en certs tumors, i que minimitzen els danys a les cèl·lules normals. El [[prognosi|pronòstic]] dels pacients de càncer depèn principalment del tipus de càncer, així com l'[[estadificació del càncer|estadi]], o avenç, de la malaltia. A més, la [[graduació del càncer|graduació]] histològica i la presència de marcadors moleculars específics també poden resultat útils per establir un pronòstic, així com per determinar els tractaments individuals.
== Classificació ==
|
