Diner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 194.158.78.189. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 1:
{{vegeu3|el terme genèric|l'antiga moneda|Diner (moneda) }}
[[Fitxer:5 Euro.Recto.png|thumb|[[Bitllet de banc|Paper moneda]] amb valor de 5 euros]]
El '''diner''' és qualsevol [[Bé (economia)|bé]] —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada:
#és una mesura del [[Valor (economia)|valor de les coses]]
#és una reserva del [[Valor (economia)|valor de les coses]]
#és acceptat generalment com a mitjà de pagament
Com a mitjà de pagament es pot intercanviar per qualsevol tipus de bé material o servei, com a mesura del valor permet fer comparacions entre els diferents béns i serveis i com a reserva de valor permet de ser reservat indefinidament sense que es deteriori ni perdi cap de les seves característiques amb el pas del [[temps]].
En general, cal que allò que es fa servir com a diner sigui [[Escassetat|escàs]], bé perquè s'utilitza un bé naturalment escàs, com l'[[or]] o d'altres metalls preciosos, o bé perquè es fa artificialment escàs, com seria el cas de les [[moneda (peça de metall)|monedes]] i [[bitllet de banc|bitllets de banc]].
En l'actualitat, el diner és una abstracció, almenys en les societats industrialitzades. La major part de la reserva monetària d'un país no existeix físicament, sinó com a entitat comptable. Les monedes i els bitllets (el diner en efectiu) són el tipus de diner ''físic'' més habitual avui en dia, tot i que materials com l'or o l'[[plata|argent]] encara mantenen les propietats essencials del diner. A principis del [[segle XXI]], l'ús de ''diner electrònic'' ([[targeta de crèdit|targetes de crèdit]] o dèbit) és cada vegada més freqüent als països industrialitzats. Per determinar la quantitat de diner existent es fan servir els [[agregats monetaris]].
== Funcions ==
[[Fitxer:Flickr - Nic's events - London - 14-15 Dec 2007 - 034.jpg|thumb|Monedes i bitllets, dues de les formes més habituals de diner físic.]]
El diner és un instrument de pagament generalment acceptat per especialistes membres de la comunitat en la solució d'una compra, un benefici o un deute. Té tres funcions principals:
* Funció d'intermediari per al [[comerç]].
* L'expressió dels valors i la unitat per al càlcul econòmic i comptable.
* La funció de dipòsit de valor.
Alguns autors consideren que la capacitat de transformar els deutes i passius, inclosos els impostos, és una quarta funció anomenada "descàrrega" de la moneda.
El diner es caracteritza per la confiança dels seus usuaris en la persistència del seu valor i la seva capacitat de servir com a mitjà d'intercanvi. Per tant, té dimensions [[sociologia|socials]], [[política|polítiques]], [[psicologia|psicològiques]], [[justícia|jurídiques]] i [[economia|econòmiques]].
El diner s'ha tingut al llarg de la història formes molt diverses: carn de boví, [[sal comuna|sal]], [[perles]], [[ambre]], metall, paper, etc. Després d'un període molt llarg on l'[[or]] i la [[plata]] (i altres [[metall]]s) van ser els mitjans de comunicació preferit, el diner està ara gairebé completament desmaterialitzat i circula principalment en forma escriptural o electrònica.
Cada moneda es defineix com la moneda d'una determinada zona, normalment d'un estat. Es presenta en forma de dipòsits, de bitllets de banc i monedes, també conegut com a [[Moneda|divises]]. Les divises s'intercanvien entre elles en el context del [[sistema monetari internacional]]. De fet, des de 1973 quan les paritats de les principals divises del món deixarà de ser defensades després dels acords de Jamaica del 1976, les monedes no són calibrades, directament o indirectament, pel pes d'un metall preciós. Els seus valors fluctuen en el mercat internacional de divises, com a part d'un sistema de canvi flotant o flexible.
Degut a la importància dels diners, els estats han buscat des del principi assegurar el màxim poder monetari, han definit una divisa oficial i l'han convertit en un dels seus símbols i una marca del seu poder. Els estats exerceixen un control sobre els bancs i sobre la creació de diners, a través de la legislació i des de la política monetària dels bancs centrals.
A més d'ésser un mitjà de pagament —si no ho fos, l'intercanvi s'hauria de limitar a la [[permuta]]—, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor. Com a unitat de compte permet de mesurar homogèniament el preu de tots els béns, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres. Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transacció: El qui rep diner en canvi del lliurament d'un bé o servei pot utilitzar en qualsevol moment el poder de compra que lo confereix l'acceptació general d'aquest, constituint d'aquesta manera una forma important de conservació de la riquesa.
El valor del diner es corresponia inicialment al valor associat al pes equivalent del metall sense estar convertit en moneda, és a dir, es tractava d'un diner ''real'' (de ple contingut). En oposició a aquest existeix el ''diner nominal'',el qual no té pràcticament cap valor material. Pràcticament (tot exceptuant les monedes, sense gaire valor material) el diner nominal és avui l'únic existent, i consisteix en reconeixements de deute bancaris.
Dits deutes bancaris poden ésser de dues classes:
* els bitllets del banc central : tenen la denominació de ''curs legal'', donat que els creditors no poden refusar que el reemborsament dels seus [[crèdit]]s els sigui fet en bitllets del banc central.
* els dipòsits a la vista del públic en els bancs:. Els dipòsits a la vista en els bancs són utilitzables per llurs titulars com a mitjà de pagament, a través de l'extensió d'un xec bancari o de la prèvia conversió d'aquest en diners del banc central.
El fet que tant els bitllets com els dipòsits a la vista siguin {{subratllat|reconeixements de deute}} dels bancs explica el fenomen de la creació del diner. El banc lliura un [[Teoria del crèdit (monetari)|crèdit]] contra ell mateix i, pel fet que aquest crèdit pugui ésser utilitzat immediatament pel beneficiari com a pagament, crea diner.
La quantitat de diner que el públic (consumidors i empreses) vol tenir en el seu poder constitueix la '''demanda de diner''', tenint aquesta una relació directa amb el nivell d'activitat econòmica; en contraposició hi ha l''''oferta de diner''': quantitat de diner realment existent i sobre el qual el govern pot actuar satisfent o no la demanda d'aquest.
== Propietats del diner ==
* '''Unitat de compte'''. Es defineix com a unitat de compte la fracció mínima que es fa equivalent a un dels béns que per convenció serveixen per a mesurar el preu de les coses, així com la relació entre elles, d'aquesta manera es pot establir identitat entre unitat de compte i unitat monetària, i que esdevé una característica essencial en el diner.
* '''Adquisivitat''': Propietat adquisitiva del diner o bé similar. Indica la possibilitat de bescanvi del diner en mercaderies. d'aquesta propietat se'n deriva la definició de '''poder adquisitiu''': Quantitat de béns o serveis que es pot adquirir amb una determinada quantitat de diners. Fluctua inversament a les variacions que experimenten els preus del béns que es volen adquirir.
* '''Poder alliberador''' Facultat d'alliberar deutes que es concedeix al diner. Aquesta capacitat alliberadora és concedida per les autoritats monetàries.
* '''il·lusió monetària''': Reconeixement subjectiu de l'estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu. Dita il·lusió permet mantenir un preu fix de la unitat monetària fet que conserva també el valor al llarg del temps. Aquesta aparença amaga, però, els efectes de les variacions dels preus dels altres béns. D'aquesta manera, un augment de la renda nacional d'un país no comporta necessàriament un increment de riquesa, ja que aquesta també depèn de la capacitat adquisitiva de la moneda.
== Tipus de diner ==
* Segons la seva tributació:
** '''Diner negre'''. Anomenat també diner brut o diner B. Es refereix al diner obtingut dels guanys fets sense deixar-ne constància en els registres obligatoris per tal de defugir-ne la [[tribut|tributació]] o usar-los en activitats paral·leles o il·lícites. Dit diner té el seu origen en activitats il·legals (fraus comptables, prostitució, droga, robatoris, etc.) o en l'economia submergida,<ref name="SinFraFet">{{ref-llibre|autor = Maria Teresa Espinal i Farré|títol = Diccionari de sinònims de frases fetes|llengua = català|consulta = 19-11-2010|url = http://books.google.fr/books?id=j3Qp3BoJXq0C&pg=PA489&lpg=PA489&dq=%22diner+negre%22+diccionari.cat&source=bl&ots=UD5xLr8HRR&sig=cySj0ElSeVJgvqHGfcXaBHykkyg&hl=ca&ei=3LHmTOm5I5OxhQfFobTgDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CCsQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false|any = 2004|editorial = L'Abadia de Montserrat|isbn = 9788484155652|pàgines = p. 489}}</ref> i en són refugis d'aquest els anomenats paradisos fiscals, i els centres ''off-shore'', on s'intenta el ''blanquejament'', és a dir, convertir aquest diner en legal. Els estats en persegueixen els posseïdors d'aquest diner per tal d'obligar-los a tributar.
** '''Diner viu'''. N'és el contrari de l'anterior, és a dir, es tracta del diner comptat, tot entenent com a comptat el diner obtingut dels guanys fets del qual es deixa constància en els registres obligatoris i, en conseqüència, són tributats.
* '''[[Moneda]]''': (entre altres accepcions) Part de l'oferta monetària d'un país composta de bitllets més moneda metàl·lica i que també es denomina efectiu en mans del públic, és a dir, Diner efectiu d'un país que no està en mans del sistema bancari. Per altra banda es defineix com a unitat monetària la unitat estàndard de la moneda (o mitjà oficial de canvi) de cada estat. Sota el règim del patró or, i també mentre foren efectius els [[acords de Bretton Woods]], el valor de la unitat monetària es definia determinant el pes d'or fi a què equivalia. En la pràctica, es fixa la paritat en relació amb el dòlar o la moneda internacional més utilitzada.
* '''Reserves bancàries''': Diner que el [[banc (empresa)|banc]] manté en forma líquida per fer cara a les possibles demandes dels seus dipositants. Les proporcions que aquestes reserves han de representar respecte al total de dipòsits del banc solen ésser fixades per llei o per conveni entre les institucions bancàries i l'estat.
* '''Getó''':<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0111949 Getó], [[Gran Enciclopèdia Catalana]]</ref> Objecte amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat. L'àmbit d'ús d'aquests és molt ampli: fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat (eclesiàstic, de cooperatives, etc.).
== Història ==
L'ús de mètodes d'intercanvi poden remuntar-se a 10.000 anys enrere, tot i que no hi ha cap prova de cap societat que es basés en la [[barata]].<ref>[[Marcel Mauss|Mauss, Marcel]]. 'The Gift: The Form and Reason for Exchange in Archaic Societies.' pp. 36-37.</ref> Per contra, les societat sense diners funcionaven en gran part sota els principis de l'[[economia del regal]] i del [[deute]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nakedcapitalism.com/2011/08/what-is-debt-%E2%80%93-an-interview-with-economic-anthropologist-david-graeber.html|títol=What is Debt? – An Interview with Economic Anthropologist David Graeber
|editor=[[Naked Capitalism]]}}</ref><ref>David Graeber: Debt: The First 5000 Years, Melville 2011. Cf. http://www.socialtextjournal.org/reviews/2011/10/review-of-david-graebers-debt.php</ref> Quan l'intercanvi o barata ocorria normalment era entre estranys o enemics potencials.<ref name="Graeber, David pp. 153-154">{{ref-llibre|autor=[[David Graeber]]|títol=Toward an anthropological theory of value: the false coin of our own dreams|url=http://books.google.com/books?id=uo8tttilAlQC&pg=PA153|consulta= 10 febrer 2011|any=2001|editorial=Palgrave Macmillan|isbn=978-0-312-24045-5|pàgines=153–154}}</ref>
Moltes cultures de tot el món amb el temps van desenvolupar l'ús del [[diner mercaderia]]. La llista de materials que podrien ser utilitzats per qualsevol funció d'intercanvi és gairebé infinita. En veritat, podem estalviar, intercanvi, com en qualsevol assumpte. Per compres petites, històricament s'ha utilitzat com a mitjà d'intercanvi objectes fàcils de transportar i sense valor intrínsec real, però sense arribar a ser diner real. Com a mitjans de canvi que la humanitat ha utilitzat podem citar materials com la [[pedra]], la [[sal de cuina]], [[Conquilla|conquilles]], [[llavor]]s de [[cacau]], [[pell]]s d'[[animal]]s, [[Fulla|fulles]] de [[te]], [[destral]]s [[Metall|metàl·liques]], etc. Els diners basats en objectes van subsistir fins a finals del [[segle XIX]] (la sal al Tibet, les conquilles de [[cauri]] (''[[Cypraea moneta]]'') a la Xina, el [[tevau]] a les [[Illes Salomó]], l'Índia i l'Àfrica ...) i va tornar a aparèixer esporàdicament quan hi ha hagut una escassetat de diners, especialment durant els períodes de desordre i pobresa, com el paquet de cigarrets a Alemanya poc després de la guerra. Aquests fenòmens no són només anecdòtics sinó que posen en relleu la necessitat d'un mitjà d'intercanvi.
=== Les unitats de compte no circulants ===
Les unitats del compte existeixen des de fa més de 2.000 [[any]]s i sovint deriven d'unitats de [[pes]]. A [[Mesopotàmia]] durant l'[[Imperi accadi]] ([[segle]]s [[Segle XXIV aC|XXIV aC]] a [[segle XXII aC|XXII aC]]) s'utilitzava la [[Mina (unitat)|mina]]; a l'[[antic Egipte]] van existir diverses unitats de compte com el [[deben]]. Molt més tard, els [[Civilització asteca|asteques]] també disposaven d'una unitat de compte, el ''quachtli'' que equivalia a 100 panotxes<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0198857 Panotxa], Gran Enciclopèdia Catalana</ref> de cacau o a una peça de cotó (ixtle).
Però en aquestes societats altament estratificades la poca llibertat dels productors, el nombre reduït de productes, la una poca divisió del treball i el paper preponderant de les autoritats en la recollida i la distribució de la producció expliquen que les unitats de compte no circulessin mai. A l'antic Egipte, l'únic mètode d'intercanvi autoritzar legalment era la barata. Entre els asteques la circulació de la panotxa de cacau no va començar fins a l'arribada dels europeus.<ref>Guillaume-Thomas Raynal, ''Histoire philosophique et politique des établissements et du commerce des Européens dans les deux Indes'', Llibre VI </ref><ref>Jean-Baptiste Say, ''Traité d'économie politique'' cap XXI</ref>
=== La invenció de la moneda metàl·lica ===
Segons [[Heròdot]], els [[lidis]] van ser els primers a introduir la utilització de [[moneda|monedes]] d'[[Moneda d'or|or]] i [[Moneda de plata|plata]] com a diner,<ref>Herodotus. ''Histories'', I, 94</ref> avui dia es pensa que les primeres monedes van ser [[Encunyació|encunyades]] entre el [[650 aC]] i el [[600 aC]] .<ref>{{ref-web|url=http://rg.ancients.info/lion/article.html |títol=Goldsborough, Reid. "World's First Coin" |editor=Rg.ancients.info |data=2003-10-02 |consulta=9 de gener del 2011}}</ref>
Els primers metalls utilitzats en les monedes eren l'[[or]] i la [[plata]]. L'ús d'aquests metalls es va imposar, no només gràcies a la seva raresa, bellesa, resistència a la [[corrosió]] i el seu valor econòmic, sinó també a causa dels antics costums religiosos. A [[Babilònia]] els sacerdots, que tenien grans coneixements d'[[astronomia]], va ensenyar a la gent que havia una estreta relació entre l'[[or]] i el [[Sol]] i entre la [[Lluna]] i la [[plata]]. Això va portar a la creença en el poder màgic d'aquests [[metall]]s i dels objectes fets amb ells. L'[[encunyació]] de monedes d'or i la plata es va mantenir durant molts [[segle]]s, aquest tipus de diner es caracteritza pel valor intrínsec de les peces, és a dir el valor comercial del metall utilitzat en la seva fabricació. De manera que una moneda de 20 [[gram]]s d'or s'intercanviava per béns amb un valor equivalent al de l'or que contenia. Les monedes de més valor s'encunyaven en or, mentre que per a les de menor valor s'utilitzava la plata i el coure.
==== Roma ====
{{AP|Moneda romana}}
[[Fitxer:Solidus Honorius 402 76001657.jpg|thumb|right|Un ''[[Sòlid bizantí|solidus]]'' del [[segle IV]], moneda que va substituir l<nowiki>'</nowiki>''aureus'' a l'[[Imperi Bizantí|Imperi Romà d'Orient]].]]
L'[[antiga Roma]] també va imitar [[Antiga Grècia|Grècia]] en qüestions monetàries. Les primeres monedes foren de plata i [[bronze]]. Un exemple de moneda romana d'or és l<nowiki>'</nowiki>''[[aureus]]'', abans de la presa del poder per [[Juli Cèsar]], aquesta moneda va ser encunyada de manera força irregular, les primeres peces semblen remuntar-se al [[217 aC]]. La dificultat a la que s'enfrontava Roma era la de la manca de prou fonts de metall monetari, amb l'excepció de la [[Mina (enginyeria)|mina]] espanyola de [[Las Médulas]], que va ser esgotada en el frenètic esforç per tal proveir les quantitats requerides per al pagament de [[mercenari]]s. Aquest lloc, modelat per la passió d'aconseguir diners, és avui dia [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]].<ref>{{ref-web |url = http://whc.unesco.org/en/list/803|títol = Las Médulas|consulta = 15 de gener del 2011|editor =[[UNESCO]]}}</ref>
▲==== Roma poder per [[Juli Cèsar]], aquesta moneda va ser encunyada de manera força irregular, les primeres peces semblen remuntar-se al [[217 aC]]. La dificultat a la que s'enfrontava Roma era la de la manca de prou fonts de metall monetari, amb l'excepció de la [[Mina (enginyeria)|mina]] espanyola de [[Las Médulas]], que va ser esgotada en el frenètic esforç per tal proveir les quantitats requerides per al pagament de [[mercenari]]s. Aquest lloc, modelat per la passió d'aconseguir diners, és avui dia [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]].<ref>{{ref-web |url = http://whc.unesco.org/en/list/803|títol = Las Médulas|consulta = 15 de gener del 2011|editor =[[UNESCO]]}}</ref> Les despeses militars eren tan grans que calia fer moltes devaluacions de la moneda, el seu contingut de plata es va fondre literalment al llarg dels segles. Una reforma monetària important va ser duta a terme per [[Dioclecià]] restaurant l'encunyació de monedes de tres metalls (or, plata i coure) i millorant la qualitat de les peces.<ref>Potter, David S. ''The Roman Empire at Bay: AD 180–395''. New York: Routledge, 2005. En cartoné: ISBN 0-415-10057-7 En rústica: ISBN 0-415-10058-5</ref> La manipulació que els romans feien de les seves monedes els ha guanyat una mala reputació entre alguns autors respectuosos dels cànons de l'ortodòxia monetària, fins al punt que alguns han vist en aquesta pràctica una de les causes de la caiguda de l'[[Imperi Romà]]. [[John Kenneth Galbraith|John Kenneth]] al seu llibre ''Money: Whence It Came, Where It Went'' del [[1975]] ironitza sobre aquests arguments ideològics en assenyalar que malgrat tot, els romans van aconseguir de dominar el món durant segles, i potser gràcies a un model de diners amb interès negatiu idèntic al descrit per [[Silvio Gesell]] el [[1916]] a la seva obra ''Die natürliche Wirtschaftsordnung durch Freiland und Freigeld'' (L'ordre econòmic natural basat en la llibertat del sòl i de la moneda).<ref>[http://www.florian-seiffert.de/doc/my_nwo.pdf Die natürliche Wirtschaftsordnung], PDF del 2003 basat en l'edició del 1949 de Rudolf Zitzmann Verlag
▲</ref> ====
==== Xina ====
A la [[Xina]], la utilització d'estris metàl·lics (ganivets, aixades) com a intermediaris en el comerç és utilitzada molt aviat igual que els lingots metàl·lics, sobretot de plata. Però es considera que la seva utilització com a diner real amb tots els seus atributs només es produiria a partir del regnat de l'[[emperador]] [[Qin Shi Huangdi]] ([[259 aC]] - [[210 aC]]),<ref name="Wood1">Wood, Frances (2008). ''China's First Emperor and His Terracotta Warriors''. Macmillan publishing. ISBN 0-312-38112-3, 9780312381127. p 2.</ref> que no només va unificar la Xina i va construir la primera [[Gran Muralla]], sinó que també va imposar la utilització exclusiva de les monedes rodones de coure amb un forat quadrat que van sobreviure fins al [[1837]]. Es tractava realment de diners: s'utilitzaven per a pagar les tropes i era acceptat com a pagament d'[[impost]]os. Mai va haver prou or o plata per encunyar monedes amb aquests metalls, però els grans comerciants es va mantenir lleials als lingots de plata a través dels segles, la Xina era una de les destinacions d'aquest metall.
| |||