Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
A l'est del [[Marroc]], Solimà es va annexionar grans extensions de territori nord-africà. Els estats [[berber]]s de [[Tripolitània]], [[Tunísia]] i [[Algèria]] van passar a ser províncies autònomes de l'Imperi, i van ser també un altre escenari del conflicte entre Solimà i Carles V. Els actes de [[pirateria]] duta a terme des d'aquests estats van passar a ser una part dels conflictes entre otomans i espanyols, com per exemple l'[[Any de sa Desgràcia]] a [[Menorca]], on [[Pialí Baxà]] i [[Turgut Reis]] desolaren [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]] i la resta de l'illa el [[1558]].
 
Quan, cap al [[1560]], els cavallers de l'[[Orde de Malta]] s'instal·laren al Regne de Malta les seves accions contra els navilis musulmans van despertar la ira de l'emperador otomà, que va manar un altre gran exèrcit per expulsar-los. El [[1565]] van envair l'illa i s'inicià el gran [[setgeSetge de Malta (1565)|Setge de Malta]], que va començar el [[18 de maig]] i va acabar el [[8 de setembre]], i va quedar ben representat en els frescos de [[Matteo Perez d'Aleccio]]. Al principi la batalla semblava una rèplica de l'atac a Rodes mig segle abans, amb la majoria de les ciutats destruïdes i la meitat dels cavallers morts en combat, però les forces espanyoles van anar a ajudar-los, amb el resultat de la pèrdua de 30.000 soldats otomans.
 
La conseqüència d'aquests esdeveniments fou que Solimà tornés a dirigir l'atenció cap a Hongria. Va morir a causa de la [[pesta]], com molts dels seus soldats, en el curs del [[setge de Szigetvár]] (Hongria), el 5 o el 6 de setembre de [[1566]], poc abans de la victòria otomana.
56.602

modificacions