Regne de Lleó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Contingut canviat per « ».
Línia 1:
{{Estat desaparegut
|nom_oficial = Reino de León<br />Regne de Lleó
|continent =
|forma_de_govern = Monarquia
|any_inici = 910
|any_fi = 1230
|esdeveniment_inici = Coronació de [[Garcia I de Lleó|Garcia I]]
|esdeveniment_fi = Unió definitiva amb el [[Regne de Castella]]
|data_inici =
|data_fi =
|p1 = Regne d'Astúries
|bandera_p1 = Emblema del Reino de Asturias.svg
|s1 = Corona de Castella
|bandera_s1 = Escudo de la Corona de Castilla.svg|20px
|s2 =
|bandera_s2 =
|imatge_bandera = Royal Banner of Leon (1157-1230).svg
|bandera =
|imatge_escut = Seal of Ferdinand II of Leon.svg
|símbol = Segell (Ferran II)
|mapa = Kingdom of Leon 1037.svg
|aclaració_mapa = Situació del Regne de Lleó l'any [[1037]]
|capital = [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]]
|lema_nacional =
|himne_nacional =
|idioma = [[Asturlleonès]]
|idioma_no_oficial = [[gallec]], [[mossàrab]]
|moneda =
|títol_líder = [[Llista de reis de Lleó|Rei de Lleó]]
|líder1 = [[Garcia I de Lleó|Garcia I]]
|any_líder1 = 910-914
|líder2= [[Sança II de Lleó|Sança II]] i [[Dolça I de Lleó|Dolça I]]
|any_líder2 = 1230
|dades_any1 =
|dades_superfície1 =
|dades_població1 =
|membre_de =
}}
El '''Regne de Lleó''' va ser un dels regnes medievals de la [[península Ibèrica]], successor de l'antic [[Regne d'Astúries]], que va tenir un paper protagonista en la [[Reconquesta]] i formació dels successius [[monarquia|regnes]] [[cristianisme|cristians]] de l'occident peninsular.
 
== Història ==
=== Fundació del Regne ===
[[Fitxer:García I de León.jpg|thumb|180px|left|Estàtua de '''Garcia I''', el primer [[rei de Lleó]], al [[Parc del Retiro]] de [[Madrid]]. ]]
Després de la mort d'[[Alfons III d'Astúries|Alfons III ''el Magne'']], el Regne d'Astúries es va dividir i va quedar repartit entre els seus fills. [[Garcia I de Lleó|Garcia I]] va rebre [[província de Lleó|Lleó]], [[Àlaba]] i [[Castella]], fundant de fet el '''Regne de Lleó'''. [[Ordoni I de Galícia|Ordoni I]] va rebre [[Galícia]] i [[Fruela II d'Astúries|Fruela II]], el [[Principat d'Astúries]]. En morir Garcia I el [[914]] sense descendents, Ordoni II es va traslladar a [[Lleó (ciutat)|Lleó]] on fou proclamat rei, amb el que seria rei de Lleó i Galícia, i el qual traslladaria definitivament la capital del [[regne d'Astúries]] des d'[[Oviedo]] a Lleó. Amb això es crearà un nou regne, el Regne de Lleó, que aglutinarà a l'asturià, ja que Fruela II va romandre a Astúries, però reconeixent la primacia del regne lleonès.
 
Amb la formació del nou regne continuarà la reconquesta contra els musulmans i fins i tot la lluita contra altres regnes cristians com el de [[regne de Navarra|Navarra]].
 
=== Expansió: l'Imperi lleonès ===
El Regne de Lleó s'expandeix cap al riu [[Duero]] i el Sistema Central fins a l'actual [[Extremadura]], però la falta de repobladors fa que sigui una terra de ningú. El Regne de Lleó assoleix fites com la dotació de furs d'[[Alfons V de Lleó|Alfons V]], la creació d'un art lleonès i un gran desenvolupament dels sistemes administratius.
 
Al [[segle XI]], [[Sanç III de Navarra|Sanç III ''El Major'' de Navarra]] es converteix també en comte de Castella, vassall com a tal del rei de Lleó. Com herència deixa aquest comtat al seu fill [[Ferran I de Castella|Ferran]], casat amb Sança, germana al seu torn de Beremund. Quan Ferran va a prestar vassallatge a [[Beremund III de Lleó|Beremund III]], rei de Lleó, provoca una guerra en la qual mor el sobirà lleonès en batalla contra una coalició castellano-navarresa. Al no tenir descendència Beremund III, el seu cunyat s'apropia de la corona lleonesa esgrimint els drets de la seva dona, prenent el títol de rei de Lleó amb gran oposició entre els lleonesos, que no volen veure convertit en monarca al castellà que ha mort al seu rei.
 
A la mort de Ferran I, el seu testament segueix la tradició navarresa de dividir els regnes entre els hereus. Al primogènit, [[Sanç II de Castella|Sanç]], se li llega el comtat de Castella i, per dret de primogenitura, aquest comtat es converteix en el [[Regne de Castella]]. Al segon fill, [[Alfons VI de Lleó|Alfons]], se li atorga el territori aportat per la seva mare: Lleó; i al tercer, [[Garcia I de Galícia|Garcia]], se li lliura el [[Regne de Galícia]]; a la seva filla, Urraca, li deixa la senyoria de [[Zamora]].
 
[[Sanç II de Castella]], no conforme amb aquest repartiment, ja que el segon germà es queda amb el regne més important, comença una guerra. Entre ambdós conquisten Galícia, però Sanç es regira contra el seu germà i ocupa Lleó. Aquest es refugia a Zamora amb el gruix més important de l'exèrcit lleonès, posant-li Sanç setge; serà el famós "Setge de Zamora", on el rei castellà és mort pel noble lleonès Vellido Dolfos, retirant-se les tropes castellanes. D'aquesta manera [[Alfons VI de Castella|Alfons VI]] recupera tot el territori, governant com a Rei de Lleó i Galícia.
 
En el regnat d'Alfons VI es consolida el poder del monarca lleonès sobre Castella, sent reconegut ''Emperador dels Regnes Hispans'' pel [[Papa]] [[Gregori VII]], aquests regnes reconeixeran la superioritat del rei lleonès, sorgint així l'''Imperi Lleonès''.
[[Fitxer:Alfonso VII.jpg|right|thumb|150px|Miniatura del rei [[Alfons VII de Castella|Alfons VII de Castella i Lleó]]]]
En època d'[[Alfons VII de Castella|Alfons VII ''l'Emperador'']], reis de tota la [[península Ibèrica]] i el Sud de França es declaren els seus vassalls. A poc a poc la idea imperialista lleonesa entra en un ràpid declivi i en no gaire temps s'extingirà; així després d'una etapa d'esplendor imperial la unitat s'esvaeix, desapareixent també el títol d'emperador de Lleó. Amb aquesta desaparició els estats cristians peninsulars consoliden les seves respectives independències. El seu fill [[Ferran II de Lleó|Ferran II]] heretarà el Regne de Lleó; sota el seu mandat s'incrementaran les lluites frontereres amb Castella, i [[Regne de Portugal|Portugal]] es va independitzar del comtat pel [[tractat de Zamora]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sérgio |nom=António |títol=História de Portugal |url=http://books.google.cat/books?id=ZuAbAAAAMAAJ&q=zamora+1143+portugal&dq=zamora+1143+portugal&hl=ca&sa=X&ei=26FSU4XjHIH17Abo3IHQAQ&ved=0CGEQ6AEwBzge |llengua=portuguès |editorial=Editorial Labor |data=1929 |pàgines=25 |isbn=}}</ref>
 
El seu successor, [[Alfons IX de Lleó|Alfons IX]], es converteix en un dels més actius monarques del Regne de Lleó. Sota el seu mandat es convoquen les Corts Lleoneses de [[1188]], primeres corts europees en les quals participa el tercer estat. En elles es reconeix la inviolabilitat del domicili, del correu, la necessitat del rei de convocar Corts per a fer la guerra o declarar la pau, i es garanteixen nombrosos drets individuals i col·lectius. A aquestes Corts li seguiran les de [[Benavente]] el [[1202]] en les quals es fixaran els principis i drets econòmics del Regne de Lleó i els seus habitants.
 
Alfons IX crea el [[1218]] la [[Universitat de Salamanca]] "perquè els lleonesos no hagin de sortir a estudiar fora del regne", per així evitar que els lleonesos es veiessin obligats a acudir a Castella, concretament a [[Palència]]. I és que fins a l'any [[1230]] Lleó no queda definitivament unit a Castella.
 
Amb Alfons IX el regne s'estén per [[Extremadura]] i assoleix una gran expansió territorial. L'animadversió del Regne de Lleó cap a Castella crea forts llaços d'unió amb els regnes àrabs, amb els quals de vegades s'uneix en coalició per a lluitar contra els castellans. Lleó no participarà en la [[Batalla de Las Navas de Tolosa]], arribant per això a ser excomunicat el sobirà lleonès pel [[Papa]]. A la seva mort, el rei ordena mantenir la independència de Lleó, declarant hereves a les seves filles, i garants de la mateixa als ordes de cavalleria.
 
=== Unió definitiva amb Castella ===
[[Fitxer:506-Castile 1210.png|right|thumb|255px|El Regne de Lleó, i els altres regnes hispànics, al voltant de l'any [[1210]]]]
[[Ferran III de Castella|Ferran III]] incompleix el testament del seu pare, i compra el Regne de Lleó a les seves germanes, trigant més de dos anys en prendre el control del territori a causa de l'oposició del poble de Lleó i dels seus nobles, que tanca les portes de les muralles de la seva capital al nou monarca. Amb això, no existeix una unió de regnes, ja que Castella i Lleó mantenen institucions separades, lleis diferenciades, i sistemes econòmics independents, compartint únicament el monarca.
 
Amb posterioritat, [[Alfons X de Castella|Alfons X el Savi]] atorga de nou la independència al Regne de Lleó en [[1285]], però el rei de Castella, [[Sanç IV de Castella]], trenca el testament del seu pare i es fa amb la corona lleonesa. En morir aquest, Dom Joan, fill i hereu d'Alfons X, es corona com a Rei de Lleó el [[1296]], governant ''de facto'' el territori, que gaudeix d'independència fins a [[1301]].
 
=== De regne a regió ===
Existeixen durant tot el [[segle XIV]] diversos intents d'independitzar el Regne de Lleó, assolint-lo ''de facto'', encara que per un escàs temps, [[Enric de Lancaster]] a mitjans de segle XIV. Enric és derrotat pel futur [[Enric II de Castella]], produint-se la unió del Regne de Lleó al Regne de Castella, creant la '''[[Corona de Castella]]'''. De totes maneres, el Regne de Lleó seguirà existint com entitat teòrica fins al [[segle XIX]], i conservarà institucions pròpies com ''El Adelantamiento del Reino de León'', el Defensor del Regne de Lleó, entre altres.
 
Amb el temps, el seu territori va quedar reduït a l'actual província de Lleó i la meitat nord de Zamora, encara que al [[segle XVII]] ja se'l considera compost per les actuals províncies de [[província de Salamanca|Salamanca]] i [[província de Zamora|Zamora]], i, a vegades, part de [[província de Palència|Palència]] i [[província de Valladolid|Valladolid]]. El Regne de Lleó va ser reconegut com a regió històrica per la [[Províncies d'Espanya|divisió provincial]] de [[Francisco Javier de Burgos y del Olmo|Javier de Burgos]] de [[1833]].
 
== Emperadors astur-lleonesos ==
Aquest títol va ser adoptat des del [[segle X]] pels monarques lleonesos, com expressió d'una idea hispànica unitària, el que implicava la supremacia política de Lleó enfront dels altres regnes peninsulars que s'estaven formant. Els reis lleonesos van aspirar a restaurar l'estat hispano-got, creient-se hereus directes de l'últim monarca visigot, Roderic. Ja a l'[[Astúries]] del [[segle IX]] va tenir acceptació la idea imperial, especialment sota el regnat d'[[Alfons III d'Astúries|Alfons III]], anomenat ''magnus imperator'' o ''imperator noster''. [[Ordoni II de Lleó|Ordoni II]], [[Ramir III de Lleó|Ramir III]], [[Alfons V de Lleó|Alfons V]], [[Beremund III de Lleó|Beremind III]] i [[Sanç III de Navarra|Sanç III ''el Major'']], (aquest últim després d'heretar Castella i Lleó), van adoptar el títol d'emperador. [[Ferran I de Castella|Ferran I]], primer monarca a unir les corones de Castella i de Lleó en una sola, va ser cridat ''rex imperator'', i Alfonso VI de Lleó i Castella, va arribar a titular-se ''imperator totius Hispaniae''. El [[1135]], [[Alfons VII de Castella|Alfons VII]] va ser coronat solemnement emperador en Lleó. Entre els seus vassalls es contaven els [[rei d'Aragó|reis d'Aragó]], [[rei de Navarra|de Navarro]] i [[rei de Portugal|de Portugal]], el [[comte de Barcelona]] i diversos monarques musulmans, qui a la mort de l'Emperador, van rebutjar la teòrica supremacia política del títol. No obstant això, la idea va continuar viva en els monarques castellans.
 
== Extensió territorial ==
Abans de la seva unió definitiva al [[regne de Castella]], el regne de Lleó abastava les actuals comunitats autònomes de [[Galícia]], [[Principat d'Astúries]], les províncies de Lleó, [[província de Zamora|Zamora]] i [[província de Salamanca|Salamanca]], així com la part occidental de les actuals províncies de [[província de Valladolid|Valladolid]] i [[província de Palència|Palència]], raó per la qual, en certes geografies de la primera meitat del segle XX, s'incloïen aquestes províncies en la "Regió antiga" de Lleó, i la part nord-oest de l'actual [[província de Càceres]] fins al riu [[Tajo]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
* '''[[Llista de reis de Lleó]]'''
* '''[[Llista de reis de Castella]]'''
* '''[[Regne de Castella]]'''
 
== Enllaços externs ==
* http://planeta.terra.com.br/lazer/diez/reinoLeon/reinoLeon.htm {{es}}
{{commonscat}}
 
{{Reconquesta}}
{{Autoritat}}
{{cal coor}}
 
{{ORDENA:Regne De Lleo}}
[[Categoria:Regne de Lleó| ]]