Diferència entre revisions de la pàgina «Antropomorfisme»

m
Correcció lingüística
m (Correcció lingüística)
[[Fitxer:Universeface.jpg|150px|thumb|Una imatge antropomòrfica de Carrie Berman]]
'''AntroporfismeAntropomorfisme''' és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humaneshumans. Aquestes realitats poden ser [[déus]] o elements naturals com [[animals]], [[estrelles]] o [[planetes]], [[muntanyes]], [[rius]], [[arbres]], etc. La paraula ve del [[grec]] (''anthhoposanthropos'' ('home') i ''morphe'' ('forma'), "'amb forma humana"'.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.30 |consulta=7 de novembre de 2014}}</ref>
L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits,: des d'un punt de vista físic, quan apreciam formes humanes en elements naturals (una [[Arrel (botànica)|arrel]], un [[núvol]]...), Però també es pot entendreo en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa als [[dibuixos animats]]). També es parla de ''personalització'' per referir-se a aquesta tendència.
 
L'antropomorfisme és un tret característic de molts [[mites]]. A la [[mitologia grega]] els déus s'assemblaven molt als homes, no només en la forma física, sinó que fins i tot, tenien els seus mateixos defectes ([[enveja]], [[enuig|ira]], [[gelosia]], etc.), com ja denuncià [[Xenòfanes de Colofó|Xenòfanes]].<ref>{{GEC|0159312|antropomorfisme}}</ref><ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 11|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>
 
== Vegeu també ==
2.307

modificacions