Tancament patronal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - per tal d'assegurar el + per a assegurar el |
Complementació adherint la doctrina constitucional sobre el lock-out, senyalant la seva prohibició com a mesura de conflicte col·lectiu. Diferenciació també de la prohibició d'ocupació del centre de treball. |
||
Línia 16:
== La regulació del locaut en dret espanyol ==
A [[Espanya]], el tancament patronal es troba regulat pel Reial Decret-Llei 17/1977, de [[4 de març]], sobre Relacions de Treball. El [[1980]], aquesta norma preconstitucional fou objecte d'un recurs d'inconstitucionalitat, presentat per un grup de cinquanta-dos diputats, encapçalats per [[Nicolás Redondo Urbieta]], llavors secretari general de la [[Unió General de Treballadors]] (UGT) i diputat del [[PSOE]] per [[Biscaia]]. La sentència 11/1981 de [[8 d'abril]] del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals alguns dels preceptes d'aquesta norma, però va considerar-ne com a constitucionals la majoria, entre d'altres tots els referents al locaut, per la qual cosa, a Espanya, el locaut roman regulat per un text d'abans de la Constitució de 1978. Tot i així, la doctrina constitucional ha determinat l'extensió del lock-out, establint que no es pot realitzar com a mesura de conflicte, ja que el model espanyol del dret de vaga parteix de la concepció de que hi ha una desigualtat material en la relació empresari-treballadors, sent la vaga una eina adequada per a restablir la igualtat material, no tenint l'empresari aquesta eina al seu abasta (ens referim al lock-out o també conegut com a "vaga d'empresa"). Això és així perquè, a diferència d'altres països com França, no reconeixem l'igualtat d'armes en la relació de conflicte entre l'empresari i els treballadors.
Altra cosa és la prohibició d'ocupació del centre de treball, ja que el Tribunal Constitucional reconeix a l'empresari la facultat d'impedir als treballadors accedir al seu lloc de treball, només en cas d'amenaça greu per a les persones o per a les instal·lacions de l'empresa, o en cas de que l'ocupació pertorbi l'activitat empresarial, dificultant el procés productiu.
En resum, l'empresari no pot realitzar el lock-out com a mesura per a presionar als treballadors en el conflicte col·lectiu. Tampoc pot impedir l'accés a les instal·lacions de l'empresa als treballadors ni als vaguistes, a no ser que existeixi un risc greu i constatat per a les persones o per a les instal·lacions de l'empresa o que l'ocupació estigui pertorbant l'activitat empresarial, dificultant el procés productiu. De manera que l'ocupació pacífica del centre de treball no farà que la vaga sigui il·legal, no podent l'empresari impedir l'accés als vaguistes.
== Bibliografia ==
| |||