Corrent del Golf: diferència entre les revisions

 

Aquest corrent, que proporciona el seu clima relativament benigne a Europa ha començat (segons un estudi de la circulació oceànica en l'Atlàntic Nord) a desaccelerar-se el que provocaria un refredament progressiu de l'Europa atlàntica.

 

El corrent del golf té un ample mitjà de 80 a 150km i una profunditat entre 800 i 1200m. La velocitat del corrent és més alta a prop de la superfície i disminueix amb la profunditat. La màxima velocitat que el corrent aconsegueix és de 2m/s.

 

S'inaugurava així la ruta oceànica que durant segles han utilitzat els galions i altres grans vaixells que enllaçaven Amèrica amb Europa. El trajecte del corrent s'inicia al Carib i flueix cap al nord enfront dels keys i la zona occidental de Florida. Després puja per la costa est dels Estats Units d'Amèrica fins al cap Hatteras, a Carolina del Nord, on gira cap al nord-est i s'endinsa a l'Atlàntic. Al final, les temperades aigües arriben a les costes occidentals d'Europa i temperen el seu clima.

 

El primer mapa que mostra aquest recorregut el va elaborar Benjamin Franklin entre 1769 i 1770, poc abans de la independència del seu país. El científic i polític nord-americà, aleshores diputat responsable del servei postal, va comptar amb l'ajuda del capità balener Timothy Folger per a recopilar les dades dels vaixells transatlàntics que portaven el correu. S'havien rebut queixes que les cartes i paquets trigaven diverses setmanes més a arribar d'Europa a Amèrica que en el sentit contrari. L'explicació la van oferir Franklin i Folger amb la publicació a Londres de la primera cartografia sobre el corrent del Golf.

 

{{cal coor}}

{{Autoritat}}

 

[[Categoria:Corrents oceànics|Golf]]

[[Categoria:Clima]]