Muralles de Bàscara: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| nom = Muralles de Bàscara
| imatge =
| mida_imatge =
| imatgeWD =
| peu =
| tipus_edifici =
| mapa_nom = Espanya Catalunya
| lat_dec = 42.160859
Linha 12 ⟶ 19:
| designacio1_data =
}}
Les '''Muralles de Bàscara'''
El tram de muralla de més envergadura és el de tramuntana. Aquesta part ha estat arranjada i restaurada, amb alguns trams del parament completament restituïts. És un tram força alt, bastit amb còdols, pedra desbastada i fragments de maons, disposats formant filades més o menys regulars. Hi ha diverses espitlleres obertes al mur i bastides amb maons, corresponents al recinte d'època moderna. Es conserva un baluard al centre del tram, rehabilitat, i un portal obert a l'extrem de llevant, també reformat. La muralla continua en sentit est, per damunt de la carretera [[N-II]], girant cap al sud. Aquesta part, recentment restaurada, presenta una torre circular a la cantonada, amb dues espitlleres fetes de maons. Al parament s'observen diverses espitlleres bastides en pedra, actualment tapiades.<ref name="patmapa"/>▼
▲El recinte fortificat de la població de Bàscara estava format pel castell episcopal i les muralles que l'envoltaven. Es conserven diversos trams i panys de la fortificació. A la part de migdia del recinte del castell hi ha un tram de muralla atalussat, que actualment està integrat a l'edifici conegut com el paller d'en Xirau. Aquest tram presenta una torre de planta rectangular a la banda sud-oest, que conserva la part inferior del parament probablement medieval, bastit amb carreus desbastats i còdols, i amb una espitllera central construïda amb pedra desbastada. La resta del parament fou refet amb pedra sense desbastar i abundant morter de calç, i presenta diverses espitlleres bastides amb maons a la part superior. La muralla continua per la banda de ponent fins a enllaçar amb el mur de tramuntana del recinte del castell. Aquesta part està força degradada i coberta de vegetació.<ref name="patmapa"/>
▲El tram de muralla de més envergadura és el de tramuntana. Aquesta part ha estat arranjada i restaurada, amb alguns trams del parament completament restituïts. És un tram força alt, bastit amb còdols, pedra desbastada i fragments de maons, disposats formant filades més o menys regulars. Hi ha diverses espitlleres obertes al mur i bastides amb maons, corresponents al recinte d'època moderna. Es conserva un baluard al centre del tram, rehabilitat, i un portal obert a l'extrem de llevant, també reformat. La muralla continua en sentit est, per damunt de la carretera N-II, girant cap al sud. Aquesta part, recentment restaurada, presenta una torre circular a la cantonada, amb dues espitlleres fetes de maons. Al parament s'observen diverses espitlleres bastides en pedra, actualment tapiades.<ref name="patmapa"/>
L'últim element del recinte emmurallat que cal destacar és un portal, conegut com el portal de Girona, i situat entre la plaça Major i la del Pessebre. Actualment encara s'accedeix a l'interior del recinte fortificat per aquesta obertura. Es tracta d'un doble portal d'arc rebaixat, emmarcat amb carreus de pedra, que està situat a la base d'una torre quadrangular que presenta altres obertures a la part superior del parament. L'interior del passadís és cobert amb volta de punt rodó i presenta una gran arcada d'arc apuntat tapiada, amb dues espitlleres refetes, al mur de llevant. Es conserva la polleguera de la part superior de la porta. Per la banda interior, orientada a la plaça Major, dalt del portal hi ha una fornícula de mig punt amb una imatge. El portal conserva part del parament original de carreus desbastats i la resta està refeta amb pedra sense desbastar.<ref name="patmapa"/>
Linha 26 ⟶ 30:
La importància de la fortificació de Bàscara es manté al llarg dels segles per la seva situació estratègica en el camí de Girona a França. Es pot parlar de tres recintes emmurallats, incloent el castell.<ref name="patmapa"/>
La primera menció és de l'any 1241, quan el rei Jaume I va autoritzar al bisbe de Girona, [[Guillem de Cabanelles]], a alçar fortificacions a la vila de Bàscara. Per evitar problemes amb el vescomte [[Jofre III de Rocabertí]], senyor del [[castell de Vilademuls]], es firmà un pacte segons el qual el bisbe podia aixecar la fortificació, previ pagament de 20
El segon recinte emmurallat, conegut amb el nom de mur nou, fou una conseqüència de l'increment de població de la primera meitat del segle XIV. La nova muralla limitava a migdia amb el que aleshores havia estat mur de tramuntana del primer recinte, però incloent la nova zona urbanitzada delimitada entre el castell i l'església i coneguda amb el nom de vila nova. Les primeres dades són de l'any 1344, tot i que probablement l'inici de la construcció de les obres sigui anterior, i fan referència a una refecció en un portal de dins del recinte del castell o força, tercer nucli fortificat de la vila. Es conserven poques restes adscrites a l'
Durant la [[guerra del Francès]], tant el castell com bona part de les muralles, va ser parcialment destruït. Dues de les torres del castell varen ser minades i derruïdes amb pólvora, quedant dempeus únicament la torre de la Presó actual. El castell deixà de tenir un ús militar i finalitzada la [[guerra Gran]] i la guerra de la Independència, el mariscal [[Suchet]] ordena volar les fortificacions, cosa que provocà que el castell s'enrunés.<ref name="patmapa"/>
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
|