Misratah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un reial Decret de [[1 > un Reial decret d'[[1 |
m normalitzo paràmetre, replaced: |opció_nom1 = Zona horària → <!-- |opció_nom1 = Zona horària AWB |
||
Línia 33:
|dirigent_tipus1 =
|dirigent1 =
}}'''Misratah, '''també anomenada '''Misrata''' o '''Misurata '''(en [[llengua àrab|àrab]] '''مصراته''', ''Miṣrāta'', en el dialecte libi local, ''Məṣrāta''), és una ciutat i [[sha'biyah|xabiyya]] (màxim nivell de divisió administrativa) al nord-oest de [[Líbia]], a 210
▲}}'''Misratah, '''també anomenada '''Misrata''' o '''Misurata '''(en [[llengua àrab|àrab]] '''مصراته''', ''Miṣrāta'', en el dialecte libi local, ''Məṣrāta''), és una ciutat i [[sha'biyah|xabiyya]] (màxim nivell de divisió administrativa) al nord-oest de [[Líbia]], a 210 km a l'est de [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]], a la costa mediterrània prop del [[cap de Misratah]]. El seu port s'anomena Qasr Ahmed. Amb una població aproximada de 259.056 habitants el 2010,<ref>segons [http://population-statistics.com/wg.php?x=&lng=de&des=wg&geo=440587509&srt=npan&col=abcdefghinoq&msz=1500&men=gpro&lng=es World Gazetteer] que no diu la seva font</ref> és la tercera ciutat més gran a Líbia després de [[Trípoli de Líbia|Trípoli]] i [[Benghazi]]. La població de tot el districte (que inclou [[Bani Walid]]) era de 550.938 habitants el 2006.<ref>segons [http://www.statoids.com statoids.com], però cita com a font el [http://www.gai.gov.ly/shabiat/Masriata.htm lloc oficial libi ] on aquesta xifra no apareix, i la que apareix és de 543.129 habitants, dels quals 282.493 dones i 260.636 homes </ref>
== Història ==
Linha 44 ⟶ 41:
El [[1289]] ja existia la població de Misrata que portava el nom de la tribu que, segons [[al-Abdari|al-Abdarí]], era només un oasi pobre i poc habitat. Però [[Abu-l-Fidà]] (+ [[1331]]) descriu la població (Qusur Misrata) com a rica i plantada d'oliveres i palmeres amb habitants que disposaven de cavalls d'[[Alexandria]] i on els pelegrins que hi passaven trobaven un poble cortès. En temps d'Ibn Khaldun (final del segle XIV) la comarca de Misurata va esdevenir encara més pròspera. La població pròpiament anomenada Misrata va substituir en importància a Sawaykat Ibn Mathkud que era l'oasi més occidental del grup de la regió de Misrata. Els habitants es dedicaven al comerç amb les regions al sud ([[Fezzan]]). Al segle XVI [[Lleó l'Africà]] la descriu encara amb una riquesa similar sinó major. Sota domini otomà la ciutat és rarament esmentada tot i que va restar un centre comercial de certa importància.
El [[1911]] els italians van exigir a l'[[Imperi Otomà]] la cessió de [[Tripolitana]] que finalment es va fer efectiva el [[1912]]. [[Al-Baruni]] va organitzar la resistència i va formar un emirat al [[Djebel Nafusa]] però el 1913 Misurata estava en mans dels italians i l'emirat va quedar dissolt. Tripolitana es va revoltar a la meitat del 1915 i després d'una greu derrota el juliol a Aziza van abandonar totes les seves posicions excepte la capital i [[Joms]], i l'Imperi Otomà va declarar restablerta la seva sobirania. Al-Baruni va reaparèixer i fou desembarcat pels alemanys a Misurata ([[25 de setembre]] de [[1916]]) amb un ''firman'' imperial que el nomenava governador general de [[Tunísia]], [[Algèria]] i Tripolitana; se li va unir a Misurata el cap local [[Ramadham al-Shtewi al-Suwaylihi]], un nacionalista; també li va donar suport Nuri Bey, el nou delegat otomà, que va organitzar un exèrcit de 6000 homes que va fer atacs tot el 1917. Els rebels van ser derrotats quatre vegades en accions limitades però els italians no els van poder derrotar decisivament. Al-Baruni va fer atacs a Trípoli que no van tenir èxit. Ramadham al-Shtewi al-Suwaylihi va establir a Misurata l'embrió de la [[República Tripolitana]] ja el 1917 quan van esclatar conflictes entre les faccions de la resistència; a part dels nacionalistes, els reformistes estaven dividits en dues faccions, una de les quals la dirigia Sidi Idris que l'abril de 1917 va iniciar converses amb anglesos i italians. Nuri Bey va dimitir el 1918 i va sortir del país i el seu successor Ishak Pasha fou intractable i va esdevenir molt impopular. El govern otomà va enviar el príncep Osman Fuad, nét de [[Murat V]] que va arribar en un submarí l'abril de 1918; va provar d'arranjar les diferències entre les tribus i entre les faccions. L'[[armistici de Mudros]] del [[30 d'octubre]] de [[1918]] va modificar parcialment la situació. Les faccions van convenir en l'establiment de la república de Tripolitana com a estat independent ([[18 de novembre]] de [[1918]]) a la que van donar suport tant al-Suwaylihi com al-Baruni, i els elements que donaven suport als otomans van afavorir ara aquesta via; Itàlia va decidir negociar encara que la situació a la regió estava complicada per la presència d'almenys dotze caps (la situació a Cirenaica era més senzilla).
El [[17 de maig]] de [[1919]] la colònia de Líbia fou dividida en dues: Tripolitana i [[Cirenaica]]. Itàlia va pactar principalment amb al-Baruni i els caps més poderosos: un Reial decret d'[[1 de juny]] de 1919 donava als tripolitans el dret de ciutadania italiana, reconeixia la llei islàmica com a llei civil, i es creava una assemblea electiva per decidir sobre legislació i impostos. Dels caps tripolitans, Ramadham al-Shtewi al-Suwaylihi era el més oposat, i es negava a acceptar l'acord, però finalment va reconèixer la sobirania italiana i fou nomenat ''mutaserrif'' de Misurata. La bandera italiana es va hissar el [[12 de juliol]] de [[1919]] a Azizia i la república Tripolitana va quedar dissolta. L'[[1 d'agost]] fou nomenat governador de Tripolitana Vittorio Mezinger com encarregat d'aplicar la nova política que establia una colònia autònoma amb capacitat legislativa.
Linha 50 ⟶ 47:
El setembre la frontera amb França a Tunísia fou rectificada. Van passar uns mesos i no es va donar cap pas per a les eleccions i el [[16 de novembre]] de [[1919]] es va tornar a proclamar la república a Misurata amb Ahmad Tahir al-Murayyid al front; els líders àrabs i berbers van formar un Partit Nacional de la Reforma (''Hizb al-Islam al-Watani''). Amb el nou governador Luigi Mercatelli (juny de 1920) la situació va començar a evolucionar de manera diferent retornant a la política colonialista. Ramadham al-Shtewi al-Suwaylih va fer presoner al comandant de les tropes italianes a Joms, però al cap d'unes setmanes el va alliberar; la tribu Yarhuna es va revoltar i al-Suwaylihi, requerit pels italians, no va voler participar en la lluita. Després de l'assassinat d'al-Suwaylih (agost de 1920) els caps de la república i els líders en territoris sota control italià van passar a la clandestinitat.
El setembre de [[1921]] el príncep hereu Humbert va visitar Trípoli. El [[26 de gener]] de [[1922]] va començar l'ocupació de Misurata Marina, principal port dels republicans, que va acabar el [[12 de febrer]] de 1922. Els nacionalistes van assetjar Azizia que fou alliberada pels italians el [[3 d'abril]].
Misurata no va jugar un paper gaire important durant la colònia, durant la [[II Guerra Mundial]] i sota la monarquia. Fou després de 1969 quan va començar a prosperar fins a esdevenir la ciutat més rica de Líbia amb indústries lleugeres i pesades i una gran vida cultural. La ciutat, a més, disposa d'una gran capacitat d'expansió a l'estar envoltada de terres planes deshabitades, i atreu molta emigració interna. El port de Qasr Ahmad també s'ha desenvolupat de manera espectacular. La ciutat gaudeix d'una universitat amb 15 facultats i de diversos instituts d'educació superior i facultats d'universitats d'altres ciutats.
| |||