Codi Civil espanyol: diferència entre les revisions

'''En una primera època''' es perseguia la formulació d'un Codi únic que regís en tot el territori. Foren les [[Corts de Cadis]], en 1811, les quals van aprovar una proposició (de [[José de Espiga y Gadea]]), perquè a la [[Constitució espanyola de 1812]] es recollís aquesta aspiració codificadora. Seguint els corrents codificadors [[codi napoleònic|napoleónicsnapoleònics]], la Constitució de Cadis va assenyalar que "El Codi civil, criminal i de comerç seran un mateix per a tota la monaquia, sense perjudici de les variacions que per particulars circumstàncies puguin fer les Corts", recollint així la possibilitat d'admetre la pervivència dels [[dret foral (Espanya)|drets forals]].

Les turbulències polítiques de l'època, a conseqüència de la invasió napoleónicanapoleònica i la posterior pugna entre l'[[absolutisme]] de [[Ferran VII]] i els partidaris d'un règim constitucional, van impedir que l'aspiració codificadora tingués grans resultats fins a l'època moderna, que es va crear una Comissió General de Codis, que va acabar el 1846 el projecte més important dels quals han precedit al Codi Civil actual. En [[1851]] es remet al Govern aquest projecte codificador realitzat principalment per [[Florencio García Goyena]], basat en el [[Codi Civil Francès|Codi napoleònic]], però mantenint la tradició i essència espanyola en nombroses institucions, principis i fonaments. No obstant això, no va prosperar per considerar-se excessivament radical en matèries socials i religioses.

Examinant el Codi des del punt de vista polític, apareix com una obra inspirada en les idees de l'època que es va dur a terme, el final del segle XIX, un moment de relativa pau i de també relatiu progrés econòmic. Com a obra política, és obra dels partits [[Partit Liberal Fusionista|liberals]] i [[Partit Liberal Conservador|conservador]], alternants en el poder, i té per això la tònica d'un [[liberalisme]] conservador i un individualisme temperat, que es manifesta especialment en la regulació d'institucions com la [[propietat]], l'herència o la llibertat contractual. Pel que es refereix al significat del Codi en el seu aspecte tècnic-jurídic, s'ha classificat generalment entre el grup dels codis llatins que s'inspiren en el patró napoleónicnapoleònic. El L'afrancesament del Codi quant a la seva forma és evident. NoTot obstanti aixòaixí, aquest judici, segons la doctrina, ha de ser revisat, ja que en [[Dret de família]] i [[Dret de successions]] el l'afrancesament és gairebé inexistent. També des del punt de vista del [[Dret patrimonial]], es rebutja el sistema francès de transmissió consensual del domini, i se substituïx pel sistema clàssic de transmissió per mitjà de [[tradició]] o lliurament de la possessió.

EnEl 2005 es va modificar el seu article 90 per a permetre el [[matrimoni]] entre persones del mateix sexe i l'adopció de nens i nenes per part d'aquestes parelles. Entre les reformes introduïdes per la Llei 15/2005 de 8 de juliol es troba l'eliminació de les causes legals per a la separació i el [[divorci]], així com permetent-se el que col·loquialment s'ha denominat ''divorci exprés'', és a dir, poder exercir l'acció de divorci passats tres mesos després de la celebració del matrimoni sense haver de passar prèviament per la institució de la separació.