Regnat d'Isabel II d'Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 169:
 
===La reivindicació federalista de 1869 i l'''Estado Catalán''===
 
{{AP|Aixecament federalista de 1869|Pacte de Tortosa}}
[[Fitxer:1850espanya.jpg|thumb|280px|right|Mapa polític d'Espanya de 1852.<br />El mapa identifica políticament els territoris «purament constitucionals» ([[Corona de Castella]]), els territoris «forals» ([[País Basc]] i [[Navarra]]), els territoris «colonials» ([[Marroc]], [[Filipines]] i [[Cuba]]), i els «territoris assimilats» ([[Corona d'Aragó]]).]]
Les causes de l'aixecament es troben en el malestar dels republicans federals amb el govern provisional, que volia restaurar la monarquia, i que foren esperonades pel desarmament dels [[Milícia Nacional]] la tardor de 1869. Val a dir que a les [[eleccions generals espanyoles de 1869]] els federals havien obtingut a [[Catalunya]] 28 escons dels 37 en joc (13 de 16 a la província de Barcelona, 5 dels 7 de Girona, els 7 de Lleida, i 3 dels 7 de Tarragona), mentre a la resta d'Espanya n'aconseguien només 57 dels 304 possibles. Els principals aixecaments es produïren entre setembre i octubre de 1869 a Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Igualada i l'Empordà, i s'expandiren a Saragossa i València. El desarmament dels Voluntaris de la Llibertat, però, evità la seva extensió a Málaga i Cadis, on [[Fermín Salvochea Álvarez]] era en revolta a la Serralada des de desembre de 1868. A Madrid es formà una Junta encapçalada per [[Francisco Córdoba López]], membre des de febrer de 1869 de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista. El 19 de setembre de 1869 es va dur a terme un gran míting republicà a la plaça del Rastre de Tortosa, on hi participaren el general [[Blas Pierrad Alcedar]], [[Josep Cristòfol Sorní i Grau]] i l'alcalde [[Manuel Bes i Hediger]]. El governador civil de Tarragona va respondre el 22 de setembre amb l'empresonament del general Pierrad al castell de la Suda. Això provocà l'inici d'una revolta, a la que el governador civil contestà amb la destitució de l'ajuntament de Tortosa i el desarmament dels [[Milícia Nacional]]. Però el dia 25 els aldarulls s'havien estès a Barcelona, el 27 a les comarques centrals catalanes i l'1 d'octubre a Reus, Valls, Montblanc, Lleida i Tortosa. A Barcelona, el [[Club dels Federalistes]] i el seu periòdic ''[[El Estado Catalán]]'' havia protestat pel decret de la Junta Revolucionaria de Madrid que dissolia les juntes revolucionàries locals i demana a la de Barcelona que no acceptés el decret els federals. El març de 1869 [[Baldomer Lostau i Prats]] i [[Josep Tomàs i Salvany]] presentaren una proposta a la [[Diputació de Barcelona]] demanant l'elevació d'un escrit a les Corts exigint la supressió de les quintes. El maig de 1869 [[Valentí Almirall]] havia patrocinat el [[Pacte de Tortosa]] entre dirigents federalistes d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[País Valencià]] i les [[Illes Balears]]. Però l'alçament de 1869 fracassà degut en bona part per l'ambigüitat del [[Partit Republicà Democràtic Federal]] en les qüestions socials i la seva divisió entre intransigents i possibilistes. Això desenganyà la major part dels republicans intransigents sobre les possibilitats d'èxit de la via insurreccional, concretades després del fracàs definitiu de la insurrecció [[cantonalisme|cantonalista]]. D'aquesta manera s'imposarena a la direcció del partit els partidaris de la via electoral.