Diferència entre revisions de la pàgina «Besòs»

3 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
** [[Riera de Corró]]<ref>{{GEC|0020069|riera de Corró}}</ref>
* [[El Tenes]].<ref>{{GEC|0065516|riera de Tenes}}</ref>
** [[El Rossinyol (ElSant Quirze TenesSafaja)|El Rossinyol]]<ref>{{GEC|0056981|el Rossinyol}}</ref>
* La [[riera de Caldes]]
* [[El Ripoll]]<ref>{{GEC|0055790|el Ripoll}}</ref>
== Conca hidrogràfica ==
La conca del Besòs, amb una superfície de 1.038 km², es troba emmarcada entre les [[Serralada Prelitoral|serralades Prelitoral]] i [[Serralada Litoral|Litoral]], encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del [[Vallès]].
Els punts culminants de la [[divisòria d'aigües]] són: el [[Pla de la Calma]] (1.350 m) i el [[Tagamanent]] (1.055 m), al [[Montseny]]; [[la Mola (Vallès Occidental)|la Mola]] (1.100 m) i [[el Montcau]] (1.035 m), a [[Sant Llorenç de Munt]]; [[el Tibidabo]] (512 m), a [[la serra de Collserola|Collserola]], i [[la serraSerra del Corredor|el Corredor]] (634 m).
 
La major part dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la [[serralada Prelitoral]] i configuren una xarxa de drenatge asimètrica, l'eix principal de la qual està format pels cursos fluvials del [[riu Congost|Congost]] i '''Besòs''', al qual s'uneix pel marge esquerre el [[Mogent]] i pel marge dret el [[riu Tenes|Tenes]], la [[riera de Caldes]] i el [[riu Ripoll|Ripoll]]. La longitud acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 km. La conca té un règim hidrològic típicament [[clima i vegetació mediterranis|mediterrani]] amb uns cabals d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2 m³/s a la desembocadura, que s'arriben a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tempestes de tardor.
La conca és deficitària en recursos hídrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues terceres parts de l'aigua que consumeix. S'hi troben dos aqüífers importants: la cubeta de la Llagosta i el delta del Besòs, amb una capacitat aproximada de 110 hm³. Tot i ser una conca petita, presenta una gran diversitat d'hàbitats, amb tres ambients clarament diferenciats: la muntanya, que envolta la conca amb espais d'interès natural ([[Collserola]], [[Sant Llorenç de Munt]], els [[Cingles de Bertí]], el [[Montseny]] i la [[Serra de Marina]]); les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent implantació urbana i industrial, i la desembocadura, que té un caire totalment urbà dins l'[[Àrea metropolitana de Barcelona]].
 
L'activitat agrícola, que va ser predominant fins a la dècada dels 60, quan ocupava la major part del sòl disponible, ha deixat pas a la indústria, que a poc a poc ha anat ocupant el sòl dedicat a l'agricultura, especialment el de regadiu i en particular el situat a prop dels rius. El tipus d'indústria instal·lada a la conca és molt variat; hi són representats gairebé tots els sectors, en particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment contaminadors. És lloc de pas d'importants vies de comunicació que se situen vora els rius, amb les línies de tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-la Jonquera, l'autovia [[C-17]] i l'autopista [[A-7]]. La Conca del Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de dos milions d'habitants que en són tributaris.
 
== Història ==
448

modificacions