Cadis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
Cap resum de modificació |
||
Línia 45:
|web = [http://www.cadiz.es www.cadiz.es] {{es}}
}}
'''Cadis'''<ref>{{GEC|0013300|Cadis}}</ref> (ant. ''Càliç''; en [[castellà]] i oficialment '''''Cádiz''''') és la capital de la [[província de Cadis]], a [[Andalusia]]. És coneguda popularment com a "''La Tacita de Plata''". La seva situació geogràfica és única a [[Espanya]], car és una ciutat envoltada per l'aigua, d'una banda l'[[oceà Atlàntic]] i d'altra la [[Badia de Cadis]]. L'única part que s'obre a la resta de la Península és una estreta llengua de terra cap al Sud de la ciutat (entrada) que uneix aquesta capital amb el municipi de [[San Fernando (Cadis)|San Fernando]]. Aquest promontori separa les aigües de la Badia amb les de l'Atlàntic, fins que s'obre en un parc natural abans de l'entrada a San Fernando. Des d'aquesta mateixa entrada (que és també la sortida) de Cadis, també hom té un enllaç al pont mòbil José León de Carranza, un pont damunt la badia que s'obre quan passen vaixells amb destinació La Carraca, a San Fernando.
== Població ==
Línia 56:
Comptava amb diversos temples dedicats a Crono, Melkart (atribuït a la divinitat d'Hèrcules), etc. A part de servir de culte, probablement s'afavorien nombrosos acords comercials posant a la respectiva deïtat com testimoni.
Va ser metròpoli de les ciutats i factories fenícies atlàntiques fins a l'ascensió de [[Cartago]]. A la mort del rei Argantoni cap a [[530 aC]] esclata una guerra entre els [[fenicis]] i els [[
Les ciutats fenícies temien en general el poder d'altres ciutats, especialment de les mateixes ciutats fenícies, i Gades no es va sotmetre a Cartago fins a la [[Península Ibèrica cartaginesa|conquesta de la península Ibèrica]] per Amilcar després de la [[Primera Guerra Púnica]]. La ciutat va fer la seva primera aliança amb Roma a través suposadament del centurió L. Marcius, després de la mort dels Escipions ([[212 aC]]). L'aliança amb Roma fou confirmada durant el consolat de M. Lepidus i Q. Catulus, el [[78 aC]]. [[Juli Cèsar]] va ser a la ciutat el [[49 aC]] i va concedir la ciutadania romana als habitants.
Línia 72:
De Cadis va partir [[Cristòfor Colom]] en els seus segon i quart viatges a les Índies. En l'any [[1509]] adquireix el dret de registrar les naus d'Índies i més tard el de desembarcar productes de les Antilles. En [[1535]] es va fundar el Jutjat d'Índies que permetia eludir el control que exercia la [[Casa de Contractació de Sevilla]] en el comerç amb les Índies.
[[Fitxer:Cadizplazaespana.jpg|thumbnail|180px|Monument a la Constitució de 1812]]
En [[1553]] el pirata [[Barba-rossa]] va intentar apoderar-se de la ciutat que va ser defensada amb l'ajuda del [[Gènova|genovès]] [[Andrea Doria]]. En 1587 va sofrir el saqueig de l'anglès [[Francis Drake]], en 1596 el de l'esquadra anglo-holandesa al comandament del comte d'[[Essex]], motiu per a la seva posterior fortificació. Els anglesos van demanar rescat per la majoria de la població escollint ostatges entre els ciutadans més assenyalats. En 1625 Lord Wimbledon va ser repel·lit a pesar de la seva superioritat. En 1702 la Badia de Cadis va ser espectadora de noves batalles navals. El [[Jordi de Hessen-Darmstadt|príncep Darmstadt]] en nom del pretendent austríac assalta [[Rota (població)|Rota]] i [[El Puerto de Santa María]]. En 1717 es va traslladar a Cadis la Casa de Contractació
El [[21 d'octubre]] de [[1805]] parteix de Cadis el combinat naval hispà-francès per a enfrontar-se contra l'esquadra anglesa al comandament d'[[Horatio Nelson]], la victòria del qual en el cap de [[Batalla de Trafalgar|Trafalgar]] remata una brillant tradició marítima hispànica.
| |||