Felip V d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m bot: - a que l'ambaixador, + a deixar que l'ambaixador, |
||
Línia 79:
En la seva primera etapa, el regnat de Felip V va estar tutelat per [[Lluís XIV de França]]. El [[24 de febrer]] de [[1701]], Felip, seguint els consells del seu avi, va ratiticar la forma tradicional de govern de la Monarquia a través dels consells. El decret dissipava els recels a la introducció de la forma de govern de França, que eren titllats de despòtics.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=46}} Tanmateix, es va crear una petita junta auxiliar, a proposta del [[Luis Manuel Fernández Portocarrero|cardenal Portocarrero]], per ajudar el monarca a l'hora de fer decisions, formada exclusivament per ministres espanyols amb l'ambaixador francès exercint com a intèrpret. Ben aviat, aquesta nova junta es va convertir en el centre del nou govern.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=47}}
D'antuvi, Lluís XIV es va mostrar reticent a deixar que l'ambaixador, el marquès d'Harcourt, formés part de la junta, quelcom que pretenia Portocarrero, però, tot i així, la preocupació va girar més al voltant de la imminent guerra, i l'opinió del monarca francès va canviar i va permetre la presència de consellers francesos, malgrat que podia arribar a semblar una intromissió de França en el govern espanyol,{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=48}}{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=49}}{{sfn|Martín|1998|p=1626}} escollint-se a [[Jean Orry]] com a ministre per a ocupar-se de la desfeta hisenda espanyola, el qual va recolzar-se en Portocarrero i els seus col·legues de Despatx.{{sfn|Martín|1998|p=1648}} Les primeres reformes entorn de la millora de la Hisenda Reial van seguir la línia reformista de finals del regnat de Carles II, sobretot per la imminent guerra, per la qual cosa no van ser gaire profundes en els primers anys. A nivell administratiu es van reduir el nombre càrrecs en alguns organismes i una reducció temporal de salaris i mercès el [[1700]] i [[1701]], una mesura que va provocar gran descontentament.{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=50}}{{sfn|García-Badell Arias|2008|p=51}}
Poc després, Lluís XIV va decidir augmentar la influència francesa a la cort espanyola i va enviar al cardenal [[Cèsar d'Estrées]], al qual indicà que confiés en la reina, en la princesa dels Ursins i en Orry. Però el cardenal no podia concebir que els interessos d'Espanya fossin diferents als de França, això el va enfrontar directament amb Maria Lluïsa de Savoia i la seva Cambrera Major, que buscaven una major independència dels assumptes espanyols. La lluita entre ambdós grups va fer desaparèixer personatges de la cort, com el cardenal Portocarrero.{{sfn|Martín|1998|p=1650}} Els informes megatius d'Estrées a Lluís XIV, van apartar a la princesa dels Ursins, contrària als interessos francesos i va enviar al duc de Grammont, per tal que prescindís dels grans d'Espanya i altres consellers de gran valor, per altres mediocres; en aquest context queia Orry, però Grammont va adonar-se que governar el país com si fos un titella de França era impossible. A [[Versalles]], la princesa dels Ursins va entrevistar-se amb Lluís XIV, el rei va quedar convençut que Felip V només podia ser governat per la seva esposa, sempre aconsellada per la princesa dels Ursins, a la tornada d'aquesta, també ho féu [[Jean Orry|Orry]] amb el nou ambaixador francès [[Michel-Jean Amelot]].{{sfn|Martín|1998|p=1651}}
| |||