Texans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 7:
Peces similars als texans ja les empraven els mariners genovesos del [[segle XVII]];<ref>Vegeu [http://news.discovery.com/history/first-denim-mystery-solved-italian-art.htm ''Mystery of denim's origins solved by art''].</ref> però no consta pas que hi hagi hagut continuïtat amb la peça actual.
Com hem vist, els texans pròpiament dits nasqueren com a roba de treball per a feines en què calia roba resistent; entre els primers usuaris habituals hi hagué els ''[[cowboy]]s'' i els [[miner]]s de l'Oest dels EUA, de manera que la peça forma part de la llegenda del ''Far West''. Cap a
Als [[Estats Units]], en la [[Dècada del 1950|dècada dels cinquanta]], els joves i adolescents començaren a posar-se texans com a signe d'identitat generacional, forma subtil de protesta inconformista i element inseparable de la cultura del ''[[rock]]''. El fet es considerà una provocació; per exemple, en alguns cinemes no es permetia l'entrada a qui portés texans. En la [[Dècada del 1960|dècada dels seixanta]], els texans guanyaren acceptació i per la [[Dècada del 1970|dècada dels setanta]] s'havien convertit en un article corrent als Estats Units i a l'Europa capitalista, almenys per a vestir informalment. A l'URSS els texans, d'accés prou difícil, simbolitzaven el bloc capitalista, i per això dur-ne havia estat un signe d'inconformisme envers el règim, però a la llarga també s'hi acabaren naturalitzant socialment; a la resta del bloc soviètic aquest procés fou més ràpid.
Els texans han esdevingut una peça unisex per excel·lència. De fet, l'ús de texans per part de les dones fou un dels capítols centrals de la història de la feminització dels pantalons: les noies en texans acostumaren progressivament el gruix de la societat a la idea que les dones, en general, poguessin optar per dur pantalons, en general. Subratllem que al principi, en el període en què eren roba de feineig, els texans de dona duien l'obertura a la cuixa esquerra, com era habitual en tots els models de pantaló per a dona; en transformar-se en peça de moda juvenil, les noies començaren a usar texans d'home, amb [[bragueta]]. Això, al seu torn, contribuí decisivament a
Tradicionalment la bragueta dels texans tancava amb botons, com qualsevol mena de pantaló tradicional; posteriorment els botons foren substituïts per [[cremallera]]. De fet, els texans foren una de les primeres peces de roba d'ús massiu en què s'implantà la [[cremallera]].
Línia 21:
Els texans es descoloreixen i desgasten progressivament, i, a diferència d'altres menes de pantaló, això forma part de les característiques més preuades; als anys seixanta i setanta els texans desgastats i descolorits eren motiu d'orgull. D'ací han derivat, a partir dels anys vuitanta, tendències com el [[rentat a la pedra]], que indueix la descoloració prematura i fins i tot afecta la integritat del teixit. Això, al seu torn, ha propiciat la moda dels texans estripats o fets esquinçalls.
Avui dia molts texans es confeccionen en denim
D'altra banda, avui dia el disseny del texà en molts casos tendeix a influir el tall d'altra mena de models de pantaló informal, sobretot quan s'hi apliquen teixits
== Tall ==
Segons la forma del cos, el tall del jeans és determinant.
* El tall alt (''high rise'') tancat per sobre del melic, fill predilecte de Farrah Fawcett, a més de ser tendència en l'actualitat, va bé a gairebé tothom i crea la impressió de tenir cames quilomètriques.
* El tall mitjà (''mid rise'') és una tria segura, ni blanc ni negre, però és recomanable d'asseure's a l'hora d'emprovar-lo per a garantir que hom estigui còmode i que no deixi veure la roba interior indiscretament per darrere.
* El tall baix (''low rise''), amb la cintureta un parell de centímetres per sota del llombrígol, afavoreix més les siluetes rectangulars o quadrades atès que ressalta la forma del maluc.
== Fabricants ==
| |||