Evangeli: diferència entre les revisions

Els evangelistes no usen mai el terme «evangeli» per a indicar els llibres que ara coneixem com a Evangelis. En el pensament dels autors del [[Nou Testament]], el terme conté un significat triple. Designa, en primer lloc, l'anunci de Jesús sobre el Regne de Déu. Després passa a designar tota la vida de Jesús i el seu missatge: la persona de Jesús és la bona nova que cal anunciar. Més endavant, entrat el [[segle II]], el terme «evangeli» indica els textos que resulten d'organitzar el material de la tradició sobre allò que Jesús va dir i va fer. L'objectiu dels quatre evangelis és, doncs, oferir als lectors una presentació dels esdeveniments principals que configuren la vida i l'obra de Jesús, i moure'ls així a viure d'acord amb el seu missatge.

 

Des dels orígens de l'[[Església universal |Església]], els deixebles de Jesús conserven l'ensenyament del Mestre. Llavors apareixen, seguint les pautes literàries de l'època, diferents tradicions orals que es desenvolupen segons les necessitats de cada comunitat. Més tard, aquestes tradicions es posen per escrit, perquè així ho demana el creixement de les esglésies i la seva tasca d'instrucció dels convertits: sorgeixen col·leccions de [[Paràbola (al·legoria)|paràboles]], de [[miracle|miracles]] i de paraules i episodis de la vida de Jesús, com també la narració de la [[Passió de Jesús|passió]], que serveixen de base a la predicació i a la [[catequesi]].