Obre el menú principal

Canvis

2.508 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
Revertides les edicions de 194.224.195.226. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
{{polisèmia}}
G
{{Taxocaixa ocell
| name = Oreneta vulgar
| image = Landsvale.jpg
| image_caption = Oreneta
| image_width = 240px
| image2 = Hirundo rustica.jpg
| image2_width =
| image2_caption = Orenetes al niu
| status = LC
| ordo = [[Passeriformes]]
| familia = [[Hirundinidae]]
| genus = [[Hirundo]]
| species = H. rustica
| binomial = Hirundo rustica
| binomial_authority = {{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}} ([[1758]])
| range_map = Hirundo rustica.png
| range_map_width = 240px
| range_map_caption =
<div style="margin-left: 1em; text-align: left;">
{{Legend|#E0CF01|Zona de cria|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#007D1D|Resident|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#0080FF|Zona d'hivernada|border=1px solid #aaa}}
}}
L''''oreneta comuna''' o '''oreneta vulgar''' (''Hirundo rustica''), '''oronella''' (al [[País Valencià]], a les [[Balears]] i [[Andorra]]) i '''oroneta'''<ref>Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de [[Puçol]] i [[Acció Ecologista - Agró]]. 2016</ref> o '''orandella/orondella''' (al [[País Valencià]]) són uns [[ocells]] [[gregari]]s; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en [[colònia (biologia)|colònies]]. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les [[migració|migracions]], volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'[[Àfrica]] al setembre. Fan [[niu]]s de [[Fang (geologia)|fang]] arrodonits i més oberts que els de l'[[oreneta cuablanca]], i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els [[ràfec]]s, en [[porxo]]s o sota els balcons. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.<ref>{{cita matheu}}</ref>
 
Mengen cucs, i alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un esser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.
[[Fitxer:Hirundo rustica MHNT.jpg |esquerra|thumb|Ous]]
 
== Noms dialectals ==
11.911

modificacions