|
== Biografia ==
Des de ben jove ja va destacar sobre els altres nens de la seva edat: començà a parlar [[llatí]] als nou anys, [[hebreu]] als tretze, i [[àrab]] als catorze. Fins als vuit anys va estudiar a [[Fijac]], després se'n va anar a viure a [[Grenoble]], amb el seu germà [[Jacques-Joseph Champollion|Jacques]] que li va fer classes durant dos anys, fins que va ingressar al Liceu.
Va començar llavors el seu interès per l'estudi dels jeroglífics egipcis i gràcies al seu germà Champollion-Figeac, va aconseguir una còpia de les inscripcions de la [[pedra de Rosetta]], escrites en jeroglífic, grec i demòtica (una forma abreujada de l'escriptura [[hieràtic]]a). Comprenent que el desxiframent d'aquesta llengua oblidada durant segles passava per l'estudi de les llengües més pròximes, va anar [[París]] el [[1808]] per a estudiar, entre altres, el [[llengua copta|copte]] i l'[[etíop]].
Es va lliurar tan a fons a l'estudi d'aquestes llengües que, essent tot just un adolescent, aconseguí compilar un diccionari copte de 2000 pàgines. En aquesta època, va escriure al seu germà: «''Jo em consagro completament al copte. Vull conèixer l'egipci tant com la meva pròpia llengua materna, perquè en aquesta llengua estarà basat el meu gran treball sobre els papirs egipcis''» Champollion, [[1807]] (tenia setze anys)
El desxiframent dels jeroglífics era un ardu treball: iniciat abans de [[1807]], l'any [[1808]] descobrí el principi dels lligams dels signes. Començà a treballar llavors sobre les analogies trobades amb un dels dialectes coptes: l'absència de vocals en l'escriptura [[egipci|egípcia]]. El [[1810]] teoritzà que els signes poden ser ideogrames (expressant una idea) o fonogrames (expressant un so). El 1812 estableix una cronologia d'escriptures: les cursives eren una versió simple i posterior als jeroglífics. El [[1816]] va haver d'interrompre les seves investigacions i fou exiliat a [[Fijac]] a causa de les seves inclinacions bonapartistes.
Va desenvolupar, amb el seu germà Jacques, un sistema d'ensenyament primari basat en el monitoratge. Va tornar a [[Grenoble]] el [[1817]] i es casà amb Rosine Blanc, filla d'un advocat i germana de l'esposa del seu germà.
Nomenat professor adjunt d'història, va prosseguir l'estudi dels [[jeroglífics]]. L'any [[1819]] va deduir, després de l'estudi dels papirs del [[Llibre dels morts]] que l'escriptura hieràtica és una simplificació dels jeroglífics. A partir del [[1821]] inicià els seus treballs per a desxifrar els caràcters dels jeroglífics de la [[pedra de Rosetta]], que està escrita en grec, demòtic i jeroglífics egipcis. Aquest estudi de la pedra de Rosetta li va permetre de desxifrar els primers rotllos reials del mateix [[Ptolemeu V]] escrits sobre ella i, posteriorment, els de [[Cleòpatra]] trobats a la base d'un obelisc i sobre un papir bilingüe (grec i jeroglífic); a partir d'aquesta troballa fonamental va establir una pauta per a la interpretació jeroglífica. Va obtenir d'aquesta manera el valor alfabètic de dotze signes. El [[27 de setembre]] de [[1822]] va escriure la «Carta a Mm. Dacier sobre l'alfabet dels jeroglífics fonètics» (''Lettre à M. Dacier relative à donis hiéroglyphes phonétiques''), a través de la qual donava a conèixer part del seu descobriment sobre desxiframent dels jeroglífics.
''«És un sistema complex, una escriptura que és, al mateix temps, figurativa, simbòlica i fonètica, expressada en un mateix text, en una mateixa frase, jo diria gairebé en una mateixa paraula».'' Champollion, [[1822]].
Faltaven encara dos anys perquè Champollion publiqués el seu «Resum del sistema jeroglífic dels antics egipcis» (''Précis du système hiéroglyphique des anciens égyptiens''), i obrís les portes a l'[[egiptologia]] [[científica]]. Els seus descobriments suscitaren moltes controvèrsies i crítiques de banda dels seus contemporanis, especialment les del seu ancià professor, [[Silvestre de Sacy]].
El [[1826]] fou nomenat conservador oficial de les col·leccions egípcies del [[Museu del Louvre]]. Convencé el rei [[Lluís XVIII de França]] de la conveniència de comprar la col·lecció del cònsol anglès a Egipte, [[Henry Salt]]. Va demanar una vegada més la col·laboració de Lluís XVIII per a comprar la col·lecció d'antiguitats reunides pel cònsol de França a Egipte Bernardino Drovetti, dipositada a [[Torí]], el rei la va trobar molt cara i va rebutjar la idea, aquesta primera col·lecció consistia en més de mil peces arqueològiques, però anys després a causa de la insistència de Champollion, aconseguí convèncer [[Carles X de França]], el qual l'autoritzà a comprar la segona drovettiana (col·lecció reunida per [[Bernardino Drovetti]]), que serviria més endavant de base al futur museu Egipci del Louvre. Realitzà d'altres adquisicions de major importància, la més cèlebre la de l'[[obelisc]] de [[Luxor]], que va ser enderrocat el [[1831]] i erigit de nou a [[París]], a la [[Plaça de la Concòrdia]], el desembre de [[1833]].
== Missió franco-toscana a Egipte ==
|
