Obre el menú principal

Canvis

m
bot: - a que es + a qui es
Però el sistema [[constitucionalista]] característic de la [[Corona d'Aragó]] impedia al sobirà imposar una nova legislació fiscal per la seva sola voluntat reial. Com qualsevol altra legislació calia negociar-la amb la representació dels tres braços del terra a través de la convocatòria de Corts en cadascun dels respectius estats. Les Corts o ''Parlamentum'' eren l'[[poder legislatiu|òrgan legislatiu]] de cada estat de la Corona d'Aragó i eren una assemblea que reunia el rei amb els tres estaments de cada estat: nobles, eclesiàstics i [[Síndic de les ciutats i viles reials|síndics de les principals ciutats i viles reials]]. Aquest [[poder legislatiu|òrgan legislatiu]] havia nascut el segle anterior durant el regnat de [[Pere el Gran]] i arribaren a la seva maduresa política durant el segle XIV arran de les reiterades convocatòries degudes al finançament de les guerres de la monarquia. En el cas del [[Principat de Catalunya]] es convocava a la celebració de les [[Corts Catalanes]].
 
El conflicte bèl·lic féu que les [[Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)|Corts Generals de Catalunya]] de [[1358]]-[[1359]] fossin obertes a [[Barcelona]], continuades a [[Vilafranca del Penedès]] i closes a [[Cervera]]. En aquesta darrera es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la guerra contra Castella. Així mateix es pactà la designació de 12 diputats, 4 per cada braç, i els respectius [[oïdors de comptes]], a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels tres braços que s'havien reunit en les Corts. Aquesta comissió però, esdevingué permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el [[deute públic]]reial a llarg termini sense la intervenció ni del sobirà ni dels seus oficials reials. La comissió permanent, la Diputació del General de Catalunya, estava sota l'autoritat del diputat eclesiàstic, a quequi es considerava el [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]]; el primer fou [[Berenguer de Cruïlles]], [[bisbe de Girona]].
 
==Desenvolupament==
1.113.725

modificacions