Henry Murray<ref>Murray, H. A. (1938). ''Explorations in Personality''. New York: Oxford University Press {{en}}</ref> considera que la [[personalitat]] de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte. Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus: d'[[afiliació]] (sentir-se part d'un grup), de [[criança|cria]] (poder cuidar algú altre), de [[joc]] (poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'[[entreteniment]] social), de [[rebuig]] (poder apartar les persones capaces d'amenaçar el propi jo) i de [[seguretat]].
Segons Antonio Damasio<ref>Damasio, A., ''En busca de Spinoza'', Crítica, [[2005]]. {{es}}</ref> els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de [[Baruch Spinoza]]), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els altres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu.
