Diferència entre revisions de la pàgina «Font del Lleó»

cap resum d'edició
m (bot: - digué, degut a que en + digué, perquè en)
La font del Lleó és un monument centenari situat a la plaça central de la vila, batejada amb el mateix nom que el brollador. Ha constituït des de sempre un símbol d'identitat i de misteri, tant per les aigües termals com pel fet que el gran raig d'aigua que surt per la boca d'un lleó de pedra no ha deixat mai de fluir. Surt amb un cabal molt abundant i constant, i a una temperatura de 74 [[graus Celsius|°C]].
 
D'acord amb un informe sanitari de l'any 1923, aquestes aigües tenientenen propietats mineromedicinals, perquè són hipertermals i contenen [[clor]], [[sodi]], [[liti]], [[brom]] i [[iode]], entre d'altres. Gràcies al fet de tenir aquestes propietats terapèutiques, estan indicades per a combatre diverses malalties, sobretot per alluejaralleujar malaltiesafeccions de la pell, dels ossos i afeccions respiratòries.
 
L'aigua termal de la font ha estat sempre molt utilitzada per la població. La font és d'accés públic i tothom que ho vol pot anar-nen'hi a buscar. La particularitat que surti calenta i porti tants minerals fa que l'aigua sigui útil per a moltes tasques de la vida quotidiana, com ara rentar els plats, posar els llegums en remull, cuinar o bé rentar la roba. Així, a qualsevol hora del dia, es pot trobar algú que va a la font a buscar-hi aigua.
 
== Descripció ==
La particularitatcaracterística més interessant de la hidrologia de Caldes la formensón les diferentsdiverses fonts termals, essenti la Fontfont dedel Lleó, a dins de la Vilavila de Caldes, ha estat la més famosa i important al llarg de la història. L'aigua brolla contínuament a una temperatura d'aproximadament 70 ºC, de les més elevades de la Penínsulapenínsula Ibèrica.<ref name="ipac"/>
 
El marc arquitectònic i escultòric que protegeix la font conjuga elements [[Barroc arquitectònic|barroc]]s i [[Neoclassicisme (arquitectura)|neoclàssic]]s. El conjunt presenta una clara simetria axial, tant en planta com en alçat. A la font, s'hi accedeix per una escala de doble accés, limitada, per una banda, per grosses [[voluta (art)|volutes]] i, per l'altra, per un muret que normalment fa la funció de banc i que estàés frontdavant per davant de la font. El broll d'aigua surt de la boca d'un lleó (la part més antiga de la font) col·locat en un mur presidit per tot un entorn escultòric. A cada banda del raig d'aigua hi ha unes columnes [[ordre dòric|dòriques]] que emmarquen perfectament la font, i que sostenen com una espèciesespècie de [[frontó (arquitectura)|frontó]] amb l'escut de Caldes de Montbui i, presidit al damunt per un lleó assegut, que domina tot el conjunt. A cada banda es disposen unes volutes i uns gerros de pedra d'un gran treball escultòric.<ref name="ipac"/>
 
Hi consten diverses dates.: Damuntdamunt del cap del Lleólleó, 1581 (entre el 5 i el 8 hi ha un escut de caldes que podria ser sobreposat).; Lesles altres dates són: 1899 i 1927.<ref name="ipac"/>
 
Cal destacar el disseny arquitectònic i escultòric del conjunt. CalS'ha de fer esment d'alguns elements força singulars i bastant representatius, com poden ser el lleó que presideix la font, el lleó del qual brolla el raig d'aigua i que és un símbol històric de Caldes, i els fanals de [[ferro forjat]] [[Modernisme català|modernistes]], d'un espectacular treball.<ref name="ipac"/>
 
El conjunt és molt important des del punt de vista arquitectònic i escultòric, de definició de volums, composició, i qualitat d'elements singulars. És un veritable monument d'estil [[Noucentisme|noucentista]], molt treballat, d'un disseny molt acurat i d'una gran bellesa. Té un valor històric i sentimental considerable, formanti ha format part de l'entorn de la plaça al llarg de molts anys.<ref name="ipac"/>
 
== Història ==
[[Fitxer:Caldes de Montbuy Fuente JMM.JPG|thumb|L'aigua de la Fontfont del Lleó surt a una temperatura d'uns 72 [[Grau Celsius|°C]]]]
La part més antiga de la font és el cap del lleó per on surt l'aigua. Les primeres dades de la seva construcció es troben l'any 1581. ElL'any 1822 foues renovadava renovar considerablement, i la seva l'última restauració foula realitzadavan l'anyfer, 1927el per1927, l'arquitecte de la segona generació [[Modernisme català|modernista]] [[Manuel Raspall]] (1877-1937), que fou durant molt de temps va ser arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l'escultor E. Arnau (es pot apreciar la inscripció del seu nom al darrere de la font), essent; aquesta última renovació, és la més important i la que dóna nom a la imatge actual.<ref name="ipac"/>
 
Antigament es deia Fontfont dels Escaldadors, ja queperquè, a part de tenir un ús públic, en tenia un úsde professional,: la delsfeien servir els escaldadors de vímecvímet. Al costat de la font i seguint l'antic traçat del torrent de Salser, hi havia unes basses per a fer l'oli. La primera bassa la va fer construir en Ramon Berenguer III a principis del segle XII. Aquestes basses es deien: Bassabassa del Rei i Bassabassa de Sant Joan, i actualment és probable que es trobin sota el carrer de Joan Samsó.<ref name="ipac"/>
 
EsLa situafont aestà situada la Plaçaplaça del Lleó, centre neuràlgic de l'antiga i actual vila, formant part de la zona més monumental de la població. Està envoltada d'una arquitectura fonamentalment d'aquest segle, força heterogènia, degut a causa de les nombroses reconstruccions i restauracions. La plaça limita amb els carrers de Joan Samsó (Forn), Barcelona, Santa Susanna, Pont, Vic i Nou. El nom de la plaça de la Font del Lleó fouva ser donat per l'Ajuntament l'any 1979, encara que antigament i en diverses ocasions ja se'n diguédeia, perquè ena la plaça hi havia la Fontfont del Lleó.<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28425 | títol=Font del Lleó | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=4 desembre 2016 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
=== Remodelació ===
2.708

modificacions