L''''àstat''' és un [[element químic]] de la [[taula periòdica]] el símbol del qual és '''At''' i el seu [[nombre atòmic]] és 85. Aquest element [[radioactiu]] es forma de manera natural a partir de la [[desintegració]] de l'[[urani]] i el [[tori]] i és el més pesant dels [[halogens]].
== Característiques principals ==
Aquest element altament [[radioactiu]], segons es confirma per [[espectrometria de masses]] es comporta químicament de manera molt semblant als altres [[halogen]]s, especialment el [[iode]] (probablement s'acumula en la [[glàndula tiroide]] com el iode). L'Àstat és probablement més [[metall|metàl·lic]] que el iode. Investigadors del [[Laboratori Nacional Brookhaven]] han realitzat experiments, en les quals han identificat i mesurat reaccions elementals on hi intervé l'[[anió]] Àstatur (At <sup>-</sup>).
La quantitat total d'Àstat en un moment determinat, en tota l'[[escorça terrestre]] es creu que és inferior a 30 [[gram]]s, tenint en compte que aquest element es crea contínuament (a partir de l'urani i el tori presents en l'escorça terrestre) i es torna a descompondre en altres elements ràpidament.
L'Àstat ( del [[Grec antic|grec]] ''astatos'' que significa "inestable") fou sintetitzat per primera vegada el [[1940]] per [[Vall R. Corson]], [[K. R. MacKenzie]], i [[Emilio Segre]] de la [[Universitat de Califòrnia]], [[Berkeley]] per bombardeig d'àtoms de [[bismut]] amb [[partícula alfa|partícules alfa]] mitjançant la reacció en un [[ciclotró]].
