Rosa García Ascot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
'''Rosa García Ascot''' ([[Madrid]], 8 d'abril de 1902 - [[Torrelaguna]], 2 de maig del 2002) va ser una compositora i pianista Espanyola.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Casares Rodicio|nom=Emilio|títol=Diccionario de la música Española y latinoamericana|url=|edició=|llengua=Espanyola|data=1999|editorial=Sociedad General de Autores|lloc=|pàgines=426|isbn=84-0848-308-3}}</ref> Fou l'única dona del [[Grup dels vuit (música)|Grup dels vuit]]<ref name=":2">{{Ref-web|url=http://www.abc.es/blogs/libros/rosa-garcia-ascot-y-jesus-bal-y-gay/|títol=Rosa García Ascot y Jesús Bal y Gay - Capítulo aparte en ABC.es|consulta=2017-03-10|cognom=WebExpedition18}}</ref>. Es va casar amb [[Jesús Bal i Gay]] el 1933<ref name=":2" />. Les seves composicions més importants van ser la ''Suite per a orquestra, Preludi'' i el ''Concert per a piano i orquestra''.
Rosa García Ascort, va ser alumna de [[Manuel de Falla y Matheu|Manuel de Falla]]<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Rosa García Ascot, en el día mundial de la mujer desdeñada por la historia|publicació=ELMUNDO|llengua=es|url=http://www.elmundo.es/cultura/2016/03/08/56deb959e2704ee6288b45ed.html}}</ref> <ref name=":3" /><ref name=":1" />i va ser una gran impulsora de la seva obra per a piano. Durant els seus primers anys de carrera va fer nombroses gires com a concertista de piano. Després d'aquesta època, els seus recitals van ser menys freqüents i només es va donar en circumstàncies especials. La seva mort va ser l'any 2002 un mes després de fer 100 anys.<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Rosa García Ascot, compositora, pianista y discípula de Manuel de Falla|publicació=EL PAÍS|llengua=es|url=http://elpais.com/diario/2002/05/09/agenda/1020895202_850215.html|data=2002-05-09}}</ref>
== Estudis musicals ==
Rosa García Ascot, encara que va començar a estudiar piano molt jove, mai va assistir a un conservatori. [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]] va descobrir el seu talent, i va ser el seu mentor i amic tota la seva vida. Més tard, va continuar els seus estudis amb [[Enric Granados i Campiña|Enric Granados]]<ref name=":0" />.<ref name=":2" /> Segons Rosita (com li agradava que l'anomenessin), de Granados va aprendre a consolidar la tècnica del pedal. Quan Granados va morir, recomanat per Felip Pedrell, va estudiar piano i composició amb Manuel de Falla. En una carta a Felip Pedrell, Falla va dir-li això sobre García Ascot:<ref name=":0" /><ref name=":2" />
{{Citació|Dado lo que encuentro de extraordinario en Rosita -cuya organización musical es prodigiosa, como usted dice muy bien-, hago una excepción en mi plan y desde el martes próximo empezaremos las lecciones de piano y de composición|Manuel de Falla|}}
Segons aquesta carta, Falla va veure en "Rosita" un talent que s'havia d'explotar i per això va ser la seva alumna tant en composició com en piano. En la mateixa carta, també parlava sobre el mètode d'estudi que havia optat per fer servir amb la jove pianista:
{{Citació|El caso es que he de seguir con ella un método de enseñanza muy especial, partiendo de lo que ella ya sabe sin saberlo, y con cuidado que no se desoriente ni se eche a perder con cosas inútiles y aun perjudiciales, como le ocurriría seguramente de seguir una enseñanza conservatorial. De este modo estoy seguro de que tendremos un gran fruto|Manuel de Falla|}}
Per altra banda, en ocasions també va estudiar piano amb [[Joaquín Turina|Turina]] quan Manuel de Falla no estava present<ref name=":1" />, però segons la jove pianista, el seu mestre gran mestre va ser Manuel de Falla i sempre va estar molt orgullosa d'haver sigut la seva única alumna directa.
En 1930, Rosa García Ascot coneix a [[Jesús Bal y Gay]]<ref name=":2" /> (el que serà el seu futur marit) en la presentació del [[Grupo de los ocho|grup dels vuit]] (format per [[Julián Bautista]], [[Ernesto Halffter]] y su hermano [[Rodolfo Halffter|Rodolfo]], Juan José Mantecón, [[Fernando Remacha]], [[Salvador Bacarisse]] i [[Gustavo Pittaluga González del Campillo|Gustavo Pittaluga)]] a la residència d'estudiants. Aquest grup format per músics de [[la generació del 27]] volien seguir la tradició musical de Falla des d'una perspectiva nova<ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Casares Rodicio|nom=Emilio|títol=La música de la generación del 27|url=|edició=Ministerio de cultura|llengua=Espanyola|data=|editorial=Ministerio de cultura|lloc=|pàgines=|isbn=84-505-3784-3}}</ref>. Segons [[Ernesto Halffter]], aquest és el tipus de música que buscaven<ref name=":4" />:
{{Citació|Nosotros, los miembros del Grupo, aspirábamos a escribir una música pura, purgada del folklore pandereta, de la contaminación literaria o filosófica, de la exhibición de sentimientos primarios. Y, por elemental pudor, nada de autobiografías puestas en solfa.|Ernesto Halffter|}}
En aquesta etapa, García Ascot també coneix a [[Federico García Lorca|Lorca]]<ref name=":5">{{Ref-publicació|article=Rosa García Ascot, la olvidada pianista del 27 - El Acróbata|publicació=El Acróbata|llengua=es-ES|url=http://acrobata.es/rosa-garcia-ascot-la-olvidada-pianista-del-27/|data=2016-07-22}}</ref>, amb el que va tenir una amistat fins a la seva mort, que mai va poder superar. Es diu que de Lorca va aprendre tota la música popular. L'amistat entre els dos va ser tan gran, que Lorca va dedicar un poema a la jove pianista:<blockquote></blockquote>{{Citació|Una vinca lucero,
una rosa y un lirio negro.
El lucero en el cielo, la rosa en el agua y el lirio en el viento.
A la vera verita del camino de Santiago, tiembla.
¡Quiero que siga / temblando!
En la espalda del río largos ritmos, negras hojas.
(Y entre los juncos / la rosa.)
El pastor del mediodía toca su flauta en la sombra.
(Y entre los juncos / la rosa.)
Para pasear el monte la tarde pinta su boca.
(Y entre los juncos / la rosa.)
Cúpula amarilla y viento de plata.
El lirio, la sonrisa velada y la mano delgada.
Cúpula amarilla y viento de plata.
Cinta azul, azul y naranja, con el fleco verde limón.
En la cinta azul, azul y naranja, vaya escrito este nombre:
Rosa García Ascot.|Federico García Lorca|}}
A mitjans de la dècada dels anys 30, García Ascot s'en va a París, i allí fa classes de piano amb la [[Nadia Boulanger]]. També coneix a [[Darius Milhaud|Milhaud]], [[Francis Poulenc|Poulenc]] i [[Maurice Ravel|Ravel]].
== Exili ==
| |||