Revisió del 19:17, 8 ago 2007 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.422 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 18:20, 20 gen 2008 modifica desfés 62.175.86.173 (discussió) Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 13: '''En una segona època''' es persegueix la publicació d'un Codi Civil general sobre la base del Dret Castellà (de major difusió territorial) i Apèndixs, en els quals es contindrien les particularitats vigents en els territoris forals. En aquest període va haver dues Lleis de Bases per la qual es va ordenar la redacció d'un Codi Civil: 1.- El projecte de 1881 que no va tenir acceptació apel lfet d'eliminar-se els tradicionals drets supletoris dels territoris forals; i 2.- El projecte de 1889 que va ser més respectuós amb els drets forals, apel lfet d'establir el principi d'unitat en algunes matèries i el sistema d'apèndixs per a unes altres. Complint el mandat de la Llei de Bases de 1888, obra de [[Francisco Silvela\|Silvela]], es va iniciar la redacció del Codi Civil sota la direcció de [[Manuel Alonso Martínez]], però en presentar-se a les Corts el text definitiu va trobar oposició, recollint-se les aportacions dels debats en una segona edició del Codi Civil mitjançant Reial decret de 24 de juny de 1889. Destacà en les seves ponències les intervencions del jurisconsult català [[Manuel Duran i Bas]]. Línia 26: Tot i que el Codi Civil no fou acollit en general amb gran entusiasme, la doctrina recent ha reivindicat el valor del Codi, assenyalant indubtables encerts. Aquests autors han valorat la tècnica del Codi, que el fa assequible a tots, la flexibilitat que permet la seva adequació a les circumstàncies canviants, i la facilitat amb la qual s'han aplicat els principis generals. Assenyalant-se la gran experiència pràctica i malgrat que fou aprovat en una època desfavorable, aconseguí conservar l'essència tradicional del Dret civil i fer, elegantment, una obra útil i espanyola. La seva estructura respon al pla romà-francès o de Gayo, en tant que es considera que només són possibles objectes del Dret les persones, les coses i les accions, quan actualment se sol seguir les tesis de [[Friedrich Karl von Savigny]], que divideix el Dret Civil en Part General, [[drets reals]], drets d'obligacions, [[dret de família]] i [[dret de successió]] "mortis causa". Examinant el Codi des del punt de vista polític, apareix com a una obra inspirada en les idees de l'època que es va dur a terme, el final del segle XIX, un moment de relativa pau i de també relatiu progrés econòmic. Com a obra política, és obra dels partit [[Partit Liberal Fusionista\|liberals]] i [[Partit Liberal Conservador\|conservador]], turnants en el poder, i té per això la tònica d'un [[liberalisme]] conservador i un individualisme temperat, que es manifesta especialment en la regulació d'institucions com la [[propietat]], l'herència o la llibertat contractual. Pel que es refereix al significat del Codi en el seu aspecte tècnic-jurídic, s'ha classificat generalment entre el grup dels codis llatins que s'inspiren en el patró napoleónic. El afrancesament del Codi quant a la seva forma és evident. No obstant això, aquest judici, segons la doctrina, ha de ser revisat, ja que en [[Dret de família]] i [[Dret de successions]] el afrancesament és gairebé inexistent. També des del punt de vista del [[Dret patrimonial]], es rebutja el sistema francès de transmissió consensual del domini, i se substituïx pel sistema clàssic de transmissió per mitjà de [[tradició]] o lliurament de la possessió. ==Reformes del Codi Civil== Segons [[De Castro]], el Codi es va redactar esperant la correcció de l'experiència i els progressos realitzats per altres països (segons la Base 27 de la Llei de Bases). Per això es va establir un sistema de reforma cada deu anys, no obstant això, encara que les circumstàncies canvien i el dret també, la pròpia codificació tendeix a la permanència. Això ha imposat un creixent respecte al text i ha determinat que les modificacions no es fessin periòdicament, sinó que es deuen gairebé sempre a causes concretes i urgents.

Codi Civil espanyol: diferència entre les revisions