Escolarització a casa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Aquests pares i mares no estan en contra del [[dret]] a l'escola pública, al contrari, però sí reclamen igualment la no-[[obligació]] d'aquesta. La ideologia en que es fonamenta és que l'educació forma part de la [[criança]] i que, si els pares volen i poden permetre-s'ho, per formació i temps, aleshores poden donar als fills una educació ideal i amb els seus valors, tant pel que fa a continguts com als mètodes, en comptes dels imposats per un règim o Estat. És un mètode en alça i més freqüent a països com els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] que al sud d'Europa. Als Estats Units, el percentatge de nens entre cinc i disset anys educats a casa gairebé es va duplicar de [[1999]] a [[2012]].<ref>{{cite web|url=https://nces.ed.gov/fastfacts/display.asp?id=91 |title=Number and percentage of homeschooled students ages 5 through 17 with a grade equivalent of kindergarten through 12th grade, by selected child, parent, and household characteristics: 1999, 2003, and 2007 |publisher=Nces.ed.gov |accessdate=2014-01-16}}</ref>
L'educació a casa, segons el país, és legal, il·legal o alegal. Socialment, també les percepcions, prestigi i estatus depèn dels països. Generalment es fa en educació infantil, primaria o secundària i batxillerat, podent després els estudiants accedir a la universitat, si volen, fent les mateixes proves que els altres nois i noies. La característica principal de l'educació a casa és el seu eclecticisme, i de fet inclou nombrosos mètodes i submètodes, amb continguts i mètodes més o menys clàssics o tradicionals, més o menys estructurats, més o menys autònoms, etc. Hi ha cooperatives d'educació a la llar. S'han fet nombrosos estudis sobre aquesta mena d'educació i sembla que el rendiment acadèmic dels alumnes, si es reinsereixen en escoles públiques o privades, i a la universitat, hola
és molt alt, cosa que se sol explicar per l'educació rebuda personalitzada i individualitzada. D'altra banda, en aquesta mena d'educació el nivell assolit depèn del dels pares. En general, sembla que no només no tenen cap problema de socialització sinó que en general són més actius amb la comunitat, de voluntariat i en participació cívica, social i política. Un estudi mostraria que a més es declaren més feliços.<ref name="hslda.org">{{cite web|url=http://www.hslda.org/docs/nche/000010/200410250.asp|title=HSLDA - Academic Statistics on Homeschooling|publisher=|accessdate=19 April 2016}}</ref><ref name="taylor">Self-Concept in home-schooling children, John Wesley Taylor V, Ph.D., Andrews University, Berrien Springs, MI</ref><ref>{{cite web|url=http://www.hslda.org/research/ray2003/|title=HSLDA - Homeschooling Grows Up|publisher=|accessdate=19 April 2016}}</ref> ==A Catalunya==
| |||