Compromís de Casp: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció d´algunes denominacions històricament desacreditades |
Cap resum de modificació |
||
Línia 30:
Martí l'Humà es va casar l'any [[1373]] amb [[Maria de Luna]], parenta de l'[[antipapa]] cismàtic Benet XIII, i d'aquest matrimoni va néixer [[Martí el Jove|Martí]], dit ''el Jove'' per diferenciar-lo del seu pare.<ref>{{GEC|id=0040264|nom=Maria de Luna|consulta=22 desembre 2014}}</ref> El [[1396]] Martí l'Humà va succeir al tron el seu germà Joan el Caçador. Als seus 40 anys ja tenia una dilatada experiència política, ja que tant en temps del seu pare [[Pere el Cerimoniós]] com del seu germà havia desenvolupat diverses responsabilitats polítiques així com missions militars. Ambdós parents li deixaven un patrimoni familiar més que endeutat per les guerres de l'un i la luxúria de l'altre.
Paral·lelament l'[[Regne d'Aragó|Aragó]] i Lo Regne de [[Regne de València|Valéncia]] vivien immersos en un complex xoc de xarxes de faccions nobiliàries, les Bandositats. Les principals famílies es barallaven per qüestions d'interessos sobre terres i jurisdiccions. Mentre a l'Aragó els dos grans bàndols eren la família dels Urrea (que tenien com a aliats els Heredia, els Lihory i els Cerdán entre d'altres) i la família dels Luna, que comptaven amb les famílies Alagón, Montcada i López de Luna entre d'altres; les [[bandositats del Regne de València]] enfrontaven sobretot els Vilaragut contra els [[Centelles (llinatge)|Centelles]].
Malalt com estava, el [[1407]] Martí l'Humà va nomenar lloctinent d'Aragó el seu cunyat [[Jaume II d'Urgell]], un càrrec que tradicionalment estava reservat a l'hereu al tron, però el seu fill estava ocupat amb els assumptes sicilians i sards. Això va generar diverses protestes entre molts nobles aragonesos encapçalats pel mateix [[justícia d'Aragó]], que llavors era [[Juan Ximénez Cerdán]], ja que no podien tolerar que un home com el [[comte d'Urgell]], que havia participat en les bandositats aragoneses (també per interessos econòmics), tingués ara la màxima autoritat del regne, només per sota del mateix rei. També Benet XIII s'oposava a aquest nomenament perquè en el conflicte cismàtic Jaume no era partidari d'Avinyó sinó del seu rival de [[Roma]]. Tot i que en un primer moment va semblar que Martí l'Humà cedia a aquestes protestes destituint Jaume, l'any següent va nomenar-lo Governador General de tots els regnes, fent-lo dipositari de la seva màxima confiança. El càrrec era suprem i tenia gairebé poders absoluts, amb només el rei per damunt. Però Jaume d'Urgell no sabé estar-ne a l'altura i, en comptes de neutralitzar les bandositats aragoneses i valencianes, tal com s'esperava d'ell, encara les va agreujar més prenent part pels Luna i pels Vilaragut respectivament, com sempre havia fet abans d'ocupar el càrrec. A sobre, es planyia a Martí perquè la noblesa no el respectava (els seus rivals) i li demanava que interferís al seu favor.
| |||