Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
[[Fitxer:Gandhi spinning.jpg|thumb|300px|El [[Mahatma Gandhi]] va utilitzar amb èxit les estratègies de la no-violència i la [[desobediència civil]] contra l'[[imperialisme britànic]] a l'[[Índia]].]]
La '''no-violència''' és una [[filosofia]] i [[estratègia]] per al [[canvi social]] que rebutja l'ús de la [[violència]].
 
==Descripció==
Com a tal, la no-violència és una alternativa a l'acceptació passiva de l'[[opressió]] i a la [[lluita armada]] en contra d'ella. Els que practiquen la no-violència poden utilitzar diversos mètodes en les seves campanyes per al canvi [[social]], incloses les formes [[essència|essencials]] de l'[[educació]] i la persuasió, la [[desobediència civil]] i l'[[acció directa]] no-violenta, i la [[comunicació]] dirigida a través de mitjans de comunicació.
 
El termeLa "no-violència" és sovint vinculatvinculada amb, o fins i tot utilitzat, com a sinònim deel [[pacifisme]]. Els dos conceptes, però, són fonamentalment diferents. PacifismeEl denotapacifisme el rebuig derebutja l'ús de la [[violència]] com una decisió personal[[persona]]l per [[raó|raons]] morals[[moral]]s o espirituals[[espiritual]]s, però no per si implica una inclinació cap al canvi a nivell sociopolític[[societat|socio]][[polític]]. La no-violència, de ld'altra banda, pressuposa la intenció de (però no es limita a) el canvi social o polític com una raó per al rebuig de la violència. A més, una persona pot advocar per la no-violència en un context específic, mentre que propugna la violència en altres contextos.
 
Una persona pot advocar per la no-violència en un [[context]] específic, mentre que propugna la violència en altres contextos.
 
==Història recent==
 
En els temps moderns, la no-violència ha estat una eina poderosa per a la protesta social.<ref>Ronald Brian Adler, Neil Towne, ''Looking Out/Looking In: Interpersonal Communication'', 9th ed. Harcourt Brace College Publishers, p. 416, 1999. "In the twentieth century, nonviolence proved to be a powerful tool for political change."</ref><ref>Lester R. Kurtz, Jennifer E. Turpin, ''Encyclopedia of Violence, Peace, and Conflict'', p.557, 1999. "In the West, nonviolence is well recognized for its tactical, strategic, or political aspects. It is seen as a powerful tool for redressing social inequality."</ref><ref>[[Mark Kurlansky]], ''Nonviolence: The History of a Dangerous Idea'', Foreward by [[Dalai Lama]], [http://books.google.cat/books?id=loIfgZgr9BsC&pg=PA7&dq=all+religions++nonviolence&ei=bw_nSqSdBKa2NMalmYcM#v=onepage&q=dangerous&f=false p. 5-6], Modern Library (April 8, 2008), ISBN 0812974476 "Advocates of nonviolence — dangerous people — have been there throughout history, questioning the greatness of Caesar and Napoleon and the Founding Fathers and Roosevelt and Churchill."</ref> Hi ha molts exemples de la seva utilització en la [[resistència no-violenta]] i la [[revolució no-violenta]]. Els exemples més coneguts són [[Mahatma Gandhi]] líder de dècades de lluita no-violenta contra el llarg [[Raj Britànic|domini britànic a l'Índia]], que finalment va ajudar a l'[[Índia]] a guanyar la seva independència el 1947. [[Martin Luther King]] va adoptar els mètodes no violents de Gandhi en la lluita per guanyar els [[drets civils]] dels [[afroamericà|afroamericans]]. Les campanyes de [[César Chávez]], de la no-violència en la dècada de 1960 per protestar pel tracte dels treballadors agrícoles a [[Califòrnia]].<ref> Stanley M. Burstein and Richard Shek: ''"World History Ancient Civilizations "'', page 154. Holt, Rinhart and Winston, 2005. As Chavez once explained, "Nonviolence is not inaction. It is not for the timid or the weak. It is hard work, it is the patience to win."</ref> El 1989 la "[[Revolució de Vellut]]" a [[Txecoslovàquia]], que va veure la caiguda del govern [[comunista]]<ref>[http://archiv.radio.cz/history/history15.html RP's History Online - Velvet Revolution]</ref> és considerada una de les més importants revolucions no-violentes de gran part de [[1989]].<ref name="Ives2001">{{citar ref|títol= No Fear | url = http://salsa.net/peace/article38.html |data= 19 octubre 2001 |lloc= Palo Alto College |autor= Ives, Susan |consulta= 2009-05-17}}</ref> Més recentment, les campanyes no-violentes de [[Leymah Gbowee]] i les dones de [[Libèria]] van ser capaços d'aconseguir la pau després de 14 anys de guerra civil.<ref>Chris Graham, [http://augustafreepress.com/2009/10/26/peacebuilding-alum-talks-practical-app-of-nonviolence/ Peacebuilding alum talks practical app of nonviolence], Augusta Free Press, October 26, 2009.</ref>
 
Alguns exemples són [[Mahatma Gandhi]], líder de dècades de lluita no-violenta contra el llarg [[Raj Britànic|domini britànic a l'Índia]], que finalment va ajudar a l'[[Índia]] a guanyar la seva independència el [[1947]], [[Martin Luther King]], que va adoptar els mètodes no violents en la lluita per guanyar els [[drets civils]] dels [[afroamericà|afroamericans]] o les campanyes de [[César Chávez]] en la dècada de [[1960]] per protestar pel tracte dels treballadors agrícoles a [[Califòrnia]].<ref> Stanley M. Burstein and Richard Shek: ''"World History Ancient Civilizations "'', page 154. Holt, Rinhart and Winston, 2005. As Chavez once explained, "Nonviolence is not inaction. It is not for the timid or the weak. It is hard work, it is the patience to win."</ref> El [[1989]], la "[[Revolució de Vellut]]" a [[Txecoslovàquia]], que va veure la caiguda del [[govern]] [[comunista]],<ref>[http://archiv.radio.cz/history/history15.html RP's History Online - Velvet Revolution]</ref> és considerada una de les més importants [[revolucions]] no-violentes de gran part de [[1989]].<ref name="Ives2001">{{citar ref|títol= No Fear | url = http://salsa.net/peace/article38.html |data= 19 octubre 2001 |lloc= Palo Alto College |autor= Ives, Susan |consulta= 2009-05-17}}</ref>
 
Més recentment, les campanyes no-violentes de [[Leymah Gbowee]] i les [[dones]] de [[Libèria]] van ser capaços d'aconseguir la [[pau]] després de 14 anys de [[guerra civil]].<ref>Chris Graham, [http://augustafreepress.com/2009/10/26/peacebuilding-alum-talks-practical-app-of-nonviolence/ Peacebuilding alum talks practical app of nonviolence], Augusta Free Press, October 26, 2009.</ref>
 
==EficàciaSeguidors==
En l'estudi "Perquè la [[resistència]] [[civil]] funciona", sobre l'èxit dels mètodes[[mètode]]s violents i els no-violents, els primers assoleixen una quarta part dels objectius enfront dels no-violents que aconsegueixen l'èxit en la mitat dels casos.<ref>{{ref-publicació |article=Why Civil Resistance Works |nom=Maria J. |cognom=Stephan |nom2=Erica |cognom2=Chenoweth |enllaçautor2=Erica Chenoweth |data=2008 |publicació=International Security |volum=33 |exemplar=1 |pàgines=7-44 |url=http://www.mitpressjournals.org/doi/pdf/10.1162/isec.2008.33.1.7 }}</ref>
 
==Crítics, detractors i opositors==
==Crítica==
[[Lev Trotsky]], [[Frantz Fanon]], [[Reinhold Niebuhr]], [[Subhash Chandra Bose]], [[George Orwell]], [[Ward Churchill]]<ref>Churchill, Ward et al. ''[[Pacifism as Pathology]]''. [[Arbeiter Ring Publishing|Arbeiter Ring]], 1998.</ref> i [[Malcolm X]] van ser uns crítics[[crític]]s fervents de la no-violència, argumentant de diverses maneres que la no-violència i el pacifisme són un intent d'imposar la moral de la [[burgesia]] sobre el [[proletariat]], que la violència és un complement necessari per al canvi revolucionari, o que el dret a la [[legítima defensa]] és fonamental.
 
Enmig de la [[repressió]] violenta de radicals afroamericans als Estats Units durant la dècada de 1960, el membre del del ''[[Black Panther Party]]'' (Partit de les Panteres Negres) [[George Jackson (pantera negra)|George Jackson]], va dir de les tàctiques no-violentes de [[Martin Luther King]]:
 
<blockquote>"El concepte de la no-violència és un fals ideal. Pressuposa l'existència de la compassió i un sentit de justícia per part de l'adversari. Quan l'adversari ho pot perdre tot i no té res a guanyar amb l'exercici de la justícia i la compassió, la seva reacció només pot ser negativa".<ref name="Jackson">Jackson, George. Soledad Brother: The Prison Letters of George Jackson. Lawrence Hill Books, 1994. ISBN 1-55652-230-4</ref><ref name="Walters">Walters, Wendy W. At Home in Diaspora. U of Minnesota Press, 2005. ISBN 0-8166-4491-8</ref></blockquote>
<blockquote>"Jo crec que és un crim per a qualsevol persona seguir acceptant la brutalitat sense fer res per defensar-se".<ref>X, Malcolm and Alex Haley:''"The Autobiography of Malcolm X"'', page 366. Grove Press, 1964</ref></blockquote>
 
En el seu llibre ''How Nonviolence Protects the State'' (Com la no-violència protegeix l'estat), l'anarquista [[Peter Gelderloos]] critica la no-violència com ineficaç, [[racista]], estatista, [[patriarcal]], amb una [[tàctica]] i una estratègica[[estratègia]] inferior a l'[[activisme]] militant, i enganyada.<ref>Gelderloos, Peter. ''How Nonviolence Protects the State''. Boston: [[South End Press]], 2007.</ref> Gelderloos afirma que les tradicionals[[tradicional]]s i ensucradesen[[sucre|sucrades]] històries de l'impacte de la no-violència, ignoren la participació dels militants dels [[moviment social|moviments]] com el [[Moviment d'independència de l'Índia]] i el [[Moviment afroamericà pels drets civils]] i falsament mostren Gandhi i King com a activistes de més èxit en aquests respectius moviments.<ref>Ibid., p.7-12.</ref> A més, sosté que la no-violència és generalment defensada per blancs[[blanc]]s amb privilegis[[privilegi]]s que esperen que "els pobles oprimits, molts dels quals són persones de color, pateixin amb paciència una violència inconcebible, fins al moment en què el 'Gran Pare Blanc' sigui influït per les demandes del moviment o dels pacifistes quan aquests aconsegueixin la '[[massa crítica]]' [[llegenda|llegendària]]" (N. del T. = el suficient nombre de persones).<ref>Ibid., p.23.</ref>
 
L'[[eficàcia]] de la no-violència també va ser qüestionada per alguns manifestants [[anticapitalisme|anti-capitalistes]] advocant per una "diversitat de tàctiques" durant les manifestacions al carrer a tot Europa i els EUA després de les protestes contra l'[[Organització Mundial del Comerç]] dutes a terme a [[Seattle]] i a [[Washington DC|Washington]] el [[1999]].
 
==Referències==
16.396

modificacions