República: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Modificació 345 |
Es desfà la revisió 18273480 de 83.53.19.89 (Discussió) |
||
Línia 29:
* La llibertat-igualtat (''"només som lliures entre iguals"'' [consideració grega de l'època])
* La realització de la justícia i del bé comú.
* La realització plena del desenvolupament de les capacitats cognitives humanes (per la qual cosa considera necessària la realització dels dos punts anteriors seguint el concepte fonamental de Sòcrates [BÉ = VERITAT. Segons el qual el bé és igual a la veritat i el mal a la ignorància. Sòcrates explica això de la següent manera: l'humà cerca la [[felicitat]], omplir el seu buit existencial, per a això utilitza mitjans pels quals pretén aconseguir aquesta finalitat, la major part de les
D'això s'adverteix que si només som lliures entre iguals no hi pot haver una classe governant, han de governar totes de la mateixa
[[Karl Marx|Marx]] va més enllà advertint a més que: havent elements (individus i / o classes) econòmicament diferents uns intenten superposar sobre altres, estant trencada, sota aquest supòsit, la relació d'igualtat d'uns elements envers els altres i per tant la de llibertat.
Línia 36:
L'aplicació de la mateixa paraula a dos conceptes diferents però relacionats porta a inconsistències:
# Els països que són repúbliques segons la definició pràctica normalment addueixen que són repúbliques en un sentit tradicional, encara que en molts casos siguin règims [[Autocràcia|autòcrates]] o [[Dictadura|dictatorials]] on el poble no és sobirà.
# Una [[monarquia electiva]] amb sobirania popular o una [[monarquia constitucional]] serien repúbliques en sentit tradicional, perquè la sobirania està en el poble que atorga més o menys atribucions d'un monarca no sobirà. No obstant això en la pràctica mai es diu república a una monarquia.
Els analistes polítics creuen que la [[Primera Guerra Mundial]] va desencadenar la fi de les monarquies tradicionals. La forma d'estat republicana (definició tradicional) es va imposar en la majoria dels estats desenvolupats, monarquies o no. Després de la primera guerra mundial, amb el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]] desaparèixer tant l'[[Imperi Austrohongarès]], com l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi alemany]]. A més, els monarques dels estats guanyadors van anar cedint poders i prerrogatives a institucions democràtiques electes. == Història ==
Linha 59 ⟶ 61:
[[Fitxer:Eugène Delacroix - La liberté guidant le peuple.jpg| thumb|300px |''La llibertat guiant al poble'' ([[Eugène Delacroix]]), al·legoria de la llibertat, l'eslògan ''[[Liberté, égalité, fraternité]]'' i del [[republicanisme]] al costat del [[barret frigi|gorro frígi]] .]]
La [[Il·lustració]] va portar tota una nova generació de [[polític]]s i [[filòsof]]s il·lustrats que es van replantejar els principis de la [[ciència política]] que havien estat vigents fins al moment. [[John Locke|Locke]], per exemple, s'havia plantejat la [[divisió de poders]] i la
Els principis més importants establerts per la Il·lustració van ser:
Linha 74 ⟶ 76:
=== República de partit únic ===
[[Karl Marx]] va argumentar que les classes socials tenien interessos i que els governs existents representaven els interessos de la classe dominant, i que, tard o d'hora, aquests governs serien derrocats per les [[proletariat|classes proletàries]].▼
{{article principal| Sistema unipartidista}}
▲[[Karl Marx]] va argumentar que les classes socials tenien interessos i que els governs existents representaven els interessos de la classe dominant, i que, tard o d'hora, aquests governs serien derrocats per les [[proletariat|classes proletàries]].
Quan les prediccions de Marx es van complir i van aparèixer les noves [[República socialista|Repúbliques Socialistes]], aquestes es van proclamar com les hereves més directes dels ideals de la [[Il·lustració]].
Quan van aparèixer aquestes Repúbliques socialistes van haver d'enfrontar-se a un greu problema, a la major part del proletariat li mancava l'interès o l'experiència de govern necessària perquè els ideals republicans socialistes es poguessin posar en marxa. Per això, les estructures de govern socialistes van acabar sent, en la pràctica, molt piramidals.
Linha 90 ⟶ 92:
Molts [[erudit]]s occidentals no consideren les repúbliques [[Islam|islàmiques]] com autèntiques repúbliques, car els seus ideals estan fonamentats en l'[[Alcorà]], no en els ideals de la [[Il·lustració]], ni tenen cap altre lligam amb la tradició occidental del republicanisme que es pot remuntar fins a l'[[Antiga Roma]].
Aquestes
Una república islàmica en el context actual, pot tenir diversos significats. Teòricament, es refereix a un [[estat]] amb una [[forma de govern]] [[teocràcia|teocràtica]] encapçalada o aconsellada pels líders religiosos [[islam|musulmans]] de l'[[Orient Pròxim]] i l'[[Àfrica]]. En les repúbliques islàmiques, les lleis de l'estat han de ser compatibles amb les lleis de la [[xara (llei islàmica)|xara]] o la llei islàmica, encara que l'estat s'organitzi com a '''república''' i no pas com a [[monarquia]] (com és el cas de la
En l'actualitat quatre repúbliques s'han anomenat "repúbliques islàmiques", encara que el grau en què s'aplica la llei islàmica difereix entre elles:
* la [[Afganistan|República Islàmica de l'Afganistan]],
Linha 104 ⟶ 108:
== Organització governamental de les repúbliques ==
Les repúbliques poden organitzar-se com a:
* [[presidencialisme|repúbliques
* [[repúbliques parlamentàries]]: en què el cap d'estat ("president") és elegit democràticament, però té poders limitats o cerimonials; el cap de govern ("primer ministre") prové del cos legislatiu (sovint n'és membre)
* [[semipresidencialisme|repúbliques semipresidencialistes]]: en què el cap d'estat té més responsabilitats i poders executius que no pas a les repúbliques parlamentàries, poders que comparteix amb el primer ministre.
Linha 122 ⟶ 127:
Si el Cap de l'Estat d'una república és al mateix temps el [[Cap del Govern]], a aquest tipus de República es diu que té un [[Sistema presidencial|Sistema de govern presidencial]]. Aquest és el cas dels [[Estats Units]] i [[Xile]].
Per contra, en els [[Sistema semipresidencial|Sistemes de govern semipresidencial]], el Cap d'Estat no és la mateixa persona que el Cap del Govern. En aquests casos, es dóna la diferenciació entre President de la República i Primer Ministre
En els sistemes semipresidencial, es pot donar el cas (dependrà dels sistemes i calendaris d'elecció de cada país) que el President de la República i el [[Primer Ministre]] pertanyin a diferents [[partit polític|partits polítics]] amb [[ideologia|ideologies]] oposades. Aquesta cohabitació sol donar-se sovint en [[França]].
Linha 128 ⟶ 133:
En altres països, com [[Alemanya]] o [[Índia]], però, el president de la República, ha de romandre estrictament independent a la dinàmica govern / oposició.
Finalment, en altres països, com [[Suïssa]] o [[San Marino]], la presidència de la República no l'exerceix una persona, sinó que ho fa un Consell o Comitè. En aquest cas, el cap visible de l'Estat va rotant entre els membres del Consell. En el cas de San
== República i Religió ==
Linha 136 ⟶ 141:
=== Repúbliques laïcistes ===
Moltes vegades, les revolucions que han propiciat el canvi de Monarquia a República han estat altament [[laïcisme|laïcistes]], el que de vegades ha despertat un important sentiment [[Anticlericalismo|anticlerical]] arran del suport i el simbolisme que algunes confessions religioses com el [[catolicisme]]
En els [[Estats Units]], no va succeir això, probablement, perquè la seva més que [[revolució]], va ser abans de res una [[guerra d'Independència dels Estats Units|Guerra d'Independència]] per lliurar-se dels abusos de la [[corona britànica]]. Això no obstant, la jove nació no va triar cap religió d'Estat en especial, encara que sí que fa referència de vegades a la [[Bíblia]] o [[Déu]], per exemple en la seva constitució. França, pioner en la independència de la religió i l'estat, assumiria la laïcitat de l'estat finalment a principis del [[segle XX]].
Linha 143 ⟶ 148:
=== Repúbliques confessionals ===
Si bé és cert que moltes vegades s'ha esgrimit el sentiment anti-religiós per afavorir la implantació d'un règim republicà, altres tantes vegades, ha estat al revés, s'ha utilitzat un sentiment religiós (de vegades, fins i tot [[Fonamentalisme|fonamentalista]]), amb idèntic
== Organització interna de les repúbliques ==
Linha 151 ⟶ 156:
== República i Democràcia ==
La república, sovint, s'associa amb la [[democràcia]]. De fet, si tots els estats que s'autodenominen repúbliques realment s'acoblessin a la definició, no hi hauria problema que aquesta associació fos automàtica. El problema és que en moltes autoanomenades repúbliques, la sobirania no resideix en el poble.
El [[dret a vot]] ha sofert una llarga evolució. De fet, no es va generalitzar el [[sufragi universal]] (dret a vot només limitat per la majoria d'edat) fins a mitjans del [[segle XX]]. Abans, aquest dret estava bastant restringit. Només determinats estrats socials podien votar, o es discriminava per qüestions d'origen, color de pell, sexe, etc. Actualment, a moltes formes de democràcia de l'antiguitat (incloent la [[Democràcia atenenca]] se les denomina [[plutocràcia]], ja que només permetia votar l'oligarquia dominant)
Linha 170 ⟶ 175:
Encara que, teòricament, la república fa referència al fet que la [[sobirania]] resideix en el poble de forma democràtica, en la pràctica, el concepte república s'ho poden atribuir estats que simplement no adoptin com a una forma de [[monarquia]], incloent de vegades estats amb [[totalitarisme|sistemes totalitaris]], [[oligarquia|oligarquies]] o [[dictadura|dictadures]], com [[Corea del Nord]]. Per exemple, els [[autarquia|autòcrates]] tracten de maquillar la seva forma de govern amb ''vestits democràtics'' anomenant [[president]]s, en comptes de [[monarca|reis]] i república a la forma de govern del seu país en lloc de monarquia o dictadura.
Sempre han existit repúbliques, en certa manera amb trets de monarquies absolutistes, on el [[Cap d'Estat]] pot tenir moltes de les característiques d'un monarca o rei, arribant a instal·lar a Presidents vitalicis (concepte molt proper o paral·lel al de [[dictador]]). Aquest tipus de president, moltes vegades, té un poder més enllà del que és habitual en una democràcia. Un exemple és el cas de la [[Síria|República Àrab de Síria]] en la qual a partir de [[1970]] el càrrec presidencial pot esdevenir hereditari.
Durant molt de temps, república era un concepte d'estat modern i d'idees [[il·lustració|il·lustrades]] o [[liberalisme|liberals]] diametralment oposat a monarquia, símbol de l'[[Antic Règim]]. Aquest és el cas, no només de l'[[antiga república romana]] sinó d'estats moderns com [[Estats Units d'Amèrica]], després de la seva independència de l'estat monàrquic de [[Gran Bretanya]] o [[França]], després de la [[revolució francesa]], punt de referència de l'actual història moderna. En canvi avui, aquesta radical oposició ha quedat diluïda per la mateixa acceptació i evolució d'algunes monarquies, especialment [[Europa|europees]], cap a sistemes de [[monarquia constitucional]] o [[monarquia parlamentària|parlamentària]], règim similar a una república, en el sentit de concedir gairebé totalment la sobirania al poble en forma de dret a vot, encara que conservant com a màxims representants de l'estat en un càrrec heretable entre altres particularitats. És el cas de [[Gran Bretanya]] o [[Espanya]] amb la monarquia heretada de la dictadura, entre altres països.
El debat no obstant segueix obert i països com [[Austràlia]] a [[1999]] van celebrar un referèndum per convertir-se en República, rebutjada amb un 55% dels vots, altres països de recent creació, com [[Montenegro]], encara tot i tenir hereus a la corona reial i basar el seu escut nacional en el símbol reial de [[1918]], paradoxalment han acceptat formalment la República com a forma de govern.
Linha 179 ⟶ 186:
== Bibliografia complementària ==
* Martin van Gelderen & [[Quentin Skinner]], eds., ''Republicanism
* Martin van Gelderen & Quentin Skinner, eds., ''Republicanism: A Shared European Heritage'', v2, ''The Values of Republicanism in Early Modern Europe'', Cambridge: Cambridge U.P., 2002
* Frédéric Monera, ''L'idée de
== Referències ==
| |||