Durrës: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - d'Hel·lena Comnè + d'Helena Comnè |
m normalitzo paràmetre, replaced: |opció_nom1 = Zona horària → <!-- |opció_nom1 = Zona horària , |opció_nom3 → -->|opció_nom3 AWB |
||
Línia 47:
|dirigent1 =
|opció_nom1 =
<!-- |opció_nom1 = [[Zona horària]]
|opció1 = +1
|opció2 =
-->|opció_nom3 =
|opció3 =
|web = http://www.durres.gov.al
Línia 72:
[[Fitxer:Amfiteatr rzymski w Durrës 1.jpg|thumb|esquerra|250px|Vista de l'amfiteatre de '''Durrës''']]
A la [[divisió de l'Imperi Romà]] fou capital de la província del Nou Epir (''[[Epirus Nova]]''). Vers el [[430]] hi va néixer l'emperador [[Anastasi I de Bizanci|Anastasi I]] que anys després va reconstruir les seves muralles, destruïdes poc abans per un terratrèmol. El [[481]] fou atacada pel rei [[ostrogot]] [[Teodoric el Gran|Teodoric]].
Va romandre en mans de [[Imperi Bizantí|Bizanci]] fins que va caure en mans del [[búlgars]] al [[segle X]] però els bizantins la van recuperar el [[1042]]. El [[1081]] [[Batalla de Dyrrhachium (1081)|fou assetjada]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bronchud |nom=Miguel H. |títol=The Secert Castle: The Key to Good and Evil |url=http://books.google.cat/books?id=g0fbzpWKe0EC&pg=PA339&dq=Dyrrhachium+1081&hl=ca&sa=X&ei=YFuqUerjB-LR7AaE3ID4DQ&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Dyrrhachium%201081&f=false |llengua=anglès |editorial=DigitalPulp Publishing.com |data=2007 |pàgines=339 |isbn=0976308398}}</ref> i el [[1082]] ocupada pels [[normands]] de [[Robert Guiscard]] que van derrotar a l'emperador Alexis, però va tornar a Bizanci el [[1085]]. El [[1185]] fou altre cop ocupada pels normands (pel rei [[Guillem II de Sicília]]) El [[1205]], en el repartiment de l'Imperi, va quedar pels venecians (que ja havien establert una posició a la ciutat des del [[1202]] quan partien cap a [[Constantinoble]]), fins que va ser ocupada pels [[Comnè]] de l'[[Despotat d'Epir|Epir]] el [[1215]]. El [[1265]] fou el dot d'Helena Comnè quan es va casar amb [[Manfred de Sicília]]; el [[1268]] va passar a mans de [[Carles I d'Anjou]] (rei de [[Nàpols]]) i del [[1272]] al [[1368]] fou la capital d'un teòric regne d'Albània del que Carles es va proclamar rei però que mai va existir més que en el títol.
El [[1273]] va ser parcialment destruïda per un terratrèmol i després fou la capital del [[Ducat de Durazzo]] establert el [[1294]] per [[Joan I de Gravina|Joan d'Anjou]] (nét de [[Carles I d'Anjou]]) i que va passar a [[Felip I de Tàrent]] el [[1304]]. El [[1333]] va caure en mans del [[Principat d'Acaia]], i el [[1336]] en mans d'[[Esteve Dushan]] de [[Sèrbia]], que va morir el [[1355]] i els seus successors la van perdre el [[1368]], any en què fou ocupada pels caps albanesos Jordi Balsha i [[Carles Tapia]] (Thopia); la [[companyia navarresa]] dirigida per [[Lluís d'Evreux]] la va recuperar pels napolitans el [[1376]], però els [[Balsha]] la van reocupar el [[1379]].
El [[1392]] fou ocupada per [[Venècia]], per cessió dels Thòpia que no la podien defensar contra els otomans; els venecians hi van construir unes muralles de perímetre més estret; un imminent atac otomà sota [[Mehmet II]], el [[1467]], va provocar la seva evacuació pels civils, però finalment el setge es va aixecar i l'atac no va tenir lloc; els vencians i la van conservar fins al [[17 d'agost]] de [[1501]] en què va passar als otomans mitjançant un atac per sorpresa de nit dirigit per Isa Beg-oghlu Mehmed Beg, governador otomà d'Elbasan, quan el governador estava absent. Les muralles foren reconstruïdes encara en un perímetre més reduït.
Línia 94:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Durres}}
[[Categoria:Ciutats d'Albània]]
[[Categoria:Ciutats de l'antiga Grècia]]
| |||