Codi Civil espanyol: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 4:
Al llarg de la història espanyola han existit diverses etapes fonamentals fins a arribar al Codi Civil actual:
 
'''En una primera època''' es perseguia la formulació d'un Codi únic que regís en tot el territori. Foren les [[Corts de Cadis]], en 1811, les quals van aprovar una proposició (de [[José de Espiga y Gadea]]), perquè a la [[Constitució espanyola de 1812]] es recollís aquesta aspiració codificadora. Seguint els corrents codificadors [[codi napoleònic|napoleónicsnapoleònics]], la Constitució de Cadis va assenyalar que "El Codi civil, criminal i de comerç seran un mateix per a tota la monaquia, sense perjudici de les variacions que per particulars circumstàncies puguin fer les Corts", recollint així la possibilitat d'admetre la pervivència dels [[dret foral (Espanya)|drets forals]].
 
Les turbulències polítiques de l'època, a conseqüència de la invasió napoleónicanapoleònica i la posterior pugna entre l'[[absolutisme]] de [[Ferran VII]] i els partidaris d'un règim constitucional, van impedir que l'aspiració codificadora tingués grans resultats fins a l'època moderna, que es va crear una Comissió General de Codis, que va acabar el 1846 el projecte més important dels quals han precedit al Codi Civil actual. En [[1851]] es remet al Govern aquest projecte codificador realitzat principalment per [[Florencio García Goyena]], basat en el [[Codi Civil Francès|Codi napoleònic]], però mantenint la tradició i essència espanyola en nombroses institucions, principis i fonaments. No obstant això, no va prosperar per considerar-se excessivament radical en matèries socials i religioses.
 
El fracàs del projecte va fer que s'optés per la publicació de lleis especials, que no admetien més demora, com la Llei Hipotecària de 1861, la Llei d'Aigües de 1886, la Llei de Matrimoni Civil i del [[Registre Civil]] de 1870.
Línia 26:
Tot i que el Codi Civil no fou acollit en general amb gran entusiasme, la doctrina recent ha reivindicat el valor del Codi, assenyalant indubtables encerts. Aquests autors han valorat la tècnica del Codi, que el fa assequible a tots, la flexibilitat que permet la seva adequació a les circumstàncies canviants, i la facilitat amb la qual s'han aplicat els principis generals. Assenyalant-se la gran experiència pràctica i malgrat que fou aprovat en una època desfavorable, aconseguí conservar l'essència tradicional del Dret civil i fer, elegantment, una obra útil i espanyola. La seva estructura respon al pla romà-francès o de Gayo, en tant que es considera que només són possibles objectes del Dret les persones, les coses i les accions, quan actualment se sol seguir les tesis de [[Friedrich Karl von Savigny]], que divideix el Dret Civil en Part General, [[drets reals]], drets d'obligacions, [[dret de família]] i [[dret de successió]] "mortis causa".
 
Examinant el Codi des del punt de vista polític, apareix com una obra inspirada en les idees de l'època que es va dur a terme, el final del segle XIX, un moment de relativa pau i de també relatiu progrés econòmic. Com a obra política, és obra dels partits [[Partit Liberal Fusionista|liberals]] i [[Partit Liberal Conservador|conservador]], alternants en el poder, i té per això la tònica d'un [[liberalisme]] conservador i un individualisme temperat, que es manifesta especialment en la regulació d'institucions com la [[propietat]], l'herència o la llibertat contractual. Pel que es refereix al significat del Codi en el seu aspecte tècnic-jurídic, s'ha classificat generalment entre el grup dels codis llatins que s'inspiren en el patró napoleónicnapoleònic. El L'afrancesament del Codi quant a la seva forma és evident. NoTot obstanti aixòaixí, aquest judici, segons la doctrina, ha de ser revisat, ja que en [[Dret de família]] i [[Dret de successions]] el l'afrancesament és gairebé inexistent. També des del punt de vista del [[Dret patrimonial]], es rebutja el sistema francès de transmissió consensual del domini, i se substituïx pel sistema clàssic de transmissió per mitjà de [[tradició]] o lliurament de la possessió.
 
==Reformes del Codi Civil==
Segons [[De Castro]], el Codi es va redactar esperant la correcció de l'experiència i els progressos realitzats per altres països (segons la Base 27 de la Llei de Bases). Per això es va establir un sistema de reforma cada deu anys, no obstant això, encara que les circumstàncies canvien i el dret també, la pròpia codificació tendeix a la permanència. Això ha imposat un creixent respecte al text i ha determinat que les modificacions no es fessin periòdicament, sinó que es deuen gairebé sempre a causes concretes i urgents.
 
===Reformes més importants===
Durant els cinquanta primers anys, solament es canvia el Codi per a facilitar l'ús de el [[testament hològraf]], suprimint el requisit del paper segellat; acordant acomodar la successió ''abintestato'' a la realitat social de la família, i reduir el grau de succeir al quart grau.
 
EnEl 2005 es va modificar el seu article 90 per a permetre el [[matrimoni]] entre persones del mateix sexe i l'adopció de nens i nenes per part d'aquestes parelles. Entre les reformes introduïdes per la Llei 15/2005 de 8 de juliol es troba l'eliminació de les causes legals per a la separació i el [[divorci]], així com permetent-se el que col·loquialment s'ha denominat ''divorci exprés'', és a dir, poder exercir l'acció de divorci passats tres mesos després de la celebració del matrimoni sense haver de passar prèviament per la institució de la separació.
==Sumari==
El '''Codi civil espanyol''' està compost de 1.976 articles, dividits en un Títol preliminar i quatre llibres, dividits en capítols i seccions.