Liber Maiolichinus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 434:
A principis del [[segle XII]] l'[[Emirat de Mayūrqa]] havia convertit [[Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus]] (les illes Balears) en un niu de pirates sarraïns. Els pisans decidiren emprendre una croada contra l'illa, aconseguint el suport del comte de Barcelona [[Ramon Berenguer III]]. L'obra narra la [[Croada pisano-catalana]] i recull multitud de dades històriques contrastables documentalment:<ref name="UBIETO-V-272">[[#UBIETO 1987|Ubieto 1987]], Historia de Aragón, vol. 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 272; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=319&path=1457&forma=&presentacion=pagina Las conquistas de 1114 y 1229]</ref>
[[Fitxer:Banderapisanaamallorca.png|thumb|Reconstrucció hipotètica de la bandera de la croada]]
[[fitxer:Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus ms723.png|thumb|300px|El topònim ''Catalunya'' i l'ètnic ''català'' apareixen per vegada en la Història documentats en un context militar i de guerra. És en el ''Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus'', una [[epopeia]] [[medieval]] [[llatina]] escrita a [[Pisa]] entre el [[1117]] i el [[1125]], que narra la croada militar de pisans, catalans i occitans contra la taifa musulmana de Balears. En el text s'anomena a [[Ramon Berenguer III]] com a ''dux catalanensis'' (duc català) com a cabdill que lidera els ''catalanicus hostes'' (exèrcits catalans) i els ''catalanicus heros'' (herois catalans), i s'anomena a la seva pàtria com ''Catalania'' (Catalunya). Biblioteca Universitaria di Pisa, ms. 723, f. 40]]
 
# (versos 30-38). Les notícies del maltractament que els pirates sarraïns donaven als cristians capturats provoca la ira dels pisans i justifica l'expedició contra les illes.