Claudi Colomer i Marqués: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
correcció |
||
Línia 8:
==Activitat professional i política==
La seva activitat com a periodista s'havia iniciat als setze anys amb la fundació i direcció de la publicació [[Estilo - revista falangista]] (després anomenada [[La Revista del Vallès]] a Granollers de l'any 1940 al 1945.<ref name="ara">{{ref-publicació|títol=La 'Revista del Vallès' tanca després de 73 anys|publicació=Ara|data=20 juny 2013|url=http://www.ara.cat/media/revista-del-valles_0_941306025.html|editorial=ACN}}</ref> Amb el suport de Juan Aparicio i només amb vint-i-cinc anys serà nomenat director del diari [[El Correo Catalán]] el 1945, on restà fins a l'any 1959, i del qual fou accionista.
En el camp de la política, fou escollit procurador a les [[Corts Espanyoles]] per designació directa de [[Francisco Franco]]. Va ser diputat provincial a Barcelona, i després fou nomenat governador civil d'[[Àlaba]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/14/pagina-23/32692526/pdf.html La Vanguardia "Banquete de homenaje y despedida a Don Claudio Colomer Marqués]</ref> el 1961, [[Toledo]] i [[Santander]]. Després director general del Ministeri de Comerç. En el camp empresarial fou vocal del Ple de la Cambra de Comerç i membre Cònsol del [[Consolat de Mar]]. President del Consell d'Administració de Caixa d'Estalvis de Santander, president de "Electroautomática del Sud, SA", President de Tomàs Colomer (Joieria) i Conseller de Sevillana d'Electricitat. És també membre de la ''Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras''<ref>[https://racef.es/es/academicos/numerario/excmo-sr-d-claudio-colomer-marques Conferència de Excmo. Sr. D. Claudio Colomer Marqués]</ref> de Madrid des de 1998, i Vicepresident de l'Ateneu Barcelonès. En els darrers temps del franquisme fou president provincial de Barcelona de l'associació tradicionalista ''Union Nacional Española'' i fou candidat d'[[Alianza Popular]]"<ref>Ignasi Riera "Els catalans de Franco" Plaza i Janés Barcelona 1998 pàg. 353 i següents]</ref> en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme de 15 de juny de 1977. En no sortir elegit abandonà la vida política, dedicant-se a l'activitat privada.
| |||