Agència Jueva per la Terra d'Israel: diferència entre les revisions

Cap resum de modificació
 
==Història==
L'agència va aparèixer en el si de l'[[Organització Sionista Mundial]] en [[1908]] per defensar els interessos hebreus en terres otomanes. Ja des de l'inici va dedicar-se a comprar terres per atreure famílies a la diàspora i que retornessin al país dels seus avantpassats. Posteriorment va dur a terme les mateixes funcions sota el [[Mandat Britànic de Palestina]], quan va ajudar a crear la [[Haganà]], una organització [[paramilitar]].
 
En [[1929]] va rebre el nom oficial d'Agència Jueva en el 16è Congrés Sionista. Aquesta refundació aconseguí atreure diversos intel·lectuals hebreus a l'entitat, els quals van començar a escriure sobre la futura relació amb els [[àrabs]] a [[Palestina]], amb polèmiques sobre el caràcter estatal de la pàtria jueva. Va incrementar les ajudes per atreure famílies jueves i es calcula que més de 150.000 persones van immigrar al territori que després seria Israel en els seus combois.<ref>Naor, Mordechai. ''Zionism: The First 120 Years''. Zionist Library. 2002.</ref> Moltes d'elles eren allotjades en [[Assentaments israelians|assentaments]] sense permís britànic.
 
Amb l'adveniment del [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|partit nazi]] al poder, va pactar el retorn de més jueus per fugir de l'[[antisemitisme]] creixent, especialment dels joves, als quals educava en escoles - internat especials. Davant les traves dels anglesos per acollir aquestes persones sense papers, l'agència va intensificar els lligams amb organitzacions de resistència antibritànica, entre elles l'esmentada Haganà, lael [[Irgun]] (una escissió de l'anterior) i el [[Lehi (grup)|Lehi]]. Els governadors britànics van respondre amb la detenció de destacats membres de l'agència en el marc de l'[[Operació Agatha]] en [[1946]].
 
En [[1948]] es va fundar l'estatEstat d'Israel i l'agència va col·laborar a establir les primeres institucions polítiques efectives. Mentre es posava en marxa la maquinària del nou estat, va concentrar els seus esforços en ajudar els supervivents de l'[[holocaust]], sigui amb diners i menjar o bé instant-los a instal·lar-se al país. L'esclat de violència als [[països àrabs]] veïns va incrementar la [[immigració]] local, instal·lada en camps provisionals mentre es creaven assentaments i pobles sufragats majoritàriament amb els diners dels jueus estatunidencs. Aquests diners serviren també per pagar les despeses de diverses [[Infraestructura|infraestructures]] estatals.
 
El col·lapse del [[comunisme]] soviètic incrementà la pressió migratòria, amb onades de jueus de l'antiga [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]] i els seus països dependents que venien a instal·lar-se a Israel. L'agència els proporcionava allotjament i recursos per començar de zero, així com educació en [[hebreu]] i ajudes per trobar feina.
 
Des dels [[Dècada del 1990|anys 90]], l'agència va centrar els seus esforços a mantenir viva la cultura hebrea a l'exterior, amb enviaments de professors i recursos a les comunitats locals o organitzant estades de [[colònies]] per a joves jueus per tal que coneguessin la terra dels seus avantpassats. A l'interior del país es dedicà a atendre les [[Família|famílies]] més pobres, funció que manté en l'actualitat.
 
== Referències ==
61.533

modificacions