Llanxes de desembarcament: diferència entre les revisions

Amb el propòsit de recolzar les operacions amfíbies durant el desembarcament en Pisagua i transportar significatives quantitats de càrrega i desembarcar les tropes directament en una costa no preparada, el govern de Xile va construir llanxes de desembarcament de fons pla, cridades ''rambleres.'' Aquestes van transportar 1200 homes en el primer desembarcament i van rebre 600 homes addicionals en menys de dues hores per al segon desembarcament.<ref name="Urrutia2008">{{Cita libro|autor=Carlos López Urrutia|fecha=30 de junio de 2008|título=Guerra Del Pacífico|url=http://books.google.com/books?id=OVaQJp_t_jAC|editorial=Lulu.com|isbn=978-1-4357-1183-9|fechaacceso=26 de abril de 2013}}</ref>{{Rp|40}}

Els britànics van produir la ''llanxa de desembarcament motoritzada'' (en anglès: Motor Landing Craft) l'any 1920, la qual podia posar directament a la platja els tancs mitjans d'aquesta època. Des de l'any 1924 va ser usada amb llanxes de desembarcament en els exercicis anuals de desembarcaments amfibis. Més tard va ser cridada Landing Craft, Mechanized (LCM) (Llanxa de Desembarcament, Mecanitzada). En la dècada de 1930, l'Exèrcit Britànic va dur a terme exercicis d'assalt amfibi de nivell de [[Divisió militar|divisió.]] Després d'una recerca realitzada pel Centre d'Entrenament i Desenvolupament Inter-Serveis (en anglès: Inter-Service Training and Development Centri) l'any 1938 va ser dissenyada una embarcació usada per al desembarcament d'infanteria, la ''llanxa de desembarcament d'assalt'' (''en [[anglès<ref /><ref]]: />'': Landing Craft Assault'') i un nou disseny per desembarcar un [[Tanc|carro de combat]], la ''Llanxa de Desembarcament Mecanitzada'' (en [[anglès]]: ''Mechanized Landing Craft'' (o LCM 1).

[[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] va reviure i va experimentar l'aproximació moderna a la guerra amfíbia entre l'any 1913 fins a mitjan dècada de 1930, quan l'Armada d'Estats Units i el [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica|Cos d'Infanteria de Marina]] es van interessar a establir bases avançades en països enemics durant temps de [[guerra]]; la Base Avançada de la Força (en anglès: Advanced Base Force) prototip va evolucionar oficialment en la Força de Marines de la Flota (en anglès: Fleet Marine Force, FMF) l'any 1933.<ref /> L'any 1939, durant els Exercicis de Desembarcament de la Flota (en anglès: Fleet Landing Exercises), el FMF es va interessar en el potencial militar del disseny d'Andrew Higgins d'una llanxa motoritzada de petit [[Calat|calat.]] Aquestes LCVP, sobrenomenades les 'Llanxes de Higgins', van ser revisades i autoritzades per l'Oficina de Construccions i Reparacions Navals d'Estats Units. Ràpidament, les llanxes Higgins van ser desenvolupades en un disseny final amb una rampa i van ser construïdes en grans quantitats.

La ''Llanxa de Desembarcament de Navegació'' (en anglès: Landing Craft Navigation, LCN) de nou tones van ser usades per les "Partides de Pilotatge d'Assalt d'Operacions Combinades" (en anglès: Combined Operations Assault Pilotage Parties) britàniques (tripulades pels [[Marines Reials|Royal Marines]] i Special Boat Service) per explorar els llocs de desembarcament.<ref />

Les ''Llanxes de Desembarcament de Control'' (en anglès: Landing Craft Control, LCC) eren embarcacions de {{Convert|56|ft|m|0}}  ( m)peus de l'Armada d'Estats Units, que solament transportaven una tripulació d'Exploradors i Incursores i el recentment desenvolupat radar. El seu treball principal consistia a trobar i seguir les rutes més segures cap a la platja, sendes que havien estat netejades d'obstacles i [[Mina marina|mines.]] Hi havia solament vuit d'aquests en tota la [[Operació Overlord|invasió de Normandia]] (dues per cada platja). Després de liderar la primera ona, aquestes embarcacions van tornar i van portar a la segona ona. Després d'això, van ser utilitzades com a recursos de comandament i control de propòsit general durant la resta de la invasió.

Molts DUKW van ser equipades amb metralladores antiaèries Browning calibre .50. A les tripulacions de les LCA els lliuraven metralladores Lewis calibri .303 per ser usades com a protecció antiaèria, o contra blancs costaners muntada en una posició protegida en la part davantera a babord de l'embarcació. Els models posteriors estaven equipades amb dos [[Morter (arma)|morters]] de {{Convert|2|in|mm|0}}  ( ) i dues metralladores Lewis o Bren de calibre.303. Les tripulacions de les LCM 1 estaven equipades amb metralladores Lewis, i moltes LCM 3 tenien muntades metralladores Browning calibre.50 per a protecció antiaèria.<ref>US Navy ONI 226 Allied Landing Craft and Ships, US Government Printing Office, 1944.</ref> També es presentaven oportunitats perquè les tropes a bord poguessin usar les seves pròpies armes.

La LCA(HR) (en [[anglès]]: Landing Craft Assault, Hedgehog) era una LCA britànica convertida. Estava equipada amb una bateria de 23 [[Morter (arma)|morters d'espiga]], l'arma antisubmarina Eriçó de l'Armada Real, en comptes de tropes. Els morters eren disparats com una barrera cap a la platja per netejar les [[Mina terrestre|mines]] i altres obstacles situats en ella. Havent disparat els seus morters i acabat amb el seu servei, la LCA(HR) deixaria l'àrea de la platja. Elles eren remolcades a la platja objectiu per mitjà d'embarcacions més grans, tals com un LCT, mentre s'usaven equips d'assalt dels Enginyers Reals equipats amb els seus vehicles i equips especialitzats per completar la neteja de la platja. Van ser usades tres flotilles (compostes de 18, 18 i 9 embarcacions) a les platges [[Juno Beach|Juno]], [[Gold Beach|Gold]] i [[Sword Beach|Sword]].

La Llanxa de Desembarcament [[Defensa antiaèria|Antiaèria]] (en [[anglès]]: Landing Craft Flak, LCF) era una conversió d'una LCT, amb el propòsit de donar suport antiaeri al desembarcament. Elles van ser usades per primera vegada en el desembarcament de Dieppe a principis de l'any 1942. La rampa era soldada i es construïa una coberta damunt de la coberta de tancs. Estaven equipades amb diversos canons antiaeris lleugers, una configuració típica era de vuit canons de 20 mm Oerlikon i quatre "pom-poms" QF de 2 lliures i tenien una tripulació de 60. En els exemplars britànics l'operació de l'embarcació era la responsabilitat de la tripulació de Real Armada i els canons eren operats per [[Marines Reials|Infants de Marina.]] Aquestes eren comandades per dos oficials de l'Armada i dos oficials de la Infanteria de Marina.

La Llanxa de Desembarcament Artillada (en anglès: Landing Craft Gun, LCG) va ser una altra conversió d'una LCT, ideada amb el propòsit de donar suport artillero al desembarcament. A més de l'armament de canons antiaeris Oerlikon de 20 <span>mm</span> normal d'una LCT, cada LCG(Mitjana) tenia instal·lat dos canons-howitzer de 25 lliures en muntatges blindats, mentre que les LCG(L)3 i LCG(L)4 ambdues tenien dos canons navals de 4,7 <span>polzades</span> (119,4 mm).<ref /> La tripulació era similar a la de la LCF. Les LCG van jugar un molt important paper en les operacions de Walcheren a l'octubre de 1944.

El mètode d'operació era ancorar enfront de la costa apuntat cap a on s'anava a realitzar el desembarcament. La distància a la platja era mesurada usant un [[radar]] i s'ajustava l'elevació dels llançadors d'acord a la distància calculada. La tripulació es protegia sota coberta, excepte per l'oficial al comandament que s'instal·lava en un espai protegit per disparar els llançadors, la seqüència de llançament era activada elèctricament. El llançament podia incloure a tot el conjunt de llançadors o files individuals de coets.<ref />

Les Llanxes de Desembarcament de Suport (Mitjà) (en anglès: Landing Craft Support (Medium), LCS(M)), Mark 2 i Mark 3 van ser usats per les forces britàniques en les operacions de desembarcament de Normandia. Les tripulacions pertanyien a l'Armada Real i els Infants de Marina Reals operaven les armes: dues [[Metralladora Vickers|metralladores Vickers de]] 0,5 polzades (12,7 mm) i un [[Morter (arma)|morter]] de {{Convert|4|in|mm|0}} [[Metralladora Vickers|<span>polzades</span>]] ( [[Metralladora Vickers|<span>mm</span>]]) per disparar projectils de fum.

Sovint els bots inflables eren usats per desembarcar tropes en operacions amfíbies, que havien estat portades en transports d'alta velocitat i [[Submarí|submarins.]] Estats Units va usar dos tipus de pots inflables, un Pot de Desembarcament, Goma (Petit) (en anglès: Landing Craft, Rubber (Small), LCR-S) de 7 homes i un Pot de Desembarcament, Goma (Gran) (en anglès: Landing Craft, Rubber (Large), LCR-L) de 10 homes.<ref>{{cita web|url=http://www.ibiblio.org/hyperwar/USN/ships/ships-slc.html|título=US Navy Small Landing Craft, 1940-1945|fechaacceso=10 de mayo de 2009|fecha=25 de mayo de 2006|editorial=Ibiblio.org}}</ref>

La Barcassa de desembarcament amb una cuina (en anglès: Landing Barge, Kitchen, LBK) estava configurada com una gran superestructura que contenia una cuina. Amb una tripulació de més de 20 tripulants aquestes naus podien transportar menjar per 800 persones per una setmana i oferir 1.600 menjars calents i 800 menjars freds per dia, incloent [[pa]] acabat de sortir del forn.<ref />

* [[Vaixell d'assalt amfibi|Buc d'assalt amfibi]]

{{listarefreferències}}

;== Bibliografia ==

* Bucs i Embarcacions Amfíbies Nord-americanes: Una Història Il·lustrada del Disseny, per Norman Friedman. ({{en anglès)}}