Teheran: diferència entre les revisions

Existeixen diverses teories sobre l'origen del nom de la ciutat. La web oficial de la ciutat de Teheran afirma que ''Tehran'' prové de les paraules perses ''Tha'', que significa «final» o «fons», i ''Ran'', que significa «vessant d'una muntanya», literalment, «final del vessant de la muntanya». Donat que Teheran és a la falda de les muntanyes Alborz, aquesta sembla ser l'explicació més possible de l'origen del nom de la ciutat.

La història de Teheran es coneix molt millor a partir del moment en què el seu nom es menciona en escrits històrics, com els de [[Yaqut al-Hamawí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nashat |nom=Guity |títol=The origins of modern reform in Iran, 1870-80 |url= |llengua=anglès |editorial=University of Illinois Press |data=1982 |pàgines=175 |isbn=}}</ref> que menciona la ciutat vers el [[1220]] on va estar just abans de la invasió mongola, la descriu com una ciutat comercial (''qurā'') i inclús una ciutat comercial important (''qariyaton kabiraton''), dividida en dotze [[Barri|barrisbarri]]s (''mahaleh''). En aquella època, la ciutat tenia una fesomia particular que destacaven aquests autors i unes habitacions subterrànies on es refugiaven els pobres i servien també d'estables.

Teheran comença a prendre més importància després de la destrucció de [[Rayy]] en mans dels [[Mongol|mongolsmongol]]s l'any [[1228]]. Teheran també va patir la invasió mongola, però el declivi de Rayy va instal·lar als seus habitants a instal·lar-se a Teheran, que oferia més comoditats amb els seus jardins i els seus canals de regadiu. El [[1340]], [[Hamd-Allah Mostawfi]] va descriure Teheran com una «petita ciutat important», però tan poc poblada com abans. Al [[segle XIV]], la província mongola de la zona estava formada per quatre departaments, un dels quals era Teheran. Rayy formava part en aquella època del districte de l'actual capital del país, període en què la futura capital iraniana començava a predominar sobre Rayy.

Sota els safàvides la capital va estar primer a Ardabil, després a Tabriz, després a Qazvín i finalment a Isfahan. El [[Sah]] [[Tahmasp I]], segon sobirà de la dinastia [[Safàvides|safàvida]], va fer construir entre [[1553]]-[[1554]] un [[basar]], així com una [[muralla]] amb 114 [[Torre|torrestorre]]s (d'acord amb el nombre d'[[azores]] de l'[[Alcorà]]). Les raons de l'elecció dels [[Safàvides]] a favor de Teheran va ser degut per diferents causes: el fet que un avantpassat dels [[Safàvides]], Sayyid Hamza, estigués enterrat a [[Rayy]] o que Teheran fos -des de feia segles- un refugi per als [[Xiïta|xiïtes]] van tenir una certa importància; però sobretot foren els esdeveniments històrics els que van empènyer als [[safàvides]]. Shah Tahmasp ja s'havia vist obligat a desplaçar la seva capital de [[Tabriz]] a [[Qazvin]] per culpa de les amenaces de l'[[Imperi Otomà]]. La ciutat de Teheran, fortificada, a 150&nbsp;km a l'est de [[Qazvin]], oferia llavors un bon refugi en cas de perill. [[Xavier de Planhol]] subratlla que la muralla era excessiva i desproporcionada en relació a les necessitats d'una petita ciutat: s'estenia durant 8 kilòmetres de llargada, rodejant una superfície de 4,5&nbsp;km², i la població no excedia les 20.000 persones en aquella època. Les descripcions de l'època parlen d'una gran ciutat, que tenia grans jardins plens de múltiples varietats de fruites. El 1574 fou executat a Teheran el príncep Hasan Mirza que havia lluitat contra Ismail II pel tron. El 1589 s'hi va posar malalt Abbas I el Gran quan anava a combatre als uzbeks, de manera que aquests van poder ocupar Mashhad.

Els ambaixadors anglesos van residir habitualment a Teheran mentre els russos ho feien més aviat a Tabriz. El 1829 un eunuc armeni del xa, Mirza Yakub, que havia estat convertit per força a l'islam, va demanar a l'ambaixador rus Griboyedov, que per un temps residia a Teheran, ser repatriat conforme als termes del [[tractat de Turkmanchay]]; això implicava la seva apostasia de l'islam i va provocar un aldarull popular l'[[11 de febrer]] de [[1829]] en la que 45 membres de la legació russa foren massacrats incloent l'ambaixador, el seu secretari, els seus cosacs de guàrdia i els seus servents.

Fat·h-Alí Xah Qajar va morir el [[19 d'octubre]] de [[1834]] i el seu fill Ali Mirza Zill-i Sultan es va proclamar xa a Teheran, [[Ali Shah]] o Adil Shah, i va regnar sis setmanes, però l'hereu Muhammad Xah Qajar va arribar de Tabriz i va entrar sense lluita a la ciutat el [[2 de gener]] de [[1835]]. El 1850 fou teatre de la persecució dels [[babis]] després de l'atemptat contra la vida de Nàssir-ad-Din Xah Qajar. Fou a Teheran que va esclatar el moviment contra la concessió del monopoli del tabac el 1891.

Hi ha una gran [[falla]] sota la cadena dels [[Alborz]], al peu de la qual hi ha Teheran. Hi ha diverses falles més petites a les planes del sud de la ciutat. Teheran està exposada doncs, a [[Terratrèmol|terratrèmolsterratrèmol]]s, que es desenvolupen segons cilces de prop de 150&nbsp;anys.<ref name="EMI">(en anglès) ''Tehran, Iran. Disaster Management Profile'', Pacific Disaster Center, Earthquakes and Megacities Initiative, julio de 2006. [http://emi.pdc.org/cities/CP-Tehran-July2006.pdf leer on-line]{{pdf}}</ref> No hi ha hagut cap gran sisme a Teheran des de fa més de 175 anys, i els especialistes consideren que un terratrèmol important podria tenir lloc en un futur proper.<ref>A. Bazgard, B. Omidvar, A. Mansourian, ''[http://www.gisdevelopment.net/application/natural_hazards/earthquakes/ma06_114pf.htm Developing a Seismic Damage Evaluation Model for Tehran’s Buildings in a GIS Environment]'', marzo de 2006. (en anglès) </ref>

Segons un estudi realitzat entre [[1999]]-[[2000]], aquest terratrèmols podria causar entre {{formatnum:120,000}} i {{formatnum:380,000}} morts.<ref>CEST-JICA, ''[http://www.jica.go.jp/english/about/policy/reform/human/iran.html The study on seismic microzoning of the Greater Tehran area in the IRI]'', setembre de 2000 </ref>

La [[Metròpoli|metròpolismetròpoli]]s de Teheran, amb una superfície que ha augmentat molt al llarg de la segona meitat del [[segle XX]], s'estén ara a diversos departaments de la [[província de Teheran]]: el departament de Teheran conté la major part de la ciutat, que s'estén també als departaments d'[[Eslamshahr]], de [[Rayy]] i de [[Shemiranat]]. El terme metròpolis i aglomeració que s'utilitza aquí no té valor administratiu. És utilitzat en un sentit geogràfic per a referir-se a la ciutat de Teheran i a la seva regió urbana, que correspon al municipi de Teheran i a la província de Teheran.

El municipi de Teheran (''shahrdāri'') està dividit en 22 [[Districte|districtesdistricte]]s (''mantagheh'') municipals, que cada un d'ells disposa del seu propi centre administratiu. Estan numerats per a ser identificats. Per altra banda, Teheran es divideix en 112 barris (''nāhiyeh'') entre els quals destaquen:

La [[Borsa de Teheran]], que és un dels membres de la Federació Internacional de Borses de Valors (FIBV), ha estat una de les millors borses pel que fa als resultats dels últims anys.<ref>{{format ref}}http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/3129995.stm [[British Broadcasting Corporation]] </ref>

La capital iraniana depèn molt dels cotxes particulars, [[autobús|autobusos]], [[Motocicleta|motocicletes]] i dels [[Taxi|taxistaxi]]s, essent una de les ciutats del món que més dependència i necessitat té dels automòbils. L'any [[2001]] es va inaugurar un [[metro]] que es portava planificant des dels anys [[1970|70]] i que actualment compta amb cinc línies.<ref>{{ref-web| títol = Tehran Metro

Teheran és el centre educacional més gran i més important de l'Iran. Avui en dia hi ha prop de cinquanta grans [[Universitat|universitatsuniversitat]]s en total al "Gran Teheran". Des de l'establiment del [[Darolfonoon]] a mitjans del [[segle XIX]], Teheran ha incorporat un gran nombre d'institucions d'educació superior. Alguna d'aquestes institucions han jugat papers importants en el desenvolupament d'esdeveniments polítics iranians. La [[Universitat de Teheran]] és la universitat estatal més antiga i la més gran de tot el país. [[Samuel Jordan]], que en honor seu es va anomenar l'avinguda Jordan de Teheran, va ser un dels pioners fundadors del Col·legi Americà de Teheran (''American College of Tehran''). Teheran és també la seu de l'[[acadèmia militar]] més gran del país, així com de diversos col·legis religiosos i [[Seminari|seminarisseminari]]s.