Jordi Virallonga i Eguren: diferència entre les revisions

La seva poesia, escrita en castellà i català, es caracteritza per la ironia i el to provocatiu amb què tracta el desassosec de l’home i la dona contemporanis, immersos en una realitat frustrant que el poeta denuncia mitjançant la paraula. Ironia, però també tristesa i tendresa caracteritzen la mirada inconformista del poeta, que es fixa en els aspectes inel·ludibles de l’existència quotidiana que conformen un espai fet a mida de les misèries i grandeses de l’èsser humà contemporani.

 

 

Es dóna a conèixer com a poeta el 1980, amb la ''plaquette'' ''A la voz que me acompaña'', però el seu primer poemari és ''Saberte'' (1981), publicat per l’editorial Laertes. Amb ''Crónicas de usura'' va guanyar el premi Ciudad de Irún (1996),  i amb ''Todo parece indicar'' el Premio “Valencia” de Poesía 2003. Recentment ha publicat ''Incluso la muerte tarda'' (Premi Internacional de Poesia Hermanos Argensola 2015), ''Amor de fet'' (XX Premi Màrius Torres 2015) i el llibre de poesia per a nens ''Animalons'' (2016).  Els seus poemes han estat recollits en nombroses antologies espanyoles i europees (així com a Veneçuela, Mèxic i Macedònia) i traduïts al francès, àrab, portugués, alemany, anglès, italià, turc, macedoni i danès. 

 

Els seus llibres de poemes han estat prologats per mestres com José Agustín Goytisolo, José Hierro, Marco Antonio Campos, Manuel Díaz Martínez, Antonio Gamoneda, Juan Gelman, Nuno Júdice, José Ángel Leyva, Adnan Özer, Francesc Parcerisas, Paolo Ruffilli o Aldo Ruffinatto.

 

== Referències ==