Xiprer: diferència entre les revisions

4 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
cap resum d'edició
m (coherència amb estròbil)
mCap resum de modificació
| binomial_authority = {{Versaleta|[[Carl von Linné|L.]]}}
}}
El '''xiprer''' o '''xiprer mediterrani''' ('''''Cupressus sempervirens''''')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|url=|edició=3a edició|llengua=Català|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=157|isbn=84-7306-390-2}}</ref> és una [[conífera]] originària de l'orient del [[Mediterrani]]; abasta una zona que comprèn des de l'[[Iran]] fins a [[Líbia]]. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les [[glaçades]] no superin els -10°C. És un [[arbre]] amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les [[fulles]] són [[Morfologia foliar|imbricades]], molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La [[floració]] és [[monoica]] amb [[flors]] [[Mascle (biologia)|masculines]] i [[Femella|femenines]] en el mateix arbre. L'emissió de [[pol·len]] és al febrer-març. Els [[fruits]] enés formaun d'[[Pinya (estròbil)|estròbil]] (cons o pinyes) més o menys arrodonits fan uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
 
Els xiprers viuen en llocs que serien massa [[àrids]] per a determinats tipus de [[pins]] o per a les [[alzines]]. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la [[savina]].
152

modificacions