Juno: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 69:
El 1882 R. Mowat va publicar que havia trobat una inscripció que deia que Juno era filla de Júpiter{{efn|R. Mowat "Inscription latine sur plaque de bronze acquise à Rome par M. A. Dutuit" in Mem. de la Soc. nat. des Antiquités de France 5me Ser. 3 43 1882 p. 200: CIL XIV 2863: ORCEVIA NUMERI/ NATIONU CRATIA/ FORTUNA DIOVO FILEA/ PRIMOCENIA/ DONOM DEDI. (Publicat per G. Dumezil en:''"Déesses latines et mythes vediques. III Fortuna Primigenia"'', en Col·lecció Latomus 25, 1956 pàg. 71 segs.)}}Dumézil va suggerir que podria tractar-se d'una versió de la deessa vèdica [[Aditi]], seguint la teoria que la majoria dels europeus tenen una procedència indú.<ref>Ṛg-Veda X 72, 4-5; G. Dumezil:''"Déesses latines et mythes vediques. III Fortuna Primigenia"'', en Col·lecció Latomus 25, 1956 pàg. 311-312</ref>
Més endavant, a causa de la influència grega i l'associació amb [[Hera]], Juno va passar a ser l'esposa de Júpiter.
=== Juno i Janusanus===
[[Janus (mitologia)|Janus]], com a guardià de les portes que connecten el cel i la terra, té relació amb Juno, protectora de tots els inicis, invocava cada dia primer de mes. En el ritu de la lluna nova se'ls esmentava junts.{{sfn|Schilling|1992|p=116}}<ref> Pau Diaca, p. 49</ref> El ''Tigillum Sororium'' era un ritual sagrat de la família [[Gens Horàcia|Horatia]] que amb el temps va passar a fer-se'n càrrec l'estat.<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe condita" I 26, 13</ref> En aquest culte ''Janus Curiatius'' estava associat a ''Juno Sororia''. Cadascun d'ells tenia un altar, l'un de cara l'altre, al passeig darrere el ''Tigillum Sororium''. Es tractava d'una construcció molt senzilla, només una obertura entre dos pilars. Era una cerimònia de purificació per expiar els pecats de [[gens Horàcia|Publius Horatius]] per haver matat la seva germana, en no acceptar el seu matrimoni amb un home de la família dels Curiacis.<ref>G. Dumézil:''"Les Horaces et les Curiaces"'', París 1942</ref> M.Renard va suggerir que potser en un principi Jano era el marit de Juno, però més endavant es va confondre amb Júpiter, per fer aquesta hipòtesi es va basar en els epítets compartits per tots dos, tema ja esmentat per Ovidi.<ref>Ovidi ''Metamorfosis'' XIV 778-804;Capdeville "Les epithets cultelles de Janus" pàg. 428</ref>
 
===Juno i Hèrcules===
La deessa i l'heroi grec són esmentats junts en una inscripció trobada a les ruïnes del temple d'Hèrcules a [[Lanuvium]], el culte del qual va ser posterior al de ''Juno Sospita''.<ref>; R. A. Lanciani:''"Storia degli scavi"'', Roma 1902-1912 III pàg. 22 i 31</ref> La ''feria''(diada) de la deessa coincideix amb el ''Natalis Herculis'', el qual es commemorava amb jocs al circ. Segons creu Bayet, Juno i Hèrcules supervisaven [[Pilumnus (mitologia)|Pilumnus]]{{efn|Déu que va ensenyar la humanitat a moldre el gra.}} i Picumnus{{efn|Déu germà de Pilumnus, protector dels nens.}} en la seva funció de déus tutelars dels nounats per la seva relació amb la fertilitat. A Roma i a la ciutat de [[Túsculum]] el culte de ''Juno Lucina'' i el d'Hèrcules anaven lligats.<ref>J. Bayet :''"Herclé etrusque. Critique des principaux monuments relatifs à l' Herclé etrusque"''. París 1926 pàg. 388</ref> Però el lligam es fa més evident com més al sud de la península Itàlica, d'avantpassats grecs, on Juno adquireix els atributs lligats a la guerra propis d'[[Hera]] i s'acaba identificant amb aquesta; mentre que a la zona d'influència etrusca corria una llegenda en què Juno alletava a un Hèrcules adult per recobrar-li les forces.<ref>J. Bayet:''"Herclé etrusque. Critique des principaux monuments relatifs à l' Herclé etrusque"''. París 1926 pàg. 150-154; W. Deonna:''"Deux études de symboliqe religieuse. I La legende de Pero et Micon et l'allaitment symbolique,"'' Col·lecció Latomus 18, Bruxelles 1955 pàg. 15 i seg.; M. Renard:''"Hercule allaité par Junon"'' Col·lecció Latomus 70 Bruxelles 1964 pàg. 611-618.</ref>