Revisió del 18:39, 24 març 2017 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) ← Edició anterior		Revisió del 13:45, 25 març 2017 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat Edició següent →
Línia 11: == Llatí == [[Fitxer:BordereaudecuissonGraufesenqueMuséeFenaille1.jpg\|thumb\|[[Escriptura cursiva romana]] en ''[[terra sigillata\|]]''~~terra sigillata'']]~~ de [[La Graufesenque]], a la [[Gàl·lia]] romana]] El llatí era la llengua dels romans des dels primers períodes coneguts. [[Virgili]], escriptor romà de l'època del primer [[emperador romà\|emperador]], [[August]], emfatitza que el llatí era una de les fonts de la unitat romana i de la seva [[mos maiorum\|tradició]]. En el seu poema èpic ''[[Eneida]]'', que tracta de la [[fundació de Roma]], el Déu suprem [[Júpiter (mitologia)\|Júpiter]] dicta que els [[Guerra de Troia\|refugiats troians]] que s'han establert a Itàlia han d'utilitzar la llengua del poble natal dels [[llatins]], amb l'objectiu d'afavorir la unificació entre ells: «mantindran la llengua ''(sermo)'' i la tradició ''([[mos maiorum\|mores]])'' dels seus pares [...] i els faré a tots llatins amb un mitjà d'expressió» ''(uno ore,'' literalment «amb una llengua»).<ref>[[Virgili]], ''[[Eneida]]'' 12.834 i 837; Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», pp. 549 i 563; Adams, «''Romanitas'' and the Latin Language», p. 184.</ref> Els emperadors [[Dinastia Júlio-Clàudia\|julioclaudis]], que asseguraven descendir de l'heroi èpic [[Enees]], van encoratjar la utilització d'alts estàndards de llatí correcte ''(Latinitas)'', un moviment lingüístic identificat actualment amb el [[llatí clàssic]], i que va afavorir l'ús del llatí per desenvolupar els negocis oficials.<ref name="Rochette01">Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», p. 552.</ref> Línia 78: {{AP\|Llengües cèltiques}} Les [[~~Llengües cèltiques\|~~llengües cèltiques]] parlades a l'imperi, als inicis d'aquest període, eren el [[Gal (llengua)\|gàl·lic]], que es parlava a la [[Gàl·lia]] (''Gallia,'' avui en dia [[França]], [[Bèlgica]] i [[Suïssa]]); el [[celtibèric]], parlat en certes regions d'[[Hispània]] (avui [[Espanya]] i [[Portugal]]); el [[Llengües britòniques\|britònic]] a [[Britània]] (avui [[Anglaterra]] i [[Gal·les]]), i el [[Gàlata (llengua)\|gàlata]], una branca de les llengües cèltiques portada fins a [[Anatòlia]] per part de les invasions gal·les del segle III aC. La regió de [[Galàcia]], que també fou una [[Administració provincial romana\|província romana]], deriva del nom que els grecs donaven als «[[gals]]» o «[[celtes]]», ''galàtai''. Els préstecs lingüístics del gal estan registrats al llatí des dels temps d'[[Enni]] (ca. 239-169 aC), i són conseqüència de la presència d'assentaments celtes a la [[península itàlica]].<ref>Adams, ''Bilingualism and the Latin Language,'' p. 185 ''et passim''.</ref> Durant l'antiguitat tardana, algunes paraules gàl·liques havien estat tan llatinitzades que ja no es consideraven préstecs lingüístics.<ref>Adams, ''Bilingualism and the Latin Language,'' p. 195.</ref> [[Fitxer:Tésera hospitalidad (Uxama).jpg\|thumb\|Inscripció [[Celtibèric\|celtibèrica]] en un símbol d'hospitalitat de [[República Romana\|període republicà]]]] Línia 89: {{AP\|Llengües germàniques}} Gairebé no ens ha arribat cap registre de les [[llengües germàniques]] parlades a l'Imperi, amb l'excepció del [[Gòtic (llengua)\|gòtic]]. Una frase en aquesta llengua apareix citada en un [[dístic elegíac]] de l{{'}}''[[Antologia llatina]]'',<ref>''Antologia llatina'' 285 (= 279 en l'edició de Shackleton Bailey): «Inter 'eils' Goticum 'scapia matzia ia drincan' / non audet quisquam dignos edicere versus»; Adams, ''Bilingualism and the Latin Language,'' p. 275.</ref> i més sovint en parts dels [[evangelis]], que van ser traduits al gòtic i preservats en l'obra del segle VI ''[[Codex Argenteus\|]]''~~Codex Argenteus'']]~~.<ref name="Tore"/> Tot i que el llatí va adoptar diversos [[Préstec lingüístic\|préstecs lingüístics]] provinents de les llengües germàniques, la influència idiomàtica va ser especialment clara en el sentit contrari.<ref>Adams, ''Bilingualism and the Latin Language,'' p. 274.</ref> [[Fitxer:Weihestein Vagdavercustis.JPG\|thumb\|Escena d'un sacrifici romà sobre un altar, amb una dedicació en llatí a la deessa [[Mitologia germànica\|germànica]] o [[Mitologia celta\|celta]] [[Vagdavercustis]], aixecat pel [[prefecte del pretori]] el 156 dC a ''[[Ubis\|Colonia Ubiorum]]'' ([[Colònia (Alemanya)\|Colònia]], Alemanya)]] Línia 153: === La diàspora jueva === [[Fitxer:DuraSyn-III-Jeremiah.jpg\|thumb\|upright\|left\|[[Esdres]] o [[Jeremies (profeta)\|Jeremies]] llegint un pergamí, en una pintura de la sinagoga de [[Dura Europos]] (segle III)]] Les inscripcions en grec i llatí erigides per jueus donen fe del bilingüisme o multilingüisme d’aquesta comunitat, i la seva distribució tot al llarg de l'Imperi reflecteix la [[diàspora jueva]].<ref>Goodman, ''Mission and Conversion,'' pp. 48 i 130.</ref> Aquestes inscripcions podien acabar amb la paraula hebrea ~~[[Xalom\|~~''[[xalom'']]''.<ref>Mullen, introducció a ''Multilingualism in the Graeco-Roman Worlds,'' p. 18.</ref> L’evidència de la presència jueva a Egipte es preserva mitjançant [[Papir\|papirs]] fins a l’esclat de la [[Guerra de Kitus\|revolta jueva del 116-117]].<ref>Goodman, ''Mission and Conversion,'' p. 48.</ref> Durant la primera meitat del segle V, el grec va coexistir amb l’[[hebreu]] i el [[judeoarameu]] a les comunitats jueves de [[Palestina Primera\|Palaestina Prima]] i [[Palestina Segona\|Palaestina Secunda]], i es troba en inscripcions de mosaics, fins i tot a les [[Sinagoga\|sinagogues]].<ref name="Millar02"/> Com va ser el cas de la [[Septuaginta]], la traducció grega de la Bíblia hebrea que va realitzar-se abans de l’època imperial, la literatura jueva en grec durant l’època imperial va ser escrita principalment per jueus que parlaven grec.<ref>Goodman, ''Mission and Conversion,'' p. 79.</ref> Alguns dels jueus que escrivien en grec, cap al final del període hel·lenístic i el començament del període imperial, com ara el filòsof [[Filó d'Alexandria\|Filó]] o l’historiador [[Flavi Josep]], incloïen els [[gentil\|gentils]] entre la seva audiència desitjada.<ref>Goodman, ''Mission and Conversion'', pp. 53 i 78.</ref> Els ''[[Oracles sibil·lins]]'' i el ''[[Llibre de la Saviesa]]'' són d’altres exemples de la literatura jueva en grec d’aquest període.<ref>Goodman, ''Mission and Conversion,'' pp. 65-66.</ref>

Llengües de l'Imperi Romà: diferència entre les revisions