Els secans es classifiquen normalment segons el grau d'humitat que proporcionen les precipitacions mitjanes anuals:
*'''Secans frescals''' on la pluja anual compensa l'[[evapotranspiració]] i les plantes no pateixen estrès hídric, tot i això s'ha de tenir en compte la irregularitat de les pluges interanuals que poden fer que hi hagi certs perìodes amb relativa secada. Un exemple d'agricultura de secà frescal és a l'anomenat ''[[cinturó del blat de moro]]'' dels Estats Units on gràcies a les pluges regulars d'estiu s conrea el blat de moro de secà amb bons rendiments.
*'''Secans semifrescals''' correspon a climes subhumits on la pluja anual cobreix més de la meitat de les necessitats d'aigua expressades en l'evapotranspiració cosa que ja limita l'elecció dels conreus per a fer-los d'acord amb les èpoques de l'any amb suficient humitat. Normalment en aquesta zona els cereals d'hivern (blat, ordi, civada, [[triticale]], etc.) tenen bons rendiments. Exemple les comarques del Vallès.
*'''Secans semiàrids''' la pluja mitjana anual cobreix entre el 50 i el 25% de l'evapotranspiració, els rendiments dels cereals d'hivern són baixos, sovint apareixen sòls molt alcalins i amb certa salinitat. N'és un exemple l'agricultura de secà de la plana de Lleida.
*'''Secans àrids''' Estan en el límit on és possible l'agricultura de secà amb pluviometries que cobreixen menys del 25% de l'evapotranspiració anual. Sovint en aquesta zona els conreus són possibles tècnicament però no són viables econòmicament. Els sòls acostumen a ser de mala qualitat. Per exemple elssecans murciano-almeriencs.
